Almenys mig miler de persones viuen en barraques i locals ocupats a Barcelona, un centenar de menors inclosos

A Barcelona hi ha un total de 507 persones que malviuen en assentaments de barraques o en locals ocupats, és a dir, en immobles que no disposen de cèdula d'habitabilitat. Així ho ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio" a partir de dades oficials de l'Ajuntament de Barcelona. Concretament, hi ha 236 persones vivint en assentaments i 271 vivint en locals ocupats, totes en situació de vulnerabilitat, entre les quals hi ha un centenar de menors. En total, consten 62 assentaments en naus o solars i 57 locals. L'Ajuntament ha comptabilitzat aquestes dades a través del Servei d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM), el Servei d'Atenció Social al Sensellarisme en l'Espai Públic (SASSEP) i el Servei de Detecció i Intervenció amb infants, adolescents i joves migrats (SDI). El consistori defensa que aquest tipus d'infrahabitatge és un fenomen que va a la baixa, però les entitats socials ho qüestionen. Falten dades Diverses entitats, per exemple, assenyalen que si hi ha una tendència a la baixa és perquè les famílies marxen de la ciutat a causa, sobretot, de processos de desallotjament. També recorden que l'Ajuntament només té comptabilitzats els locals on hi ha activitat d'economia submergida, com la recollida de ferralla, mentre que no hi ha cap cens de la resta de locals ocupats. David Espinós és coordinador de l'Associació Amics del Moviment Quart Món i assenyala aquesta realitat. "Sabem que hi ha molts locals a la ciutat on no hi ha economia informal. Només fent una volta a l'entorn de la nostra seu ho podem comprovar", explica en referència a la Verneda. El Sindicat d'Habitatge del Besòs i la Verneda s'explica en termes similars. "Aquí hi ha molts locals que van abaixar la persiana amb la crisi del 2008 i no l'han tornat a obrir", afirma Paula Gómez. La representant del sindicat insisteix que, en paral·lel, la Verneda és el destí de moltes persones i famílies "expulsades a la perifèria". "Al final hi ha famílies que no tenen on viure i acaben entrant en aquests locals per manca d'alternaitva", exposa. Davant d'aquest escenari, el coordinador de l'Associació Amics del Moviment Quart Món, David Espinós, lamenta la falta d'un cens fiable. "Hi ha persones que no formen part de cap recompte i fins que no es tinguin en compte totes les tipologies d'infrahabitatge, les xifres no reflectiran la realitat" L'investigador de l'Institut Metròpoli, Albert Sales, considera que aconseguir dades és "difícil, però no impossible" i qualifica de "pràcticament inabordable" l'infrahabitatge a nivell quantitatiu. Sales també planteja el dubte de qui ha de ser el responsable d'obtenir les dades. "Crec que les dades s'han de generar a partir d'equips de recerca que no tinguin com a objectiu fer intervenció social directa", apunta. Fonts municipals reconeixen que hi ha dinàmiques d'infrahabitatge que, puntualment, poden passar desapercebudes. "En l'àmbit dels assentaments i locals amb dinàmica d'assentament hi ha molta mobilitat", apunten. "S'extreuen més dades de tendència que de detall", afegeixen. Una altra cara de la crisi d'habitatge La Madelina i la Cristina són dues de les persones que sí que figuren a les dades comptabilitzades per l'Ajuntament. Totes dues viuen en dos locals ocupats al barri de Vallcarca, amb els seus respectius marits i amb tres fills cadascuna. També tenen en comú que l'únic ingrés que tenen prové de la Renda Garantida de Ciutadania i del que poden ingressar les seves famílies a través de treballs informals com la recollida de ferralla. "Fa tres anys que visc a Barcelona. Al principi, en pisos, però ara fa temps que he anat de local en local", explica. La Cristina fa cinc anys que viu a la ciutat i, en el seu cas, ho ha fet sempre ocupant locals. "De moment estem bé però és clar que un local no és com un pis. En molts no hi ha cuina ni dutxa" Els seus nuclis familiars ingressen poc més de 1.200 euros en el seu conjunt i així, diuen, és impossible trobar un pis en el mercat de lloguer. Segons les últimes dades, el preu mitjà a la ciutat és de 1.133 euros. L'investigador de l'Institut Metròpoli, Albert Sales, apunta que l'augment dels preus és, en molts casos, el causant de situacions d'infrahabitatge. "Si els preus dels habitatges pugen de manera desorbitada, la demanda d'habitacions i els seus preus també ho fa. Això provoca una bossa cada cop més gran de persones sense cap solució habitacional", diu. Hi coincideix Manu Sánchez, del Sindicat d'Habitatge de Vallcarca, el col·lectiu del qual formen part la Madelina i la Cristina. "Hem anat veient com moltes persones desnonades han acabat vivint en locals i assentaments. És impossible que aquestes famílies accedeixin actualment a un pis", argumenta. Davant d'això, Sales planteja que l'infrahabitatge no ha de ser atès només a través dels serveis socials, sinó de polítiques estructurals d'habitatge. "Es requereixen polítiques contundents que donin la volta al mercat d'habitatge" Sense permís de treball La Madelina i la Cristina tenen un altre problema afegit a l'hora d'intentar accedir a un habitatge: ni elles ni els seus marits tenen permís de treball. Una situació en què es troben milers de persones a Catalunya, com recorda el president de SOS Racisme, Cheikh Drame: "Les persones en situació administrativa irregular aporten a la societat, però no són considerats ciutadans", lamenta. Drame denuncia el cul-de-sac en què es troben immerses moltes d'aquestes persones: "Per aconseguir els papers necessites un contracte de feina i per aconseguir el contracte de feina necessites un paper. Aquest bucle et condemna a la precarietat".

Almenys mig miler de persones viuen en barraques i locals ocupats a Barcelona, un centenar de menors inclosos

Entitats socials apunten que diverses situacions d'infrahabitatge s'escapen del radar de l'administració i reclamen polítiques estructurals per garantir el dret a l'habitatge