"Al sistema educatiu estem desbordats: molta responsabilitat i poc reconeixement"

Demanem a l'escola educació acadèmica, emocional, sexual, per acabar amb la violència masclista, en noves tecnologies o en valors. Però això no és tot, segons la professora Marta Butjosa. Hi hem de sumar el fet de detectar problemes d'aprenentatge, trastorns alimentaris, de conducta, abusos i dificultats econòmiques de les famílies:

"Mentre sovint la societat va en sentit contrari, com si l'escola tota sola hagués de donar resposta a tots els problemes, i fos l'única eina per transformar la societat. No podem delegar l'educació només a l'escola i a les famílies, ho hem de fer entre tots: avis, vida cultural i social, administracions i societat en general."

No culpabilitzar l'escola quan no arriba a tot, i donar-li recursos i fer-li costat, demana la professora i tutora de secundària Esther Gorriz.

 "Som responsables de resoldre qualsevol conflicte dels nostres alumnes"

S'ha sobrecarregat l'escola de funcions i estem desbordats, assegura Núria Ivern, professora d'anglès a l'Institut Tapiró de Reus, un centre d'alta complexitat, i diu que l'escola és un mirall dels problemes que tenim com a societat:

"Estem sobrecarregats perquè som responsables de resoldre qualsevol conflicte que detectem o que ens expliquen els nostres alumnes. M'ha passat haver d'anar als Mossos o a l'hospital fins a les tantes perquè hi ha hagut una agressió a casa o al centre."

La professora reconeix que l'escola és un espai privilegiat per identificar problemes, però que s'ha de reforçar amb un bon engranatge amb agents externs, també sobrepassats, com educadores socials, integradors socials, orientadors i infermeres.

"La detecció està molt bé, però què fem amb aquest alumne que té un problema? Els serveis socials o de salut mental van més lents i es pot trigar mesos a tenir resposta. Em peto de riure quan la resposta a totes aquestes problemàtiques és actuar a cop de curset."

Per poder alliberar l'escola d'aquesta pressió de funcions, s'ha de posar el focus en altres sistemes, com el de benestar social, econòmics o de l'habitatge, defensa Alfons Espinosa, director de l'Escola Drassanes de Barcelona:

"L'escola fa un esforç d'educabilitat, generar espais segurs on aprendre i ser educats, i demanem que l'administració i els diferents agents socials també facin aquest esforç amb recursos i impregnant-se de la manera de fer de l'escola."

Demanen "invertir un 6% en educació i un canvi de mirada"

Un sistema sobrecarregat de problemàtiques i funcions té conseqüències també acadèmicament, assegura el mestre Alfons Espinosa:

"A l'escola detectem un llenguatge més empobrit, menys capacitat de concentració, van passar els primers anys de vida en pandèmia i això passa factura; i hem d'aconseguir que tot això no impedeixi que els infants aprenguin."

Els alumnes d'ESO de 12 a 16 són els grans oblidats, segons Núria Ivern, que demana més flexibilitat i replantejar espais i horaris:

"Amb la matrícula viva, en qualsevol moment del curs hem d'incorporar a correcuita alumnat de tot el món, fins i tot abans de tenir la targeta sanitària, amb tot el procés d'integració que suposa."

No només l'escola, totes les administracions han de tenir responsabilitat en el procés d'acollida d'aquests infants, reivindica el director de l'Escola Drassanes, que té una gran diversitat d'alumnat.

"Cal invertir el 6% en educació, que no el tenim, i un canvi de mirada: que cada centre educatiu se senti escoltat i tingui els recursos que necessita."

La mirada social

Abans tota la societat educava, ara els rols parentals es dilueixen o desapareixen amb les dificultats per conciliar, alerta Marta Darnés, educadora social en centres de secundària de Girona, que assegura que educar és un procés de transformació, que es fa a l'escola, amb la família i en la interacció amb la societat:

"Quin temps tenim per als nostres fills i filles? Quina societat tenim i què ensenya als nostres infants i adolescents, i quins són els seus referents? I qui ha d'omplir aquests buits educatius? Es demana a les escoles i als instituts que supleixin aquestes mancances que són de tota la societat."

S'exerceix pressió sobre els docents, els educadors i l'alumnat, i tot això sense recursos, amb aules saturades, molta diversitat i sense formació específica, denuncia l'educadora:

"A l'aula d'acollida tenim alumnat ucraïnès de 1r a 4t d'ESO que només parla rus o ucraïnès, amb unes motxilles emocionals molt bèsties, un dol migratori, precarietat econòmica, i alguns amb els pares a Ucraïna que estan sols o amb els avis. I estan barrejats amb alumnes més avançats, i som dos docents per a més de 30 alumnes. Com ho fem?"

Ens sentim abandonats, falta coordinació entre els diferents agents implicats en l'educació i, en lloc de fomentar la inclusió, s'afavoreix la segregació, lamenta l'educadora social:

"Els docents estem atrapats en temaris, sistemes d'avaluació resultadistes i burocràcia que ens acaben cremant, amb alumnes desmotivats, segregats i etiquetats preparats per servir al sistema capitalista. El sistema educatiu s'ha d'adaptar a l'individu i no a la inversa."

La mirada psicopedagògica

Una cosa és detectar dificultats de l'alumnat i l'altra és donar-hi resposta, assegura la psicopedagoga Sylvie Pérez Lima, sobrecarregada de casos d'infants amb necessitats educatives especials. Lamenta que estiguem psicopatologitzant l'educació:

"La pandèmia ha destapat la vulnerabilitat de molts alumnes. Moltes de les funcions que es feien abans des de la família, s'han traspassat a l'escola i no les pot assumir, ni totes aquestes demandes han de passar per assignatures ni tallers."

La funció de l'escola és crear condicions perquè els infants i adolescents aprenguin en convivència amb els altres, defensa la psicopedagoga:

"S'ha desesresponsabilitzat la societat de la funció d'educar i s'ha institucionalitzat que tot ha de passar per l'escola, donant-nos una gran responsabilitat per respondre als grans mals de la societat, i a la vegada poc reconeixement als docents i a tots els agents educatius que entrem a les escoles,"

Calen recursos, i treball coordinat, liderat pels EAP (equips d'assessorament i orientació psicopedagògica) per crear xarxa entre institucions educatives, benestar social, salut mental i pediatria, per definir respostes educatives, apunta la psicopedagoga.

La mirada de la família

La col·laboració famílies-escola és indispensable, defensa Maria Folch del Cerro, mare i creadora artística, que ha criat la seva filla a Reggio de l'Emília, a Itàlia, i és membre de MamaG, una ONG d'ajuda mútua entre famílies del Guinardó.

"Oferim tallers de criança positiva i sostenible i de cura de l'adult; un mercat amb productes per a infants de 2a mà a preus simbòlics; espais de joc, lectura i cooperació i ajuda gratuïta a les famílies més vulnerables."

No podem no educar en comunitat, defensa aquesta mare, i per fer-ho cal obrir-nos a una nova manera d'enriquir-nos mútuament fruit d'un intercanvi més lent i creatiu, que beneficia infants i alumnes. Educar és un acte col·lectiu, no només de l'escola, i cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat, conclou Alfons Espinosa.