Begudes vegetals, de substitut de la llet a complement alimentari habitual

Les begudes vegetals han passat de ser un producte de botigues de dietètica, destinat especialment a persones amb intolerància a la lactosa, a omplir lleixes senceres de supermercats i suscitar l'interès de grans empreses làcties i de les mateixes cadenes de distribució. 

En els últims anys, marcats primer per la pandèmia i després per la inflació, s'ha anat frenant el ritme d'increment del consum d'aquests productes, però la tendència continua sent positiva per l'interès dels compradors joves a cuidar-se més, a substituir aliments d'origen animal per d'altres d'origen vegetal i a consumir productes més sostenibles. 

També hi està ajudant l'esforç en innovació que estan fent les empreses del sector, principalment en dues línies. D'una banda, amb el llançament al mercat de versions "barista" de begudes de soja i de civada, que n'augmenten la cremositat i que s'han fet un lloc sobretot a l'hostaleria. I, d'altra banda, amb les rèpliques de la llet de vaca fabricades només amb components vegetals, que busquen convèncer els consumidors més tradicionals. 

Sigui com sigui, a Catalunya una de cada dues llars consumeix aquests productes. Aquest nivell de penetració no es dona enlloc més del món, tot i que al conjunt de l'estat espanyol també és dels més elevats. 

El programa "Valor afegit" ha parlat amb Liquats Vegetals, l'empresa catalana pionera en aquest tipus de begudes, que s'ha consolidat com la líder del sector tot apostant per la seva marca i gràcies al suport de la primera cadena de distribució d'alimentació espanyola. 

I també ha anat a veure Fruselva, un dels grans fabricants d'aquestes begudes amb marques de tercers: a Almendrina, un precedent d'aquest sector que, després d'un segle d'història, continua al mercat; i a Borges, una empresa centrada en la fruita seca que hi ha vist una nova línia de creixement. 

El projecte d'un visionari del sector

Josep Maria Erra va fundar l'empresa que ara dirigeixen els seus fills, amb la Laura al capdavant. Amb tot, ell continua al peu del canó. 

És un enginyer visionari que, fa quaranta anys, mentre treballava a la indústria làctia, es va adonar del potencial que tenia la soja per, més enllà d'alimentar les vaques, fer llet vegetal. Però no li van fer cas, va sortir de l'empresa i el 1991 es va establir a Viladrau buscant aigua de qualitat, per fer realitat el seu somni.

34 anys després, Liquats Vegetals lidera el mercat a Catalunya i a Espanya, factura 92 milions d'euros i dona feina a prop de 300 treballadors. Així ho resumeix Laura Erra, directora general:

"'Per què hem de beure llet de vaca si podem fer una llet vegetal evitant la vaca i amb el mateix contingut nutricional?'.  Aquí va començar tota la seva visió i valentia per iniciar un projecte que aquí a Espanya ningú havia fet".

La clau, expliquen, és diferenciar-se de la competència fent un producte totalment natural i sense additius, apostant per una marca pròpia més que no pas per la producció per a marques blanques.
 

Aposta per l'alimentació natural

Anna Rovira, directora de màrqueting de l'empresa, parla de les dificultats per innovar: 

"Quan dius 'producte sense additius', sona molt fàcil: aigua i civada. Però això també significa que, si vull millorar la textura del meu producte i fer lleugeres modificacions de sabor, tinc poques eines amb què jugar. Per tant, requereix molta, molta, molta inversió en innovació".

Aquesta filosofia de sostenibilitat, a més del producte, també l'estan aplicant als processos de producció i a les relacions dins de l'empresa. "Estem utilitzant la ràtio de 40% menys d'aigua que la competència", afegeix Laura Erra.

Catalunya és la zona, tant d'Europa com del món, amb un consum més gran de begudes vegetals, amb penetració en el 50% de les llars. Però creuen que aquí encara hi ha camp per recórrer entre les persones que no les han tastat mai.

Segons Anna Rovira, "les persones acostumen a entrar en el món de les begudes vegetals a partir dels 35 anys, quan es comencen a plantejar que l'alimentació té un impacte important en la seva salut. Ara bé, s'hi queden per plaer".

Un precedent amb 90 anys a l'esquena 

Al despatx de Marc Pedrell, gerent de Laboratoris Klam a Reus, hi ha exposada tota una col·lecció dels envasos d'Almendrina al llarg del temps, alguns dels quals tenen gairebé un segle d'història. 

Tot va començar el 1920, quan un farmacèutic va elaborar una crema d'ametlles i sucre que, barrejada amb aigua, recomanava als seus clients com a substitut de la llet de vaca, i que va començar a comercialitzar el 1935.

Des d'aleshores fins avui no s'ha deixat de fabricar mai, un fet que Pedrell destaca:

"És la història d'un farmacèutic de Reus que, en aquell moment, veu que hi ha una intolerància a la llet de vaca i crea la crema d'ametlles Almendrina, que és una llet vegetal".

El 2019, l'empresa, que travessava problemes greus, va ser rescatada pels propietaris de Torrons Vicens, que hi van veure la complementarietat amb els seus altres negocis.

Almendrina ha estat un precedent en el món de les begudes vegetals. En els últims anys, l'empresa s'ha modernitzat, sense abandonar els compradors tradicionals de la crema d'ametlles, i ha llançat al mercat també begudes d'ametlla destinades a la gent més jove. 

Pedrell reconeix que "l'evolució de la gent a dia d'avui fa que ens estiguin demanant més el bric que no la crema".

A l'estat espanyol, un 35% de la població diu que consumeix begudes vegetals almenys un cop a la setmana, un consum que ha anat molt en augment, sobretot des de la pandèmia i, especialment, entre les dones i els joves. 

Per la responsable de màrqueting de Borges, una altra empresa especialitzada en la fruita seca que també ha tret begudes amb aquests ingredients al mercat, "estem davant d'un consumidor cada cop més conscient i que es vol cuidar, però que, alhora, també vol gaudir del sabor del mateix producte i que sigui bo, que sigui fàcil d'utilitzar, de consumir, i que sigui sostenible".

Produir begudes vegetals fetes a mida 

Fruselva és el tercer fabricant més gran d'aquests productes a l'Estat. Envasen begudes amb marques pròpies, però sobretot en fabriquen per a les marques dels distribuïdors i per a altres empreses. 

Alba Vera és la directora de Negocis i Desenvolupament de Fruselva: 

"Treballem en un 99% per a tercers. Nosaltres ens centrem molt en la qualitat, a produir a baix cost, a produir productes molt competitius, i no estem tan enfocats en la part de vendre a un consumidor final".

Les vendes de begudes vegetals estan creixent a Espanya any rere any, tot incorporant nous perfils de compradors, i les cadenes de supermercats volen disposar d'aquests productes amb la seva marca i a preus competitius. 

"Actualment, el consumidor d'aquest producte és un públic molt més massificat. Ja no es considera una alternativa a la llet de vaca, sinó un complement alimentari", explica Vera.

De fet, el principal negoci de Fruselva és la producció d'aliments infantils en dosis individuals, i no ha estat fins al 2023 que ha incorporat el negoci de les begudes vegetals gràcies a la compra de Costa Concentrados, una empresa especialitzada del sector que Fruselva va adquirir "amb l'objectiu d'incorporar una nova línia de negoci", matisa Carla Franch, directora de qualitat de l'empresa. 

"Entrem en un nou segment que ens permet incorporar un seguit de consumidors que estan molt orientats cap a la sostenibilitat i a buscar productes nutritius", afegeix Francesc Felip Badia, el director d'operacions. 
 

Voluntat d'expansió

Fruselva s'ha consolidat en grans mercats dels Estats Units o el centre i el sud d'Amèrica amb productes d'alimentació infantil, i ara també volen aprofitar aquesta adquisició per introduir les begudes vegetals al continent americà i a la resta d'Europa. 

"Intentarem posicionar-nos de la mateixa manera que hem fet amb el 'pouch' (bosses plàstiques que contenen aliments líquids de consum fàcil i amb una forma que permet que es mantinguin dretes). També volem ser un dels primers productors de begudes vegetals a escala global", explica Alba Vera, amb una clara voluntat d'expansió en països on encara no operen.