Som bons insultadors, els catalans? És prou contundent, el català, per destruir només amb paraules? Sabem fer prou mal, insultant en català? En Roger de Gràcia recorre pobles i ciutats buscant ofenses dignes de ser respostes, provocant renecs i demanant guerra,guerra verbal, s'entén. Al llarg del seu viatge, en Roger caça insults clàssics i moderns, atàvics i d'importació, suaus o amb una càrrega de profunditat. Passa per Xàtiva, on l'escriptor Toni Cucarella l'introdueix en el món apassionant de l'insult hortofructícola de baixa intensitat, i s'acosta a Alcoi en plena festa de Moros i Cristians...És ofensiva, en aquest context, la paraula "moro"? En Roger investiga l'origen de l'apel·latiu "polacos", emula el capità Haddock i fa una incursió al planeta ESO... Són inofensius els insults adolescents?
Les paraules neixen, creixen i moren (i són dignament enterrades als diccionaris). Però, com neix una paraula? Com es difon, com va guanyant terreny? Qui i com li dóna, al final, carta de ciutadania? En Roger de Gràcia visita el Sónar 2006, acompanyat de dues analistes de tendències, a la recerca de les futures paraules de moda. "Quan la teva mare comenci a dir la paraula "fashion"", li aconsellen, "val més que te'n busquis una altra". En Vicent Partal, director de Vilaweb, ens ajuda a buscar-les per Internet, i la mare de la paraula "mileurista", tan exitosa, ens explica les circumstàncies que envolten el seu naixement. En Roger de Gràcia recorre en missió d'espionatge l'Institut d'Estudis Catalans, on està a punt d'acabar de confeccionar-se una nova versió del diccionari normatiu de la nostra llengua. N'hi haurà encara més, de versions, o potser d'aquí a pocs anys ja parlarem tots anglès...o una altra cosa?
Fa una mica de cosa dir-ho, però de tant en tant hauríem de parlar d'amor... Amb quines paraules ens diem que ens estimem, o que hem deixat de fer-ho? Tenim una fórmula estàndard per declarar-nos? En Roger de Gràcia s'endinsa en l'apassionant món de la parella, transmet un casament en directe, es dedica a provocar paletes perquè cridin floretes i investiga de quina matèria estan fetes les cançons d'amor. Aquesta vegada el viatge és a Menorca, l'illa desitjada pels anglesos i els francesos. El cantant Cris Juanico ajuda el nostre conductor a trobar les paraules més tendres i els anglicismes de més dolç record. Tot plegat, per esbrinar de quines maneres podríem dir "t'estimo" sense fer gaire el ridícul.
A Catalunya hi ha uns 60.000 gitanos, i bona part d'ells són de famílies catalanoparlants des de fa segles. El seu català, tal com l'han estudiat els especialistes, és especial: força influit pel caló, poc contaminat de barbarismes, amb aportacions lèxiques de diferents orígens dialectals... Per conèixe'l més a fons, en Roger de Gràcia viatja a Verdú i al mercat de Tàrrega, parla amb vells i joves de les comarques de Lleida i s'entrena com a venedor de mercat. Amb ells descobreix "el garrotín" o "la rondenya", alguns ritmes tradicionals del flamenc català. A Perpinyà, al barri de Sant Jaume,on viuen els gitanos rossellonesos, descobrim que el català -gitano, com en diuen ells- és la llengua de comunicació habitual. I quin català! En Roger de Gràcia passeja pels carrers del vell Perpinyà acompanyat dels oncles i assisteix a una predicació evangèlica resada, cridada i cantada en català.
"Caçadors de paraules" es pregunta per què ens diem com ens diem, què volen dir els noms i de quina manera ens marquen. No hi ha cap família que no tingui algun problema de noms, i la família d'en Gràcia no n'és pas l'excepció. El pare, la mare, la iaia i el germà d'en Roger li dónen un cop de mà. Després de la vetllada familiar -i d'una ràpida incursió a l'institut Català d'Estadística potinejant amb els cognoms-, el programa viatja a les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. La Maria Ricou, l'antiga cartera d'Esterri, ens explica els noms de les cases, allà molt més potents, a l'hora d'identificar la gent, que no pas els de la família. I ja per acabar, "Caçadors de paraules" s'interroga sobre el seu propi nom. Anem a una agència de creació de noms, els demanem un diagnòstic i..., en fi, ja no hi som a temps, de canviar. Llàstima.
Que es parla en català, al cel? Perquè, si més no aquí, no fem res més que parlar de coses celestials...Dia a dia, creients, agnòstics i ateus de Catalunya s'omplen la boca de paraules i expressions d'origen religiós, encara que molt sovint ni tan sols en són conscients. En Roger de Gràcia comença el programa a l'infern dels Pastorets: àngels i dimonis el guien per les expressions celestials i també per les més infernals. De la mà de mossèn Ballarín entrarà després en el món dels sants, recordarà les Homilies d'Organyà i visitarà a Olot una fàbrica d'imatges. Aquest capítol de "Caçadors de Paraules" es dedica, de cap a peus, a la influència de la religió ¿i també de la superstició- en la parla quotidiana...
A l'Alguer, a l'illa de Sardenya, s'hi parla català des del segle XIV. O això diuen els llibres. Aquest és un capítol en què "Caçadors de paraules" fa periodisme d'investigació: és cert, que els algueresos parlen català? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia, pel fet que el nostre rei Pere IV va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans? En Roger de Gràcia viatja a un Alguer hivernal, sense turistes. Para l'orella al carrer i xafardeja per escoles, mercats, platós de televisió local, barberies i camps de rugbi. Avançant els resultat, diriem que sí..., gairebé podria dir-se que ¿quan estan sols- gairebé tots els algueresos parlen alguerès. La qüestió és: i com és, l'alguerès que parlen? Té algun futur, aquest català del segle XVI?
Es pot delinquir en català? Parlen català, els dolents? Estem segurs que sí, però tenim poca pràctica a sentir-los... Ajudat pels mossos d'esquadra, en Roger fa tots els papers de l'auca: de policia, amb persecució automobilística inclosa; de malfactor, i és escorcollat a fons... "Caçadors de paraules" aprèn, doncs, l'argot dels bons i l'argot dels dolents, visita l'escola de policia de Mollet i fa la ronda per Girona amb una patrulla força experimentada. Però també busca el català dels dolents d'abans, quan els bandolers s'amagaven al bosc. De l'escola policial de Girona, el programa viatja als Ports de Tortosa-Beseit, seguint el rastre d'una història que ja és llegenda.
Aquest dilluns, cansat de presentar sempre sol, en Roger de Gràcia viatja a Vic perquè li assignin una parella lingüística. I la Patrícia, una equatoriana que estudia català, l'acompanyarà al llarg de tot el capítol. Es tracta de descobrir si aprendre català és tan difícil com diuen. Junts, en Roger i la Patrícia, van a classes per a adults, es fan analitzar la pronúncia, investiguen el català dels nens petits i pugen al pont aeri...En Jesús Centenera, un empresari madrileny, ha inventat un mètode per aprendre català en 50 minuts, i la Patrícia farà de conillet d'índies. "Caçadors de paraules" intenta descobrir què és el més fàcil i el més difícil per als estrangers a l'hora d'aprendre català. Una llengua, asseguren els especialistes, exactament tan complicada com qualsevol altra.
El temps meteorològic és el nucli d'aquest capítol del programa en què en Roger de Gràcia recorre Catalunya buscant les paraules amb què els catalans ens esplaiem sobre el que aparentment és un dels nostres temes preferits de conversa. Així, viatja a la Segarra per comprovar que els meteoròlegs més experts són els pagesos; al Ripollès ¿la comarca més plujosa- per saber com en diem de l'aigua que cau; a Andorra, a buscar els noms de la neu. I a Palamós, per fer-se a la mar amb una família de pescadors experts en els noms dels vents. I per acabar, intentarà aclarir el significat d'algunes paraules meteorològiques que la televisió ha convertit en habituals gràcies als homes i les dones del temps de TV3.
El programa "Caçadors de paraules" del dilluns 26 de març és un capítol especial dedicat a les festes valencianes per excel·lència: les falles. Roger de Gràcia se'n va de festa amb les orelles ben obertes per descobrir les paraules més "festeres" i viure uns quants dies en valencià. És a dir, un "Caçadors de paraules" acabat de cuinar! En els tres dies grossos de la setmana fallera (17-18-19 març), Roger de Gràcia i el seu equip han conviscut amb la gent de Sueca, una ciutat de la Ribera Baixa, amb una població majoritàriament valencianoparlant, i coneguda perquè és el bressol del filòsof Joan Fuster, del sainetista Bernat i Baldoví, i del mestre Serrano, el compositor més conegut de pasdobles fallers. Roger de Gràcia s'ha "fet" d'una de les 16 falles de Sueca i ha viscut tots els actes fallers mirant d'entendre els misteris de la festa. Ha tirat petards de matinada, ha tremolat amb la "mascletà", ha menjat paella i bunyols, ha begut orxata i cassalla, ha fet sopars de sobaquillo, ha après sainets marrans, ha acompanyat els estressats músics d'una banda, s'ha vestit amb la brusa de llaurador... I, entremig, ha fet una petita incursió a València per admirar els monuments fallers i les multituds en formació militar que fan l'ofrena a la Mare de Déu (encara que n'ha hagut de fugir ràpidament). Tot això per descobrir la força de les falles, i el seu vocabulari propi (pirotècnia, menjars i begudes, vestimenta, "brofegades" de sainet, música festera, etc), i escoltar la riquesa inigualable del valencià.
A diferència d'alguns dels nostres veïns, que beuen el cap de setmana fins a caure inconscients, amagant les ampolles en bosses de plàstic, els catalans som bebedors de fons. Roger de Gràcia dedica un dia de la seva vida a fer de bevedor passiu, des que es lleva fins que se'n va a dormir, desxifrant totes les paraules que envolten el món de la beguda autòctona, de punta a punta del país. Cava o xampany, cigalons i barreges, licors, estomacals, còctels, vins i fins i tot aigües seran l'objectiu d'un capítol que ens pot deixar una bona ressaca.
Roger de Gràcia es pregunta si el riu Ebre, a més de vida, arrossega paraules. Hi ha un català del riu? En un viatge des de Mequinensa, a l'Aragó, fins al Delta, el nostre caçador de paraules es converteix en pescador i descobreix les diferències dels parlars dels pobles del riu.Passejnat pel poble nou de Mequinensa, navegant en un llaüt, recorrent els voltants de la central nuclear d'Ascó, menjant una "clotxa", jugant a tirar pedres amb els nens o cantant una jota en una barraca enmig dels arrossars, Roger de Gràcia descobrirà la riquesa de la llengua de "lo riu".
Segons les enquestes, la salut és una de les principals preocupacions dels catalans. I Roger de Gràcia, el nostre presentador hipocondríac, no n'és una excepció. Preocupat pel seu estat físic, es disposa a sotmetre's a un examen mèdic intensiu que, a més, l'acostarà a l'argot dels metges i del personal d'infermeria. I sobretot, a les múltiples formes que els catalans tenim per parlar dels nostres mals: amb una infermera rural que treballa a l'Alt Berguedà, descobrirem les maneres populars d'anomenar les malalties, i rastrejarem els noms de les diferents parts del cos. Estressat per tantes bates blanques, en Roger de Gràcia acabarà en un balneari, provant dietes i tècniques de relaxació plenes de paraules.
"Caçadors de paraules" celebra la diada de Sant Jordi amb un capítol especial que no parla de llibres ni de roses: parla del porc. A Catalunya hi ha més porcs que persones, una demostració evident de l'estima que tenim els catalans per aquests animals. I diuen que del porc tot s'aprofita. També lingüísticament? Des de la matança fins a la cansaladeria, l'animal més estimat dels catalans no para de generar paraules. Roger de Gràcia viatja a Mallorca, assisteix a un "porquicidi" i supervisa lingüísticament tot el procés d'elaboració de les sobrassades. També va a l'hort i descobreix els noms de les verdures mallorquines, i torna, amb un cuiner de Sant Llorenç d'Escardassar, als seus orígens professionals com a marmitó, com a ajudant de cuina. Ja de tornada, el programa visitarà una cansaladeria, per elaborar un diccionari tangible -i comestible- dels embotits catalans.
Fins i tot a les pel·lícules pornogràfiques se suposa que hi ha d'haver algun moment de diàleg... I és que la llengua és molt important, també per al sexe. Al llarg d'aquest capítol, en Roger de Gràcia es dedica a explorar la riquesa del vocabulari sexual català amb l'ajuda del cineasta Conrad Son, pioner del porno més nostrat, i de les seves primeres actrius. Tots plegats participen en un rodatge i viatgen a Lleida: per alguns, la ciutat més eròtica de Catalunya. El catàleg de vendes d'un "sex shop", una exhibició de pallassos i una digressió sobre la literatura verda medieval completen la visita a Ponent. Però en Roger, que no en té mai prou, encara viatja a Olot, allà on carden contínuament, i descobreix, sense tallar-se, l'autèntic origen dels "cavalls bernats" que omplen la geografia catalana.
El programa final de "Caçadors de paraules" té lletra... i música. En Roger de Gràcia es passejarà pel territori a la recerca de les cançons que ens acompanyen al llarg de la vida. Des de les cançons de bressol i les primeres tonades infantils fins als cants populars, improvisats i tradicionals... o gens tradicionals. Ens preguntarem si és possible fer rap en català, viatjarem a Eivissa per descobrir la cançó redoblada, investigarem si coneixem prou els nostres himnes, i intentarem actualitzar les velles cançons "xirucaires" dels minyons escoltes. En Roger de Gràcia, per si no fos prou, intentarà cantar en català un tema a l'estil dels films musicals de Bollywood. I a més, per acabar el programa, visitarem el mestre Quimi Portet, que ens sorprendrà amb una interpretació musical digna d'un astre intercomarcal. En Roger de Gràcia intentarà no desentonar enmig de tanta harmonia, i s'enfrontarà a uns quants reptes musicals: tot per estar a l'alçada d'un país que no para de cantar.