Testimonis recollits al "Tot es mou"
30/10/2024 - 19.44 Actualitzat 02/11/2024 - 19.56
A l'octubre no només ens envolten els colors càlids de la tardor, sinó que també celebrem el mes de la ciberseguretat, una iniciativa europea per conscienciar sobre els riscos digitals cada cop més freqüents.
Amb aquest objectiu, el programa "Tot es mou" va obrir una ronda de trucades perquè els espectadors poguessin compartir les estafes en línia de què han estat víctimes els últims mesos. Les respostes van reflectir que molts testimonis havien patit la mateixa: els fraus eren idèntics o seguien patrons molt semblants.
És per això que hem agrupat les estafes en línia més comunes en tres categories diferents, basant-nos en les experiències testimonials d'alguns espectadors, perquè, si t'hi trobes mai, les puguis identificar a temps i d'aquesta manera evitar l'engany.
Aquest tipus d'estafa en línia es basa en pàgines web que aparenten ser comerços legítims però que, en realitat, no existeixen. Diversos espectadors han explicat la mateixa situació: decideixen comprar un producte en línia un moble, un para-sol, un electrodomèstic, en una web que sembla totalment fiable, amb un disseny professional i fins i tot amb ofertes atractives. Però un cop han fet el pagament i han introduït les dades de la targeta, el producte no arriba mai, i la cosa no s'acaba aquí.
Després de fer la compra, els afectats comencen a veure càrrecs a la targeta que no han autoritzat, sovint petits imports que passen desapercebuts o, de vegades, quantitats elevades que es cobren directament. Els estafadors utilitzen la informació de la targeta per fer pagaments, demanar crèdits a nom de la víctima o fins i tot suplantar la seva identitat.
? Alerta estafa
3Cat (@som3cat) October 14, 2024
Repassem les principals estafes que ens han explicat els espectadors
#TotEsMou3Cat
? https://t.co/QeCDq0vE3b pic.twitter.com/2XzibflPJk
Cada vegada és més comú caure en estafes amb targetes de fidelitat que es fan passar per un comerç conegut. Els estafadors utilitzen noms de grans botigues per enganyar els usuaris. Un bon exemple és el cas de l'Imma. Va rebre una oferta d'una targeta de fidelitat, suposadament d'IKEA, amb promocions atractives i un crèdit de 600 per comprar. Confiada, va acceptar-ho.
Però aviat va començar a veure càrrecs de 80 cada mes a la seva targeta. Quan es va adonar que havia estat víctima d'una estafa, va anul·lar la targeta, però ja era massa tard. Li van exigir un deute de 800 , cosa que la va deixar desconcertada. El seu advocat li va recomanar pagar-lo per evitar un judici encara més costós, tot i que ella no havia sol·licitat aquest crèdit.
Les targetes virtuals que ofereixen moltes entitats bancàries també s'han convertit en un nou focus d'estafa en línia. Aquestes targetes, que estan vinculades al compte corrent, poden ser un veritable caramel·let per als hackers, que no dubten a fer-ne un ús fraudulent per treure'n diners.
Els testimonis que han patit aquest frau són contundents: les entitats bancàries sovint no responen com caldria davant aquestes estafes. És el cas del Joaquim, que va veure com desapareixien 2.000 euros del seu compte corrent. O el de la Fina, quan va patir un intent de robatori de 3.000 euros a la seva targeta virtual.
El cap de la unitat de Cultura de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré, recomana una sèrie de mesures per protegir-se durant les transaccions a internet:
Per conèixer de més a prop la cara més fosca del món digital, et recomanem la sèrie-documental "Cibercrims", sis històries reals que et demostren com et pot canviar la vida amb un sol clic.