La manera de desplaçar-nos per la ciutat està canviant. Fer-ho en bicicleta o patinet és ràpid, sostenible, econòmic i saludable, i és, en molts casos, una alternativa al transport públic. El volum de bicicletes i sobretot patinets que es mouen per les nostres ciutats no ha parat de créixer ja des d'abans de la pandèmia, i les ciutats han hagut de posar fil a l'agulla per disposar d'una infraestructura que permeti, faciliti i faci compatible amb la resta de vehicles aquesta mobilitat urbana sostenible. Els carrils bici Una peça fonamental per a la mobilitat en bicicleta i patinet a les ciutats són els carrils bici, una xarxa que a Barcelona és de 240 quilòmetres i està previst sumar-n'hi 32 més fins al 2023. Per tant, superaria els 270 quilòmetres. Està creixent, sí, però encara està molt lluny d'altres ciutats europees, com destaca Pere Ruiz, responsable d'Ecommerce & Marketing de les botigues Probike. "Si ho divideixes per habitant, surt a 0,15 metres de carril bici . Amsterdam en té 1, gairebé multiplica per 10 el que tenim aquí. Som a anys llum." A Lleida hi ha actualment 41 quilòmetres de carril bici. L'Ajuntament preveu fer-ne, amb els fons europeus Next Generation, més de 5,5 quilòmetres nous que estarien situats en eixos principals o de connexió amb escoles periurbanes o polígons industrials. El nombre de carrils bici s'ha incrementat progressivament en els últims anys. La xarxa de carrils bici a Lleida està creixent progressivament (Pere Joan Álvarez) A Tarragona hi ha uns 15 quilòmetres de carril bici. Els dos últims es van inaugurar el desembre del 2021. És el que es coneix com a carril educatiu, que connecta l'estació d'autobusos, a la plaça Imperial Tarraco, amb els dos campus universitaris de la URV. El següent pas és fer arribar el carril fins al barri del Serrallo, completar el front marítim i arribar fins als barris de ponent. La xarxa de carrils bici de Girona és de gairebé 43 quilòmetres, i n'hi ha de diferents tipus. El que hi ha més és carril bici en vorera: 15 quilòmetres. La resta són carrils bici en calçada, calçada compartida, vorera compartida o camí pedalable. L'Ajuntament de Girona està parlant amb municipis de la rodalia com Salt, Celrà, Vilablareix i Fornells, per estendre la xarxa de carrils bici a l'àrea urbana. Més bicicletes Una de les maneres de desplaçar-se en bicicleta és amb el servei públic. A Barcelona és el Bicing, que ara té 130.000 abonats, un 10% dels residents, 519 estacions i 7.000 vehicles, 4.000 de pedals i la resta elèctrics. El 20% dels vehicles que passen per un carril bici són Bicing, segons un estudi de Bicicleta Club Catalunya. Ara s'està treballant en un projecte de servei metropolità de bicicletes, AMBici, a 15 municipis. A Girona, la Girocleta té gairebé 3.500 usuaris. Els primers quatre mesos d'aquest any 2022 s'han fet 151.000 viatges amb Girocleta, un 10% més que el mateix període del 2021. El creixement de l'ús d'aquest tipus de transport també s'evidencia amb el nombre d'estacions on se'n poden llogar. S'ha passat de les 9 inicials, el 2009, fins a les 20 actualment. Per al 2024 es preveu arribar fins a les 35 estacions de lloguer, repartides per tota la ciutat. Està previst instal·lar 15 estacions més de Girocleta els pròxims dos anys (Maria Rovira) En paral·lel, les vendes de bicicletes es van disparar durant la pandèmia. El sector va facturar un 40% més que el 2019, i el 2021 el creixement ha sigut del 10%. Segons Pere Ruiz, la bicicleta es va convertir en una alternativa a l'oci, i ara moltes persones la fan servir com un mitjà de transport a la ciutat. "Hi va haver un boom espectacular, una explosió total, perquè la gent no tenia opcions d'oci. La bicicleta era un punt d'evasió, i això ens va donar un impuls molt important a nivell d'unitats venudes i increment de facturació. El 2021, tot això s'ha estabilitzat. I ara molta gent està agafant la bicicleta de muntanya, de carretera o de gravel, que és una bici de carretera adaptada per a muntanya, per moure's per la ciutat." Bicicletes de gravel a la botiga Probike Si tu vas al cel en patinet... El patinet s'ha estès pertot arreu. A Barcelona, el 30% dels usuaris del carril bici són patinets, i l'ús d'aquests vehicles ha crescut més d'un 120% a l'àrea metropolitana. Els usuaris l'utilitzen a les ciutats sobretot per als desplaçaments diaris a la feina o a l'institut; per això el patinet elèctric urbà és el que es ven més i també el que es repara més, segons Ignasi Vayreda, mecànic de LA9urbansports de Girona. "Hem notat sobretot un augment de les vendes de patinet urbà, el de 350 watts i amb rodes semirígides, que no es punxen. Des de fa un parell d'anys reparem molt més aquest tipus de patinet, que la gent utilitza en el seu dia a dia per a desplaçaments curts." L'ús del patinet elèctric s'ha estès de tal manera que fins i tot la policia urbana de Vila-seca, al Tarragonès, en té dues unitats. Segons l'empresari Xavi Boncompte, van haver d'adaptar el vehicle a les demandes del servei. "El nostre objectiu és fer patinets cada vegada més adaptats a les necessitats dels usuaris. Per a la policia local de Vila-seca vam preparar un patinet amb sirena i llums. Va suposar un trencament d'esquemes, i va generar un gran interès." La policia local de Vila-seca té dos patinets elèctrics per patrullar (Cricar, E-Twow) Servei públic de patinets I si parlem de lloguer de patinets, bàsicament està pensat per a turistes, perquè facin una passejada per la ciutat i després el tornin a l'establiment, però la tendència és donar llicències municipals a empreses perquè gestionin un servei compartit. Això es va començar a fer a Tarragona el 2021. Inicialment es van donar llicències a quatre empreses, i de cop i volta hi va haver una oferta de 2.000 patinets a la ciutat. Ara n'hi ha tres i l'objectiu és que en quedin dues. L'Ajuntament de Madrid també ha donat llicències, però no té ben regulat l'aparcament, cosa que sí que s'ha fet a Tarragona, i els patinets es poden deixar "tirats" a qualsevol lloc. A Tarragona hi ha estacionaments per als patinets de lloguer compartit (Clara Chavarria) A Madrid, bicicletes i patinets de lloguer es poden deixar "aparcats" a qualsevol lloc (Lluís Freixes) Segons Daniel Serra, director d'Urban Mobility, que elabora informes i propostes de mobilitat sostenible per a l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, el lloguer de patinets elèctrics és una bona eina per desplaçar-se per les ciutats, però cal regulació. "El cas de Madrid és de canibalisme: moltes empreses lluitant per un mateix negoci. Estocolm no ho té ben resolt, és un desastre, no s'han organitzat bé les estacions. Lisboa és un bon exemple, veus perfectament ordenats els patinets sense que l'espai estigui ni pintat a terra, però tenen virtualment una estació i la gent ho respecta. Si tenim una bona xarxa ordenada d'ús de patinets, pot ser una bona alternativa per moure's per la ciutat." Daniel Serra, director d'EIT Urban Mobility En un escenari ideal, la mobilitat a les ciutats hauria de ser majoritàriament amb mitjans no contaminants; això vol dir caminar, bicicleta i patinet. Els desplaçaments en cotxe particular haurien de rondar el 10% --ara representen al voltant del 40%--. Cal  infraestructura, promoció i regulació.