​L'estrena simultània de les pel·lícules "Barbie" i "Oppenheimer" s'ha convertit en l'esdeveniment cinematogràfic de l'any. Es preveu que entre totes dues recaptin arreu del món aquest primer cap de setmana més de 260 milions de dòlars. ​Només als Estats Units, entre totes dues pel·lícules sumaran unes 8.000 sales. En un any en què la taquilla no ha acabat de funcionar, ni amb esquers com els d'Indiana Jones o "Missió impossible", s'espera que aquesta doble estrena animi el sector, just ara quan la vaga d'actors i guionistes a Hollywood ha paralitzat gairebé tots els rodatges de les grans productores nord-americanes. Margot Robbie i Cillian Murphy, Barbie i J. Robert Oppenheimer, duel a la taquilla El fenomen "Barbenheimer" És i serà tot un fenomen que, de fet, fa dies que s'escalfa. Hi ha grups de gent que ja han organitzat visionats dobles i sortides per comparar-les i decidir quina és millor. I tot plegat ha generat una nova paraula a partir de la contracció de tots dos títols, "Barbenheimer". El debat se centra sobre quina cal veure aquest primer cap de setmana, com si no es pogués anar dos cops al cinema en un parell de dies. Barbie i Ken fugen dels efectes de la bomba atòmica Però això ha encès converses a les xarxes socials, sobretot pel caire tan diferent d'una i altra. Una cinta dedicada a la nina més famosa de la història, i l'altra, a l'inventor de la bomba atòmica, com si una estigués destinada al públic femení i l'altra, més al masculí. Res més lluny de la realitat. ​"Barbie" passa a ser una icona del feminisme ​Comencem per "Barbie", un film dirigit per Greta Gerwig, la mateixa de "Lady bird" o "Donetes", una cineasta amb personalitat pròpia que ha convertit un relat que molts preveien com l'exaltació d'una joguina sexista i que és tot el contrari, és la pel·lícula amb un missatge més marcadament feminista dels últims temps. És, de fet, la història de com una dona capficada amb el seu rol en el món real, lluny dels llocs de poder, relegada simplement per ser dona, transmet aquests sentiments a una Barbie que viu en el seu món, una realitat paral·lela on tot és de color de rosa i les dones empoderades dominen la societat sense despentinar-se. El problema és que tot és un miratge. Un altre dels mems de "Barbenheimer" La trobada impensable entre la dona i la nina en el món real farà que, de retruc, esclati aquell món de fantasia on els homes són mers accessoris sense aspiracions. I és que el patriarcat hi entra per la porta del darrere per malmetre-ho tot, fins que una explosió de sororitat entre nines farà la feina que encara està per fer al món real. Divertidíssima, amb un guió afilat i revelador, amb reflexions indispensables, una sàtira definitiva amb dos intèrprets al capdavant que ho són tot: Margot Robbie i Ryan Gosling, com a Barbie i Ken. La bomba atòmica cau sobre la casa de Barbie a Malibú, Califòrnia ​"Oppenheimer" és la pel·lícula de l'any ​Per la seva part, Christopher Nolan entrega una veritable obra mestra. "Oppenheimer" no és només un biopic sobre un físic que es capfica a guanyar-li la cursa als nazis per ser els primers a obtenir una arma de destrucció massiva, és un exercici de narració cinematogràfica sublim. El director de "Tenet" presenta aquí una epopeia meditada, calculada al mil·límetre, una muntanya russa cerebral i majestuosa, que dura tres hores que semblen un sospir i que aconsegueix que penetrem dins la ment d'un home prodigós i compartim amb ell anhels i decepcions. La bomba atòmica de color rosa, un altre efecte col·lateral del fenomen "Barbenheimer" És brillant, l'obra definitiva d'un autor clau del nostre temps, amb un Cillian Murphy que és l'actor perfecte per encapçalar un repartiment ple d'estrelles fugaces, on destaca Robert Downey Jr., que té l'Oscar assegurat. Però la cinta va molt més enllà, perquè és la visió de com la raça humana va camí de destruir-se i de com la política prioritza l'èxit partidista per sobre de la supervivència de la nostra espècie. Fascinant, complexa i històrica, és també un prodigi de la taula de muntatge. En definitiva, "Oppenheimer" i "Barbie" formen un tàndem que ha de reanimar, esperem, per fi, un sector que agonitza.