Andrukhòvitx: "Si guanya Putin, ja podem dir adeu a tots els avenços de la civilització"

Fa un any, al febrer del 2022, amb les primeres explosions de l'artilleria russa a Ucraïna, l'escriptor Iuri Andrukhòvitx va pensar que la guerra duraria poc:

"Creia que, a mesura que anessin tornant cadàvers de soldats a Rússia, la societat es manifestaria massivament al carrer i el Kremlin hauria d'aturar la guerra. Vaig ser un ingenu."

I hi afegeix:

"Ja sé que hi ha molta propaganda, però no entenc com, un any després, el suport dels russos a l'ofensiva es manté en el 80%".

Avui Andrukhòvitx continua vivint a la ciutat on va néixer l'any 1960, Ivano-Frankivsk, situada a l'oest d'Ucraïna. L'editorial Acantilado li acaba de publicar "Pequeña enciclopedia de lugares íntimos", on l'escriptor recorre 33 ciutats des d'un punt de vista molt personal, ple d'humor.

Decepció amb els russos i admiració pels seus compatriotes. En aquest any, Andrukhòvitx ha vist canviar molt la societat del seu país. Abans, era un clàssic distingir entre els ucraïnesos de l'est i del Donbass, més pròxims a Rússia, i els ucraïnesos de l'oest, molt més europeus.

Andrukhòvitx sempre s'ha situat entre aquests últims, defensant que Ucraïna s'havia de desfer de la seva identitat soviètica i avançar cap a Occident. Aquesta opinió, assegura, és ara majoritària:

"La guerra ha estat un cataclisme. Aquest cataclisme ha destruït l'statu quo anterior i n'està creant un de nou."

I això es nota, assegura, en la unitat del poble ucraïnès. Unitat davant l'exèrcit rus, unitat en la voluntat de resistència i victòria i unitat en la visió de futur del país:

"Un 80% dels ucraïnesos són partidaris que el país ingressi a l'OTAN. La gent vol unir-se al volant d'idees mainstream. La pertinença a l'OTAN i la pertinença a la UE són ara idees mainstream."

Què vol dir guanyar la guerra?

Andrukhòvitx confia sense fissures que Ucraïna guanyarà la guerra. "No sé si serà aquest any, però guanyarà", afirma. De què parlem, però, quan parlem de la victòria d'Ucraïna? L'escriptor ho té clar. Victòria militar:

"L'exèrcit ucraïnès és el número 1 d'Europa, els russos són més nombrosos però no saben lluitar."

 I victòria també vol dir ingrés a les institucions occidentals i retorn a les fronteres de l'any 91, inclosa la recuperació de l'ocupada península de Crimea.

Però és factible aquesta identitat occidental amb Rússia com a veïna?

"Ha estat possible per als nostres amics, els països bàltics. Ells ja són a l'OTAN i Putin no s'atrevirà mai a atacar-los, perquè en realitat és un covard."

Però Ucraïna no són els bàltics: és molt més gran, molt més estratègica, té molts més recursos. El president rus no renunciarà a Ucraïna, li responem. I ell conclou, taxatiu:

"Putin és un monstre però no és etern, ni és tan perillós com pretén. No té poders còsmics, ni fantàstics. Putin serà derrotat."

Comunitat internacional

Està satisfet amb l'ajuda militar i el suport polític que està rebent Ucraïna?

"No estarem mai del tot contents, però les coses es mouen i s'avança gradualment. Són tàctiques occidentals."

En tot cas, és molt crític amb la generació política anterior, des de George Bush fins a Angela Merkel, Gerhard Schröder, Silvio Berlusoni o Barack Obama. Els acusa d'haver alimentat el monstre quan ja era evident que Putin era un dictador:

"Van reaccionar optant per la política de l'apaivagament, tal com van fer les elits europees amb Hitler durant els anys 30. Donem-li alguna cosa, i així estarà content, així estarà calladet... Estaven completament equivocats."

Ara li agradaria veure tropes de l'OTAN a Ucraïna, perquè la guerra s'escurçaria:

"Sé que això no seria popular entre els governs afectats, així que estic aquí esperant que l'enviament de tropes sigui inevitable. Sé que hi acabarà havent tropes de l'OTAN a Ucraïna."

La moda de la "ucraïnitat"

Andrukhòvtix --autor d'assajos com "Mi Europa" i "El último territorio", o de novel·les com "Moscoviada"-- va fundar, els anys 80, el grup poètic Bu-Ba-Bu, ha estat una figura cultural i intel·lectual de molta projecció a Europa les últimes dècades i ha rebut diversos premis.

Al seu últim llibre publicat en castellà explica, en un capítol dedicat a Kíiv, com quan, al principi de la seva fama com a poeta, el públic dels seus recitals a Kíiv li demanava que utilitzés el rus, i no l'ucraïnès. La guerra també ha canviat això.

Segons explica, s'ha posat de moda la "ucraïnitat" en un país que, fins a l'any passat, convivia a cavall entre dues identitats i dues llengües:

"Tot el que és ucraïnès, començant per la llengua, és ara signe de patriotisme, de ciutadania, i es veu com una aposta de futur."

Per això, explica, les famílies que han emigrat des de l'est fins a la seva ciutat, majoritàriament russòfons, fan servir ara l'ucraïnès per adreçar-se als fills.

I com veu el futur? Com serà una Ucraïna que ha patit tant, amb milions de refugiats, dones violades, civils assassinats, nens segrestats?

Andrukhòvitx defensa que, si Ucraïna guanya en els termes que volen, serà més fàcil curar les ferides. Però sobre la possibilitat que s'opti per una solució intermèdia o una negociació amb Rússia, afegeix: "Això provocarà una traumatització molt perillosa de la societat ucraïnesa. La gent es preguntarà: per què, tot aquest patiment?"

Abans d'acomiadar-nos, la pregunta és inevitable, tot i que a ell no li agradi. I si guanya Rússia?

"Ja podem dir adeu a tot, a tots els avenços de la civilització humana. No vull viure en un món on el més fort esclafa amb violència el més dèbil. Això no és una jungla.

Al llarg dels segles, els humans hem desenvolupat certs valors i certs principis. La guerra de Putin és, en realitat, una guerra contra tot això."