Cada cop som més conscients del que mengem: augmenten les cooperatives agroalimentàries a Barcelona

Fent un mapa actual de les associacions agroalimentàries a la demarcació de Barcelona veiem que el seu estat de salut és molt bo. Hi ha 146 iniciatives d'aquest tipus entre cooperatives, grups de productors i de consumidors. Un 25% dels municipis en tenen i es concentren sobretot en el Barcelonès, el Maresme i Osona.

En només 10 anys hi ha hagut un boom d'aquestes associacions impulsades per persones a favor d'un model de consum d'aliments més responsable i eficient. Ens n'explica les principals motivacions Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i una de les autores de l'informe:

"La primera és que el consumidor és conscient que vol començar a poder decidir més sobre el que menja i no simplement anar a comprar sense saber qui ha produït allò i com ho ven. El segon és que també hi ha una sensibilitat del que podríem dir 'justícia social', és a dir, de les condicions laborals de la pagesia i el tercer és la responsabilitat social que també tenen aquestes cooperatives o grups de consum en el canvi climàtic."

Callau afirma que s'està generant un punt d'inflexió en la relació de la societat amb l'alimentació i de retruc amb el respecte cap al territori i el sector de la pagesia: 

"S'està produint un fenomen que sobta molt perquè en els últims 10-15 anys s'ha doblat el nombre d'aquestes cooperatives. Això el que ens indica és que cada cop la ciutadania vol decidir més com s'alimenta, vol formar part d'aquesta decisió i relacionar-se més amb el sector primari."

El repte és transformar el model agroalimentari actual perquè, segons Callau, és insostenible: 

Potser ara prenem consciència que no és tan evident que sempre tindrem menjar en un supermercat, amb menjar que ve de no sabem on, qui l'ha produït, com ho ha fet, com s'ha transportat... Aleshores potser hem de tornar a relocalitzar tota aquesta producció, a produir-la de forma respectuosa, mantenir un compromís amb el medi ambient i establir aquest vincle del camp amb la ciutat, que sempre ha existit."

En aquesta línia ara fa 6 anys va néixer el col·lectiu Eixarcolant. Es va crear amb l'objectiu de recuperar plantes silvestres comestibles oblidades i varietats agrícoles tradicionals com el blet, la verdolaga o el bàbol, tot plegat per contribuir a canviar l'actual model agroalimentari. Marc Talavera és doctor en biologia i president del col·lectiu Eixarcolant: 

"Hem d'anar realitzant aquesta transformació. Ningú es planteja que el blet blanc pot ser una alternativa a la quinoa. No cal menjar quinoa que ve de l'altra punta del món mentre aquí si que tenim als nostres camps una planta que produeix unes llavors equivalents. Cada cop hi ha més interès i més predisposició a tot això."

I Talavera és així de taxatiu: 

El plat que ens posem davant la taula és l'acció política més potent que podem fer en el nostre dia a dia. En funció del que mengem, estem definint el model socioeconòmic i el territori que ens envolta."