Kyrstyna Kacpura és una de les veus més destacades del feminisme a Polònia. Té 60 anys i porta les espatlles carregades d'històries terribles, de patiments evitables en un país on els drets sexuals i reproductius no estan garantits. Ni per a les poloneses i, ara, en temps de guerra al país veí, tampoc per a les ucraïneses. Explica que les refugiades no s'esperaven trobar lleis tan draconianes. "Saben que Polònia es membre de la Unió Europea, però tenen por perquè molt a prop de la frontera els fonamentalistes han penjat cartells amb sang i els donen fullets informatius afirmant que l'avortament mata més persones que la guerra."   ✍ Els obstacles de les dones per avortar a Polònia: només es pot interrompre l'embaràs legalment en cas d'incest, de perill per a la salut de la mare i si l'embaràs és fruit d'una violacióhttps://t.co/brxuDuTs52 pic.twitter.com/p0zYlCUJfr Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 17, 2022   Polònia, un país restrictiu a nivell de drets Polònia ha acollit gairebé tres milions d'ucraïnesos, més del 90% dones i criatures. I és un dels països amb les lleis més restrictives d'Europa pel que fa a l'avortament. Només es pot avortar legalment en cas d'incest, de perill per a la salut de la mare i si l'embaràs és fruit d'una violació. Fa gairebé dos anys, el Tribunal Constitucional va eliminar el supòsit d'avortar per malformació greu i irreversible del fetus. I això va generar una onada de protestes a tot el país. Ara bé, interrompre l'embaràs si t'han violat no és un camí fàcil. La Krystyna ho sap molt bé. "L'agressió s'ha de demostrar presentant un certificat emès per un fiscal, denunciar-ho a la comissaria. S'ha de provar d'alguna manera que t'han violat, i això es molt dur." Kyrstyna Kacpura, de Federa (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) Des de Federa, la Federació de Dones i Planificació Familiar de Polònia, la Krystyna treballa per garantir que totes les dones que ho necessitin puguin avortar de manera segura. "Ara hi ha moltes refugiades que requereixen l'accés a píndoles per avortar i els en facilitem. La majoria han estat víctimes de violació, però no en volen parlar." Des de la invasió d'Ucraïna, el 24 de febrer, l'entitat ha atès més de mig miler de dones. I constaten que a mesura que es van alliberant ciutats ucraïneses de l'ocupació russa tenen un augment de trucades. La Krystyna recorda un cas especialment colpidor. "La dona em va dir: 'Com ho puc provar? Recordo tres soldats damunt meu. Tenia la cara tapada i em vaig desmaiar. No me'n recordo i no me'n vull recordar. En aquestes circumstàncies, com puc parlar davant d'un home, d'un jutge? A una comissaria de policia?' 'Sisplau', em deia, 'treu-me això que porto a dins i ajuda'm.'" La Justyna, penalitzada per ajudar a avortar A Varsòvia hi ha altres organitzacions feministes implicades en el suport a les desplaçades ucraïneses, que demanen, sobretot, informació. De fet, a Polònia és legal informar sobre qüestions relacionades amb l'avortament. Però, si algú truca a la línia telefònica d'emergència per avortar, les píndoles que estan indicades per a embarassos de menys de 12 setmanes s'han d'enviar des de fora del país. A Polònia, aquesta medicació només es ven amb recepta mèdica. A més, la llei diu que no es pot ajudar directament cap dona a interrompre l'embaràs. En canvi, no et penalitzen si t'ho fas tu mateixa. Ho sap bé l'activista Justyna Wydrzynska, que va ajudar a avortar una dona víctima de violència masclista donant-li píndoles abortives. El maltractador ho va descobrir i la va denunciar. Ara afronta una pena de tres anys de presó i diu que té por d'un judici injust. "El que va passar al tribunal en la primera sessió em va demostrar que el que passi no es pot predir. I em podrien caure tres anys. Realment, tinc por. Aquest és el primer judici en què una activista és acusada per ajudar en un avortament." La Justyna té 47 anys, es doula i fundadora del col·lectiu Abortion Dream Team, que lluita per un avortament lliure i segur a Polònia. Des del 2019, el col·lectiu forma part de l'associació internacional Abortion Without Borders. Des de l'inici de la guerra, l'entitat ha rebut al voltant de mig miler de consultes per poder interrompre l'embaràs. La seva política és no preguntar mai a les dones les raons per voler avortar. Diu que les refugiades els pregunten, sobretot, com aconseguir pastilles abortives. "Saben que a Ucraïna les pastilles es poden comprar. Primer, volen saber les fonts fiables per aconseguir-les aquí. I de tant en tant nosaltres sentim que aquells embarassos són fruit de violència sexual." Justyna Wydrzynska, jutjada per ajudar a avortar (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) La Justyna parlava de les fonts fiables per aconseguir píndoles. I ho deia perquè a Polònia hi ha un mercat negre per comprar-ne. "T'has d'esperar per rebre les pastilles quan les compres als portals 'Women on Web' o 'Women help Women'. I de vegades, no es volen esperar o no poden i intenten buscar la medicació al mercat negre. Els diem que es protegeixin dels enganys" Fa 16 anys que la Justyna i la seva entitat acompanyen dones en aquest procés. I, per la seva experiència, sap que l'avortament amb píndoles és segur. Solidaritat a banda i banda de la frontera La xarxa d'ajuda a les desplaçades s'estén a banda i banda de la frontera amb Ucraïna. Feminoteka és una d'aquestes entitats amb lligams amb organitzacions ucraïneses. La psicòloga Katarzyna Nowakowska, de 53 anys, és membre de l'entitat i ens explica que col·laboren amb una organització similar a la seva, però amb seu a Lviv, a la part oest del país. Es diu Women's Perspective. "Ens envia dones que han perdut qualsevol suport a Ucraïna. Sovint arriben amb una bossa de la compra, sense maleta i amb les criatures. Venen aquí en un estat psicològic molt precari. Necessiten un temps per tornar a recuperar l'equilibri." Katarzyna Nowakowska, psicòloga a Feminoteka (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) El tràfic de persones En temps de guerra, el moviment de persones refugiades a les fronteres és una oportunitat per a les xarxes de tràfic i bandes criminals per explotar-les sexualment o laboralment. Ho ha constatat Anastasia Kaldi, responsable de protecció, gènere i inclusió de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Explica que, especialment al principi de la crisi, quan tothom es va moure ràpid i hi havia molta gent viatjant sola i separada de les famílies, el risc va créixer. "Nosaltres vam observar que hi havia molta gent a la frontera oferint feina, trajectes. Tots dos, la violència de gènere i el tràfic, són crims molt amagats, que no es denuncien, i no hi ha estadístiques. Però sabem que existeixen." Irena Dawidolczyk, presidenta de la divisió polonesa de la Strada International (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) Qui també treballa en temes de tràfic de persones es la Strada International, una plataforma europea que agrupa 30 ONGs. Als seus 65 anys, la presidenta de la divisió polonesa, Irena Dawidolczyk, porta més d'un quart de segle en aquesta lluita. Des de l'inici de la guerra han detectat fins a una vintena de casos de tràfic de persones. Una de les situacions que va cridar-los l'atenció és que van reclutar dones a través d'una agència matrimonial de França. "I s'estava organitzant un transport cap a França amb un minibús que l'havia de fer una persona que representava aquesta agència. Aquest individu havia d'aparèixer en un d'aquests centres a prop de les estacions d'on marxaven molts autobusos. Més tard es va saber que no representava cap agència. I ho vam denunciar a la policia." Segons l'activista, el tràfic de persones és molt difícil de detectar. Polònia, un forat negre en el mapa de l'avortament El Parlament Europeu ha demanat que el dret a l'avortament formi part dels drets fonamentals dels països que integren la Unió Europea. Si mirem el mapa sobre l'avortament al continent europeu, hi ha uns quants països on les dones no poden exercir-lo: són Malta, el Vaticà, Andorra o Polònia. Aquest últim cas és una anomalia dins l'Europa comunitària. David Dueñas és sociòleg i investigador a la Universitat Tecnològica de Gdansk sobre ciències socials digitals i e-administració. Té 41 anys i en fa set que viu a Polònia amb la família. El David recorda quina era la situació en l'etapa socialista. "En temps del comunisme, l'accés a un avortament lliure i gratuït estava garantit. Aquest dret s'ha anat tancant i perdent amb el pas del temps. Amb l'enfonsament de la Unió Soviètica, la influència de l'Església catòlica va guanyar terreny." David Dueñas, sociòleg i investigador a la Universitat Tecnològica de Gdansk (Catalunya Ràdio - Mercè Folch) El David creu que a la Polònia governada pel partit d'ultradreta Llei i Justícia, les formes de la gestió són poc democràtiques. "Polònia té un règim que, tot i ser democràtic, perquè està escollit democràticament, no és gaire democràtic en les formes ni en la gestió. Per exemple, amb tot el tema dels refugiats que no són ucraïnesos, amb retallades als drets de les dones, amb el tema avortament..." El sociòleg afegeix que Varsòvia, molt més oberta, és un món a part dins el país. Les zones rurals són més conservadores.