L'economista i activista social Arcadi Oliveres, un referent dels moviments socials del país, ha concedit una entrevista al programa "Més 324", amb Xavier Graset, en què ha parlat del darrer llibre que ha publicat, "Paraules d'Arcadi", i ha fet memòria de la seva vida, després que fa pocs dies la seva família va anunciar que està greument malalt. Malgrat tot, assegura que està vivint aquests moments amb serenor i alegria. És el darrer tram d'una vida que haig de considerar afortunada i joiosa, fins i tot en aquests darrers moments. La malaltia apreta, però veure que tens la companyia dels amics, de la família i dels companys crec que és la millor manera de passar-ho. Aquest dematí, li deia a la meva dona: mira, estic molt fotut, però soc extraordinàriament feliç. El càncer que està patint li recorda de forma inevitable l'etapa final de vida del seu fill Marcel. El meu fill ho va patir amb 27 anys i jo en tinc 75, així que això meu és un privilegi. Tot i tenir una vida curta, va tenir una vida molt completa. A més, va dur els darrers mesos amb una autoritat moral de persona gran. Va fer-ho amb tal dignitat, que estic una mica espantat de si el sabré imitar o seguir el seu camí. Oliveres ha volgut transmetre a l'audiència la necessitat de no perdre mai l'esperança, ni tan sols en els moments més difícils. Estem obligats a no perdre mai l'esperança. Tal com estan les coses en aquest planeta, si la perdem anirem molt malament. Els moments són difícils, no d'ara, sinó de sempre, però ara més que mai no la podem perdre. Arcadi Oliveres ha rebut a casa seva l'equip de "Més 324", amb Xavier Graset al capdavant. Sobre la situació de pandèmia que estem vivint, l'economista i activista social considera que ens ha de servir per reflexionar sobre el sistema que regeix les nostres vides. Penseu que la fam mata més que totes les pandèmies juntes. Ho sabem, ho podríem arreglar i no ho fem. Avui en dia, les persones més riques del món, amb una aportació petita, tindrien recursos perquè tota la fam desaparegués. I no hem fet cap esforç per arreglar-ho. Des de l'arribada del capitalisme, que hem fet les coses malament. Sobre el debat que es planteja entre economia i salut arran de la pandèmia, Oliveres no en té cap dubte: l'economia ha de ser sempre una eina a favor de les persones. L'economia ha d'estar al servei de les persones. I no ho està. No cobreix les seves necessitats, destrueix el planeta, genera diferències entre els més rics i els més pobres. Ho fa tot molt malament i, tanmateix, ens estimem aquest sistema perquè ens dona petites coses de consum i de plaer que ens despisten de la veritable realitat. Fidel a la seva manera de pensar, ha estat molt contundent a l'hora de valorar el funcionament del sistema capitalista. El que hem de fer és viure amb companyonia i amb dignitat i estalviar-nos tot això que ens ensenyen sobre l'acumulació de capitals i de riqueses, que no ens duu de cap manera a la felicitat. El capitalisme no es pot reinventar; és un sistema criminal i assassí. L'hem de destruir. L'economista i activista és un referent dels moviments socials del país. Una les lluites que han marcat la vida de l'Arcadi Oliveres és el dret a l'asil. Sobre aquest aspecte, s'ha mostrat molt crític amb l'actuació de la Unió Europea els últims anys. La circulació de les persones al món ha de ser un dret, com ho ha estat durant molts segles. Jo he estat sempre europeista, però avui en dia, des del punt de vista de refugi i asil, la Unió Europea és una organització criminal. Té centenars de milers de cadàvers darrere seu. L'economista i activista social també ha donat la seva opinió sobre el procés català. Jo, amb aquest procés, sempre hi he estat d'acord de forma global, però crec que ha tingut tres errades: la precipitació, no haver-nos demanat com volíem aquest país i no haver-nos explicat bé a la resta de l'estat i a la resta del món.