Diumenge, a les 21.55, a TV3
03/06/2019 - 10.40 Actualitzat 07/06/2019 - 12.07
L'agost del 2018, després de més de set anys de guerra, en Gabriel aconsegueix tornar a Síria per documentar-se pels seus estudis doctorals i en Xavi decideix acompanyar-lo per fer, sobre el terreny, moltes de les preguntes sobre Síria que mai havia fet a en Gabriel.
Amb un equipament audiovisual i pressupost mínims, el reportatge explora les dues principals ciutats del país: Damasc, la capital, i Alep, la ciutat natal del seu pare. També entrellaça píndoles d'anàlisi sobre el com i el perquè de la guerra a aquestes dues ciutats, experiències de guerra a través dels testimonis dels habitants del país i dels membres de la seva família, i reflexions que ens serviran per descobrir com la violència i la destrucció material de l'espai transforma la identitat de les persones.
El reportatge, més enllà de voler esdevenir una intervenció analítica rellevant en el debat entorn la guerra de Síria, busca acostar el conflicte a l'espectador a través de dos canals principals: l'empatia i l'honestedat. A diferència de les tradicionals anàlisis de guerra de caràcter estratègic, sovint abstractes, despoblades i sense profunditat, "Això era casa meva" busca posar èmfasi en aspectes més íntims i emocionals que qualsevol guerra s'encarrega de trasbalsar.
La història personal d'en Gabriel, representada amb la seva voluntat de reconstruir la casa familiar del barri d'Al-Jdeideh d'Alep, es converteix en fil conductor del documental i permet obrir espais de reflexió entorn el futur de Síria: el retorn dels refugiats, la reconstrucció material del país i el seu futur polític. "Això era casa meva" és també, en última instància, un recordatori i un homenatge a un poble, el sirià, que ha conegut poca cosa més que sofriment els últims vuit anys.
Un reportatge de Xavier Segura