Cabals ecològics més durs per salvar els peixos dels rius que generen energia

Així de taxatiu es mostra Arnau Cangròs, un tècnic del Departament de Recursos Hídrics de l'ACA, en declaracions al programa "Sense Ficció". Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua està decidida a imposar els anomenats cabals ecològics i limitar l'activitat de les centrals hidroelèctriques. "L'aigua està gairebé més estona circulant per canals que no pel mateix riu", recorda Cangròs. I encara que quedi aigua al llit del riu, el problema és que les estructures que hi ha escampades per tot el territori generen un "efecte barrera" que no deixa passar els peixos en els seus moviments migratoris, ni permeten la circulació de sediments, segons Mònica Bardina, tècnica del Departament de Control i Qualitat d'Aigües.

Territori esquitxat de preses i turbines

A tot Catalunya hi ha més de 400 aprofitaments per a usos hidroelèctrics, al marge de les captacions per a l'abastiment humà o per al regadiu. Hi ha trams de riu en què, tan bon punt l'aigua surt d'una turbina, un canal la recull i la deriva cap a una altra instal·lació hidroelèctrica, i amb prou feines passa pel riu. En alguns trams, el riu pot arribar a quedar sec si els "turbinistes" no respecten els límits fixats per l'administració. Tot i que sigui molt necessària per a la transició energètica, "l'energia hidroelèctrica no és innòcua" i té un impacte sobre els hàbitats de ribera.

Explotació intensiva i centenària

Els rius catalans porten més d'un segle d'explotació intensiva, com certifica el llibre "Aigua i energia", de l'enginyer industrial Joan Carles Alayo. Ha inventariat totes i cadascuna de les centrals del país, i creu que encara hi ha algun racó on es podria fer una central: "No considero que els rius estiguin trinxats." Però, des de l'ACA, són més partidaris de tornar els rius a l'estat original: "Hem de tenir en compte que són centrals que tenen 50, 60 i algunes 100 anys d'història. Estan més que amortitzades. I la societat ens demana recuperar la vida ambiental als rius", recorda Cangròs. El mapa dels aprofitaments hidroelèctrics que hem pogut elaborar creuant dades de l'ACA, la CHE i l'ICAEN permet fer-se una idea molt clara d'aquesta explotació intensiva d'un recurs natural escàs com és l'aigua.

"L'aigua està gairebé més estona circulant per canals que no pel propi riu", Arnau Cangròs, tècnic de l'ACA

Batalla per l'aigua

Els titulars de les concessions denuncien que cada cop guanyen menys diners perquè els cabals ambientals són cada cop més restrictius, s'han acabat de les primes a les renovables i la crisi climàtica, que provoca pluges més irregulars, els fa perdre ingressos. Però, de llarg, les restriccions ambientals són les que generen les crítiques més amargues:  "És absurd. (Les centrals) hi han estat tota la vida. La fauna viu amb poca cosa. No dic que no es deixi un cabal ecològic, però un cabal coherent com era abans quan funcionaven les fàbriques tèxtils", diu indignat Francesc Bellvehí, que explota dues petites centrals. També té una empresa de manteniment d'hidroelèctriques i  coneix bé les miniexplotacions: "N'hi ha moltes de petites que, amb el cabal ecològic que els posen, que ja no els dona ni per funcionar 1 mes o 2 a l'any. Amb les despeses que tenen i els impostos que han de pagar, tant de l'aigua com d'electricitat, val més tancar. És impossible, i més si has de tenir una persona, encara que sigui a mitja jornada, per vigilar-te la central. Això ja no et dona. Acabaran tancades. És una llàstima."

"La societat ens demana recuperar la vida ambiental als rius",  Arnau Cangròs, tècnic de l'ACA

Des de la Generalitat, la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, té una resposta molt clara a les queixes dels empresaris: "De la mateixa manera que hem de vetllar per les energies renovables, també hem de vetllar pel bon estat ecològic dels rius. I, per tant, els cabals ambientals són una mesura absolutament necessària, i que estem determinats a fer complir".

Aval judicial als cabals ecològics

L'ACA té oberts una cinquantena d'expedients sancionadors. Exigeix que les centrals deixin un volum mínim d'aigua de manera constant i també que les rescloses comptin amb "escales de peixos". Per fer complir els cabals ecològics, l'administració i els productors s'han acabat enfrontant als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acabat donant la raó a la Generalitat, que exigeix aquests cabals ambientals a les anomenades conques internes, que són de la seva titularitat. Això sí, el TJSC no exclou el dret de compensacions. Per tant, doncs, els titulars les poden reclamar que l'administració els revisi el títol de concessió.

"L'energia hidroelèctrica no és innòcua. Té un impacte. Hem de generar energia renovable hidroelèctrica, però ha de ser eficient i ha de ser compatible amb el nostre entorn." Arnau Cangròs, tècnic de l'ACA

Ajuts per entrar al s. XXI

És justament el que ha passat a Ripoll, amb la central de la Corba. A canvi d'acceptar els nous cabals, el titular ha aconseguit que l'administració li allargui el termini de la concessió. Així podrà amortitzar la forta inversió que ha fet per instal·lar un sistema innovador que permet produir energia sense treure l'aigua del riu ni afectar els peixos. Cangròs posa a la balança tant la defensa de la biodiversitat com l'energia renovable: "Els cabals de manteniment són d'obligat compliment i el que estem fent és estudiar central per central per veure com es pot generar més energia, perquè també és un bé de país". Es tracta, doncs, d'aconseguir que centrals construïdes el segle XIX o principis del XX respectin la normativa ambiental del s. XXI. Per això, l'ACA es veu forçada a negociar un per un amb els titulars, per exigir uns cabals que no constaven a les concessions de fa dècades, si vol evitar els tribunals. També té una línia d'ajuts per facilitar la modernització de les instal·lacions i millorar-ne la rendibilitat. Ara bé, no sempre ho aconsegueix; per això s'han multiplicat les instal·lacions fantasma, les "centrals zombie".

Cangròs recorda que una concessió d'aigua dona uns drets i unes obligacions . I afegeix: "De vegades, fa la sensació que alguns titulars tenen molt clar els seus drets, però les seves obligacions els les has d'anar recordant". Uns recordatoris poden acabar amb sancions i, fins i tot, la retirada de la concessió i l'enderroc de la central. El cas més recent és la destrucció de la resclosa al riu Ritorta, a Molló.

L'ACA intenta que centrals construïdes el segle XIX i principis del XX respectin la normativa ambiental del s.XXI.

Una solució dràstica per evitar la sobreexplotació del riu i recuperar-ne el seu estat original que indigna Bellvehí: "Els turbinistes som més ecologistes que cap ecologista. Netegem el riu, el cuidem i deixem el cabal ecològic. El riu ha de tenir el seu cabal ecològic, lògicament, però amb mesura, no exagerat". Tot i les queixes, l'administració vol anar tancant l'aixeta de les centrals i deixar més aigua pel riu, per preservar l'hàbitat natural amb uns cabals cada cop més restrictiuus que es poden consultar al web de l'ACA.