L'actitud singular d'una senyora transforma el monòleg en una sàtira sobre la societat de consum.
Entre conflictes i interessos, la televisió ha esdevingut una font de retrets familiars.
Amb enginy, Capri se'n riu de la societat hipocondríaca i del negoci farmacèutic.
Les emocions ens afecten en la part més profunda de la ment, fins i tot quan dormim.
Un senyal d'amor i d'afecte es transforma en l'espurna satírica d'aquest monòleg.
Amb un to irònic, l'humorista descriu l'actitud dels agents de la grua municipal.
Capri qüestiona profundament la realitat que amaguen els concursos de la televisió.
Els pentinats extremats es converteixen en la sàtira més rotunda de l'humorista.
La necessitat de viatjar i la publicitat no desitjada estan en el punt de mira.
Amb l'excusa de les Olimpíades i de la sanitat, Capri compara el nostre país amb d'altres.
Capri reflexiona sobre ecologia després d'una conversa amb la perruquera.
La mort i tot el que l'envolta centra aquesta reflexió de Capri.
Els ous i com preparar-los serveixen per fer una crítica sobre el que mengem.
