Anar a la navegació principalAnar al contingut
més info
"Bèsties" torna amb nous mamífers -com el gat mesquer, el senglar i el cérvol-, peixos tan coneguts com la truita, ocells grossos -com el gall fer- i ocells petits -com el pinsà-. Abelles, gavines, conills, bernats pescaires i falcons completen aquest recorregut per la fauna salvatge de Catalunya. La nova temporada de "Bèsties" ha volgut perseverar en els elements que l'han convertit en una sèrie de
descobriment i entreteniment per al gran públic, que ha aconseguit agradar alhora a pares i a fills, com ho demostren les dades d'audiència obtingudes la primera etapa (del 17 de setembre al 17 de desembre del 2004), que van registrar una mitjana d'espectadors de 567.000 i una quota de pantalla del 23,9%.
Imatges inèdites
Una vegada més, "Bèsties" ensenya imatges de fauna salvatge que no s'havien vist mai per televisió, si més no, a Catalunya. Es podrà veure, per exemple, el part d'un gat mesquer, la baralla entre un cadell de tan sols un mes de vida i un escanyapolls -l'escarabat
més gros d'Europa- i el procés de fecundació de la truita en estat salvatge, la gestació i el naixement dels alevins. Aquest és un dels
documents visuals més impactants d'aquesta segona part de "Bèsties", com també ho són les imatges enregistrades amb càmeres d'infrarojos
en què es veu un grup de senglars menjant una ovella morta, un grup de gavines corses atacant el presentador, un ós de la Vall d'Aran devorant un rusc d'abelles transhumants i falcons pelegrins criant al centre de Barcelona.
Bèsties d'aquí
I no ha calgut fer grans desplaçaments per recollir aquestes imatges. Algunes de les més impactants han estat enregistrades al Montseny, a les parts altes dels rius catalans, a les illes Medes i a la Sagrada Família de Barcelona. Justament, aquest és un dels punts forts de "Bèsties": la proximitat. Es descobreix un món espectacular que, en alguns casos, és a menys d'un quilòmetre de casa.
Els veïns
Per conèixer les bèsties s'han de conèixer els seus veïns: depredadors, depredats o simplement companys de convivència. No
es podria parlar de les abelles sense l'ós, ni del gavià argentat sense conèixer la feina dels pescadors de les barques d'arrossegament, ni tampoc es pot explicar la vida del senglar sense esmentar el seu únic depredador, els caçadors. Els capítols de "Bèsties" són mosaics formats per diferents fotografies: la de la vida de l'animal protagonista, la de la seva presa, la del depredador i la de les espècies amb qui comparteixen hàbitat.
L'home
I en aquest sentit s'ha volgut aprofundir en la relació de les bèsties amb l'home, potser perquè alguns dels protagonistes d'aquesta segona part, com el senglar, les abelles, el bernat pescaire, les gavines i el falcó, estan intrínsecament lligats a l'home, perquè els cacen, com els senglars, perquè la mel forma part de la nostra dieta, o perquè, en el cas del bernat pescaire i de les gavines, s'aprofiten de l'home per menjar.
descobriment i entreteniment per al gran públic, que ha aconseguit agradar alhora a pares i a fills, com ho demostren les dades d'audiència obtingudes la primera etapa (del 17 de setembre al 17 de desembre del 2004), que van registrar una mitjana d'espectadors de 567.000 i una quota de pantalla del 23,9%.
Imatges inèdites
Una vegada més, "Bèsties" ensenya imatges de fauna salvatge que no s'havien vist mai per televisió, si més no, a Catalunya. Es podrà veure, per exemple, el part d'un gat mesquer, la baralla entre un cadell de tan sols un mes de vida i un escanyapolls -l'escarabat
més gros d'Europa- i el procés de fecundació de la truita en estat salvatge, la gestació i el naixement dels alevins. Aquest és un dels
documents visuals més impactants d'aquesta segona part de "Bèsties", com també ho són les imatges enregistrades amb càmeres d'infrarojos
en què es veu un grup de senglars menjant una ovella morta, un grup de gavines corses atacant el presentador, un ós de la Vall d'Aran devorant un rusc d'abelles transhumants i falcons pelegrins criant al centre de Barcelona.
Bèsties d'aquí
I no ha calgut fer grans desplaçaments per recollir aquestes imatges. Algunes de les més impactants han estat enregistrades al Montseny, a les parts altes dels rius catalans, a les illes Medes i a la Sagrada Família de Barcelona. Justament, aquest és un dels punts forts de "Bèsties": la proximitat. Es descobreix un món espectacular que, en alguns casos, és a menys d'un quilòmetre de casa.
Els veïns
Per conèixer les bèsties s'han de conèixer els seus veïns: depredadors, depredats o simplement companys de convivència. No
es podria parlar de les abelles sense l'ós, ni del gavià argentat sense conèixer la feina dels pescadors de les barques d'arrossegament, ni tampoc es pot explicar la vida del senglar sense esmentar el seu únic depredador, els caçadors. Els capítols de "Bèsties" són mosaics formats per diferents fotografies: la de la vida de l'animal protagonista, la de la seva presa, la del depredador i la de les espècies amb qui comparteixen hàbitat.
L'home
I en aquest sentit s'ha volgut aprofundir en la relació de les bèsties amb l'home, potser perquè alguns dels protagonistes d'aquesta segona part, com el senglar, les abelles, el bernat pescaire, les gavines i el falcó, estan intrínsecament lligats a l'home, perquè els cacen, com els senglars, perquè la mel forma part de la nostra dieta, o perquè, en el cas del bernat pescaire i de les gavines, s'aprofiten de l'home per menjar.