L'Anna Ferrer volia dedicar l'últim Rigor Mortis als assassinats que surten per la culata als criminals; quan els enxampen abans d'hora per errors estúpids, o fins i tot quan ells mateixos s'acaben convertint en les víctimes. Per això es va posar a investigar la marca Acme - encara que és de dibuixos animats i mai es mor ningú, no hi ha dubte que són armes mortals. I li va semblar tan interessant que li dedica un monogràfic!
Feia unes quantes setmanes que ens dedicàvem gairebé en exclusiva a les morts de personatges de ficció, i per això l'Anna Ferrer avui torna una estona als casos reals. Recordeu quan vam parlar de morts reals que semblaven tretes de novel·les de misteri? Us ho podeu agafar com una segona part. Però a les novel·les s'acostuma a descobrir el motiu de la mort, i avui no tindrem aquesta sort.
Des que ha començat Rigor Mortis l'hem dinyada enverinats, apunyalats, electrocutats, degollats i de mil maneres més. Però encara no havíem parlat mai de la Mort com a personatge i de quantes maneres se l'ha representada i caracteritzada al llarg del temps. Avui farem un "morir de mort": quan la Mort, amb majúscula inicial, se't presenta a casa. Sorpresa!
Fa unes setmanes vam parlar dels personatges que assisteixen al seu propi funeral; ho vam llegir a Tom Sawyer i moltes altres històries de ficció ho han aprofitat des d'aleshores. De fet, hi ha una infinitat de coses que poden passar en un funeral imaginari i que estem cansats de veure. Per tant, avui no matarem ningú, sinó que anirem a presentar els nostres respectes al mort. Quin mort? Encara no ho sabem. Haurem de descobrir-ho sobre la marxa.
La setmana passada parlàvem d'assassins en sèrie que cometen crims seguint un patró temàtic, i ens vam quedar a mitges. Ens faltava el gran tema. Tan gran, que vam decidir dedicar-li una nit tot sol. Els assassins bíblics. En parlem a Rigor Mortis amb l'Anna Ferrer.
Els assassins en sèrie són uns d'aquells personatges que sempre fan una ficció entretingudíssima. Cadascun té els seus motius, els seus mètodes i el seu perfil de víctima. És un món extensíssim, massa per tocar-lo en un sol Rigor Mortis. Per això ens centrarem en els assassins temàtics. Perquè, si ens hem de morir, com a mínim que sigui per ajudar algú a completar la seva gran obra.
Avui, a Rigor Mortis, l'Anna Ferrer fa un homenatge als dolents de la pel·lícula (o el llibre, o la sèrie, o el còmic) i els seus gloriosos plans per matar els herois (o algú proper als herois, o tot el planeta, o fins i tot els seus propis subordinats). La mort és part fonamental de la seva vida i, amb la quantitat de malvats que hi ha al món, hi ha molts estratagemes que es repeteixen i transmeten dins la tradició maligna.
Els accidents passen, i ens passen a tots. Especialment als personatges de ficció, en les situacions delirants on sovint es fiquen. A "Rigor Mortis" hem parlat de moltes morts causades per accidents, cadascun més estúpid i letal que l'anterior. Però què passa quan les conseqüències de l'accident no són la teva pròpia mort sinó l'assassinat d'una altra persona? Avui ho descobrim amb l'Anna Ferrer, CSI i la pel·lícula "La botiga dels horrors".
Es pot morir més d'un cop? A la ficció sí, per descomptat. Mireu Bola de Drac, si no. I a la realitat també - a quanta gent se li ha aturat el cor però els han pogut revifar? Quantes falses notícies de la mort d'una celebrity ens hem cregut abans que les desmentissin? Així que avui, a Rigor Mortis i amb l'Anna Ferrer, tractem la mort múltiple, des de qui ressuscita fins al clàssic "no estaba muerto, estaba de parranda".
Avui a Rigor Mortis l'Anna Ferrer ens converteix en temibles operaris del contraespionatge i ens avisa que morirem per culpa de l'avançada tecnologia dels nostres enemics. Però farem bon paper abans que ens matin, no patiu. Vivim en un món on existeixen els bastons amb espases dins. Aquesta nit descobrim els enginys més sorprenents (i reals) dels espies del segle XX.
Caure. Tots caiem, alguna vegada. I a més, els del teu voltant estan obligats a riure abans de venir-te a socórrer. Com a mecanisme còmic, tant en la realitat com a la ficció, és fàcil i efectiu. No et pots resistir a una bona caiguda. Però què passaria si ens fessin la traveta i anéssim a parar directament a l'altre barri? L'Anna Ferrer ho intenta contestar a Rigor Mortis.
Avui a Rigor Mortis, l'Anna Ferrer ens planteja uns assassins peculiars: els peixos. Un peix et pot matar de moltes maneres imprevistes. No perquè facin aquella cara entre graciosa i repugnant haurien de deixar de preocupar-nos com a amenaça de mort real i propera. Fins i tot, i especialment, quan en mengem. No us sorprendrà saber que s'han produït incomptables morts autèntiques per engargussament amb una espina. Aquesta nit, la venjança del peix.
L'Anna Ferrer avui a Rigor Mortis fa un repàs de les maneres més tòpiques de morir o matar que ens trobem a obres de ficció: morir d'un cop al cap, l'assassí que mata policies, repassar els records del protagonista quan està a punt de morir o la mort del protagonista just al final de l'episodi.
Avui a Rigor Mortis ens tornem a dedicar a la investigació, en aquest cas amb l'escena de la via del tren. Ho hem vist desenes de vegades: El dolent vestit de negre, amb barret de copa i bigoti cargolat, lliga una damisel·la desesperada i emmordassada a les vies. A vegades l'heroi arriba just a temps de salvar-la, a vegades se subverteix el tòpic i no és així. Però d'on surt? L'Anna Ferrer ens ho explica.
A Rigor Mortis, l'Anna Ferrer habitualment parla de maneres autèntiques de morir i de casos famosos que se n'han donat a la realitat i a la ficció. Avui canvia una mica l'enfocament i aborda una manera de morir (però no del tot?) típica de la ficció i veurem si hi ha hagut algun esdeveniment semblant a la realitat. Aprofitant el Carnaval... Zombis!