La guerra a Ucraïna ressona amb especial duresa a Bòsnia i Hercegovina, on fa 30 anys esclatava el pitjor conflicte armat que havia viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial. Una confrontació entre grups ètnics i religiosos que es va tancar en fals, i per això les ferides mai tancades d'aquella terrible guerra ressorgeixen tants anys després.   Les roses de Sarajevo recorden els impactes de morter pels carrers de la ciutat (Cèlia Cernadas/Catalunya Ràdio) Ara, amb la guerra a prop, una vegada més els ciutadans reaccionen com ho van fer fa 30 anys, com ens explica Adnan Hidic, un artesà del coure del centre de Sarajevo que tenia només 4 anys quan va esclatar la guerra. "Els meus pares han omplert el rebost. No volen que els passi com als anys 90. La guerra va esclatar i no teníem res. Han comprat farina, oli, llaunes de carn. Aquells anys no han abandonat mai la meva família. Vivim en la por permanent." Una sensació que comparteix Ibrahim Sofic, veí de Sarajevo i periodista d'Al Jazeera Balkans. "A totes les reunions socials i familiars, la primera pregunta ara és: hi haurà una altra guerra? I encara més: hi haurà una Tercera Guerra Mundial? Si passa, els Balcans s'haurien d'estirar a terra i fer-se els morts. Ja hem lluitat i patit prou." L'ofensiva de Rússia a Ucraïna és el que ha despertat els fantasmes del passat i ha fet renéixer la por d'un nou conflicte. El líder de la República Srpska, Milorad Dodik, és molt proper a Moscou i, en les últims mesos, ha defensat fins i tot la separació gradual de Bòsnia i Hercegovina i la secessió de la República Srpska. Alguns diuen que això no és més que retòrica barata per guanyar eleccions, però no tothom. Dragan Bursac és un periodista bosnià que viu a Banja Luka, la capital de la República Srpska. I és més prudent. "Milorad Dodik és molt prorús, i si té l'oportunitat d'escalar i anar més enllà ho farà sense dubtar. Sobretot si té el suport de Moscou. Però la situació canviarà si s'ha d'enfrontar a sancions per part de la UE i l'OTAN." En tot cas, algunes veus apunten que la intervenció de Rússia a Ucraïna pot beneficiar Bòsnia i dotar-la d'una protecció especial, ja que cap aliat de Moscou s'atrevirà a molestar-la per por de la reacció internacional.   Aquesta és la visió de Sarajevo que tenien les tropes sèrbies durant el setge (Cèlia Cernadas/Catalunya Ràdio) El fet és que, mentre molts a Bòsnia defensen que el país hauria d'avançar cap a la seva integració a la UE --de moment no té ni l'estatus de candidat--, a la República Srpska molts miren cap a Moscou. Ens ho explica Adis Muhovic, director del Centre per a la Política i la Governança de Sarajevo. "Desafortunadament, Bòsnia i Hercegovina s'ha convertit en territori de lluita en la guerra entre Rússia i Occident. Rússia està fent tot el que pot per reunir en aquesta regió tots els titelles que pot, i especialment a Bòsnia perquè, per la seva arquitectura constitucional, es poden bloquejar totes les decisions, inclús l'accés a la Unió Europea i l'OTAN." I és que Bòsnia i Hercegovina té una estructura administrativa complexa, amb una presidència tripartida rotatòria que representa els tres grans grups ètnics i religiosos del país.   Mirada cap a Sèrbia... i Rússia   La dificultat de la llarguíssima postguerra i la impossible reconciliació queda palesa en alguns pobles de la República Srpska, una de les entitats polítiques que conformen Bòsnia i Hercegovina, poblada bàsicament per serbobosnians i amb predomini de l'església ortodoxa. Ara, amb la guerra a Ucraïna els serbobosnians se senten molt més a prop de Rússia. Aquest és l'Stevan Koran, serbobosnià i soldat de l'exèrcit de Bòsnia. És de Sokolac, un poble de la República Srpska on queden molt pocs musulmans Koran se sent més pròxim a Rússia q a Europa, vol integrar-se a Sèrbia i qualifica l'OTAN de "perdedors" ?@Catinformacio? pic.twitter.com/ccpGNOD00t Cèlia Cernadas (@celiacernadas) April 7, 2022 Stevan Sorak és serbobosnià i té 30 anys. Tot i no haver viscut la guerra es va fer soldat de l'exèrcit de Bòsnia i Hercegovina, és dur però és franc mentre ens atén en un bar de Sokolac. En només 30 minuts, es beu quatre gots de ràkia, l'aiguardent local, i desgrana sense pudor el que sent i el que pensa. "Em sento definitivament més a prop de Rússia que d'Europa en la guerra amb Ucraïna. Compartim la cultura ortodoxa i aquí a tothom li agrada Putin perquè va ser l'únic que va defensar Sèrbia després de la guerra." Entre els serbobosnians, no hi ha ningú que declari obertament odi cap a una determinada ètnia o religió. Tampoc l'Stevan, però... "Per a mi, el més important és l'ésser humà, però estic molt orgullós de ser serbi i de viure en la tradició sèrbia. No confio en els musulmans, tinc molts amics que ho són, però no hi confio." I arriba la gran pregunta: Creus que va existir genocidi, durant la guerra? "A Srebrenica, potser. Però hi va haver merda a tot arreu, depèn de quin costat estiguessin els mitjans... Hi va haver genocidi a les dues bandes. Això és el que crec." Durant la guerra dels Balcans, 8.000 musulmans van morir massacrats a mans de l'exèrcit de Sèrbia a Srebrenica, un poble de la República Srbska.   Començar de cap i nou desconfiant dels veïns En alguns petits pobles de la república encara hi ha majoria de musulmans, com a Sahbegovici. Abans de la guerra hi vivien unes 300 persones, però amb el conflicte molts dels seus habitants van fugir a Sarajevo, on van viure el setge. Al ?@Catalunya_nit? us parlem de Kemal Hassanovic, un pastor musulmà de Sahbegovici, a la república Serpska (serbobosniana) El poble va quedar destruït a la guerra i ara només hi viuen 25 persones. El cas del Kemal exemplifica les dificultats del retorn en la postguerra pic.twitter.com/NUax4sz2Vy Cèlia Cernadas (@celiacernadas) April 7, 2022 Un d'ells era Kemal Hasanovic, un pastor que tenia 16 anys quan va esclatar la guerra. A Sarajevo es va convertir en soldat i després els seus pares van voler que tornés al poble. "Érem refugiats. Quan vam tornar, no teníem res. La casa estava destruïda, tot havia desaparegut. Va ser molt difícil tornar a començar." El seu cas exemplifica la dificultat dels retorns un cop els acords de pau acaben amb les bombes i els trets. No només perquè no queda res dret, sinó perquè la societat ha quedat trencada. Encara avui, 30 anys després: "Ja no confiem els uns en els altres. Perquè m'entenguis: treballo amb ells, visc al seu costat, però en el fons del cor sé que són l'enemic."   El Kemal viu sol a Sahbegovici, acompanyat de les seves ovelles. El poble s'ha reconstruït en bona part gràcies a projectes de cooperació com els que durant molts anys ha fet l'entitat catalana Trenkalós, que també ha traçat al poble el Camí de la Pau per educar en la no-violència. A Sahbegovici tots els habitants són musulmans. A pocs quilòmetres hi ha Sokolac, un poble més gran, cent per cent serbobosnià. Un microunivers que resumeix com és avui Bòsnia i Hercegovina.