Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya Migdia

Alfabetització mediàtica i eines per contrastar: el pla per combatre les fake news en escoles i instituts

El 74% dels professors de tot l'Estat perceben que els seus alumnes estan desinformats i que no s'inverteixen recursos perquè tinguin una actitud crítica

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

@SaraCanyete

25/10/2023 - 20.14 Actualitzat 27/10/2023 - 13.24

Alfabetització mediàtica i eines per contrastar: el pla per combatre les fake news en escoles i instituts
Infants i adolescents estan exposats permanentment a grans volums d'informació malintencionada que reben a través de les xarxes socials.

Com ens podem assegurar que els estudiants no s'empassen cap fake news? La plataforma de fact-checking Verificat impulsa un projecte per combatre la desinformació i les notícies falses en deu centres catalans. Té per objectiu treballar l'alfabetització mediàtica, ensenyar a fer un bon consum de la informació que els alumnes troben per internet i les xarxes socials i evitar la desinformació en escoles i instituts.


Els infants, els adolescents i els joves estan exposats permanentment a grans volums d'informació de baixa qualitat o malintencionada que reben a través de les xarxes socials o d'internet. Per això, els centres educatius i les entitats socioeducatives tenen un paper determinant a l'hora de crear espais de confiança mediàtica als entorns digitals. 

Iniciatives com el "Fets o fakes" de Catalunya Ràdio, que lidera el periodista Carlos Baraibar, o el "Passaport digital", de la també periodista Mònica Roca, ofereixen anàlisi i eines per combatre aquestes informacions falses, des de l'àmbit mediàtic però en xerrades a escoles, instituts i bilblioteques.


La importància de fomentar l'esperit crític

El programa, que té per nom Centres Desfake, té en compte els mitjans que els estudiants fan servir per informar-se, sobretot TikTok i Instagram.

Lorenzo Marini, cofundador i cap de projectes de Verificat, apunta que els estudiants no fan un "consum passiu d'informació, sinó que també són ells qui produeixen informació activament; per això cal que coneguin la responsabilitat que implica difondre informació i les conseqüències que pot tenir mentir".

Un dels centres que participa en aquest projecte és l'Institut Escola Rec Comtal, al barri de la Trinitat Vella, a Barcelona. Una de les necessitats que han detectat al centre és que els alumnes no tenen prou sentit crític, com explica la cap d'estudis Pilar Martín:

"Amb tota la problemàtica entorn de Jennifer Hermoso, per exemple, hi havia alumnes que només es deixava portar per allò que havia sentit a l'Instagram o havia dit el tiktoker de torn."

A més, ha avisat que els discursos d'odi impacten amb més rellevància a les comunitats més vulnerables, les quals disposen de menys eines i estratègies per protegir-se de la influència nociva d'aquestes informacions.

El 74% dels professors perceben que els seus alumnes estan desinformats

De fet, segons un informe de la Fundació Luca de Tena sobre alfabetització mediàtica a l'estat espanyol del 2023, el 74% dels professors perceben que els seus alumnes estan desinformats i el 67% assenyalen que no s'han invertit prou recursos per impartir alfabetització mediàtica a les aules.

A banda, d'acord amb l'informe PISA, els adolescents tenen una capacitat insuficient per reconèixer la fiabilitat d'una font d'informació. En aquest sentit, els docents alerten que calen més esforços per ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica envers les notícies que els arriben.