Els bolets d'olor a farina

El que defineix els moixernons és principalment la seva olor forta i potent a farina, que es pot arribar a sentir a distància. Hi ha diferents bolets que tenen aquesta mena d'olor i gairebé tots són moixernons. El dels moixernons és un grup heterogeni, de bolets que tenen poc a veure els uns amb els altres, però que tanmateix tenen uns determinats trets específics: són bolets de barret, làmines i cama blancs o blanquinosos, massissos, carnosos i de carn compacta, no granulosa, de làmines que baixen més o menys per la cama, i sempre d'olor forta, farinosa i agradable. A la cuina, combina amb gairebé tots els plats (un consell: si trobeu excessiu l'aroma de farina, salteu-los fets a bocins). 

El moixernó per excel·lència, el moixernó ver, és un bolet primaveral. Prefereix els espais oberts, els prats, primordialment els de muntanya. Als Pirineus, els moixernons més primerencs poden sortir en zones baixes, vora freixes, entre herba alta. A mesura que avança la temporada aniran pujant prat amunt. 

L'activitat del miceli del moixernó marca l'herba del seu voltant. El miceli excreta uns metabòlits peculiars, les hidrofobines. Aquestes substàncies impregnen el terra i impedeixen que absorbeixi aigua. Allà on hi ha miceli actiu, les herbes s'agosten i moren, fet que aprofita el miceli per degradar les arrels i els residus vegetals. A mesura que passa el temps el miceli avança i, lentament, l'herba es recupera. Des de la distància, les moixerroneres, els llocs on es fan moixernons, es veuen com a circumferències o arcs d'herba seca, vorejats per herba més tendra.