Cap a una construcció verda: tres apostes per fer els habitatges més sostenibles

El sector de la construcció, tant residencial com comercial, representa el 39% de les emissions de diòxid de carboni que es llancen a l'atmosfera, genera el 30% dels residus sòlids i el 20% de la contaminació de les aigües. Per tant, si es volen complir els compromisos mediambientals, no són negligibles tots els esforços que es facin per reduir aquest impacte.

Cada vegada hi ha més sensibilitat per aquesta qüestió al sector, tot i que també depèn del grau de conscienciació mediambiental que hi hagi a cada societat.

En els països que van davant, s'estan fent esforços per utilitzar materials que minimitzin l'empremta sobre el medi i, especialment, reduir l'impacte que suposa el transport d'aquests materials, buscant subministraments de proximitat. Al "Valor afegit" n'hem trobat tres exemples.

Capturar CO? a través de la construcció

A Skelleftea, una ciutat del nord de Suècia, hi ha un dels edificis construïts amb fusta més alts del món. Té 20 plantes i 75 metres d'alçada i està concebut com un edifici municipal que inclou un hotel i un centre cultural amb dos teatres, un museu i una galeria d'art.

Els immensos boscos de la zona proporcionen la matèria primera, i la tradició sueca de construir amb fusta està inspirant els arquitectes per concebre també grans edificis.

Oscar Norelius és un dels arquitectes de l'edifici: "En certa manera, ha estat més complicat fer-ho amb fusta, però també ens ha obert les portes a pensar en noves maneres de construcció".

"Hem fet les habitacions de l'hotel com a mòduls prefabricats que hem anat apilant com si fossin peces de Lego"

En la construcció en fusta s'utilitza el CTL, panells de fusta laminada creuada, amb una resistència similar al formigó armat, un pes molt inferior i que, en cas d'incendi, crema molt lentament.

Per a Robert Schmitz, l'altre arquitecte, el fet que s'hagi fet aquest projecte "demostra que es pot construir, que és possible fer una cosa tan alta i complexa amb fusta. I quan tens això al rerefons de les discussions, sempre pots dir: 'Ho hem fet. Com pots dir que no és possible?'"

Una ciutat de fusta

En aquesta ciutat sueca, de fet, la fusta és el principal material de construcció: cases, escoles, pàrquings, ponts... Segons l'alcalde, Lorents Burman, "Skelleftea és una ciutat de fusta, una comunitat de fusta, i la volem mostrar a Suècia i al món."

No es tracta, però, d'un cas únic. Molts arquitectes a tot Suècia estan adaptant la construcció tradicional amb fusta als nous temps. I és que, a través de les construccions de fusta es captura carboni de l'atmosfera i es redueix la petjada ambiental dels edificis.

Jessica Becker és coordinadora d'un lobby suec de la fusta: "Estem veient un gran canvi en aquests moments, hi ha una espècie de punt d'inflexió... I espero que altres països se n'adonin. I en veiem exemples fins i tot a Anglaterra, el Canadà o altres països del món".

"No diria que estiguem sols, però efectivament som un dels països que més ha construït amb fusta"

Però a molts països, com el nostre, aquests canvis continuen topant amb barreres, sobretot amb les reticències de les asseguradores o les dificultats per trobar hipoteca, i, sobretot, amb una cultura de la construcció reticent al canvi.

Tornar als orígens i construir amb palla

Sigui com sigui, la sostenibilitat en l'edificació preocupa a tot Europa. A Rosny-sous-bois, a prop de París, s'està construint una escola bressol amb fusta, palla i argila. L'Ajuntament vol fer la ciutat més resistent al canvi climàtic i ja ha bastit cinc edificis públics amb criteris ecoconstructius, utilitzant un material barat i de proximitat que assegura el confort tèrmic tot l'any: les bales de palla.

Edouard Vermes és un artesà de la palla i també és formador: "Som un país molt cerealista, el segon exportador europeu, després d'Ucraïna. Per tant, produïm molt de blat i la palla és un subproducte del blat."

Charlotte Picard, arquitecta municipal: "La palla la trobem a la regió de l'Illa de França. És un material aïllant que funciona extremadament bé. A més, és fàcil d'utilitzar com a aïllant perquè des del 2012 França és dels pocs països on hi ha regles professionals".

"La xarxa francesa de construcció en palla ha treballat molt per tenir aquestes regles professionals"

Aquesta xarxa és una organització que aplega artesans, constructors, arquitectes i enginyers. I ha permès que a França ja hi hagi uns 10.000 edificis amb aïllament de palla.

Transformant mentalitats i esborrant prejudicis

Segons Edouard Vermes, quan es construeix amb palla, o es rehabilita amb palla, que ell creu que és encara millor, es pren CO? de l'ambient.

"Segrestem carboni amb un vegetal que es produeix anualment i que pot durar tant temps com la fusta"

A França es fan cursos sobre l'aplicació d'aquests materials. Jean-Sébastien Seguin, contractista d'obres, és un dels que hi participa: "Espero utilitzar-lo en els edificis i, de fet, he fet aquesta formació per conèixer-ne els mitjans tècnics i veure si formaré els meus treballadors."

I també Noemie Roux, que és arquitecta: "Tornar a aquests sistemes constructius està bé per protegir el medi ambient. Evitar haver d'anar lluny a buscar els materials, evitar fer servir molta energia per transformar-los, per transportar-los. La palla marca totes les caselles... És, de totes totes, un supermaterial."

No cal patir pel foc, perquè a dins no hi ha aire. I, de fet, l'únic perill són les humitats. Segons Charlotte Picard, se sol dir que aquests edificis necessiten un barret i unes botes: "El barret són les cobertes, que han de sobresortir molt... en tot cas, prou, per evacuar l'aigua lluny de la paret de palla. I després, les botes de palla, perquè les botes de palla no poden arribar fins a terra."

La realitat contradiu les idees preestablertes i els contes de la infància.

"Estem ben lluny dels tres porquets; la palla aguanta molt bé. Una vegada està col·locada segons les regles professionals, no cal preocupar-se'n"

Reduir emissions tot buscant abaratir la construcció

Però per reduir la petjada ecològica de l'activitat constructiva no només es pot recórrer a la fusta o la palla. Als Estats Units, per exemple, una impressora 3D ha acabat de construir les últimes de les 100 cases d'una urbanització a prop d'Austin, a Texas, el que es considera el veïnatge més gran del món construït amb aquesta tecnologia.

Funciona com les impressores 3D personals o d'oficina, que van afegint capes fins a construir un objecte. Però amb dues grans diferències: en comptes de plàstic, estén tires de formigó i, a més, fa gairebé un metre i mig d'ample i pesa 5 tones.

La impressora barreja el ciment, l'aigua, la sorra i altres additius i, a través d'un broc, va aplicant capes a les parets. Serveix per imprimir habitatges residencials unifamiliars sencers.

Conner Jenkins és el gerent de projecte d'Icon Buid, l'empresa que ha desenvolupat la impressora. Segons aquesta empresa, la impressió de cases és més ràpida, menys costosa, i requereix menys mà d'obra que la construcció convencional.

"On potser hi havia cinc equips diferents que venien a construir un sistema de parets, ara tenim un equip i un robot que se n'encarreguen. I té els mateixos avantatges per al sistema de subministraments de materials"

Però més enllà dels costos, construir amb una impressora també és més sostenible. El fet és que es generen menys emissions contaminants, perquè hi ha menys malbaratament de materials i s'optimitzen millor els recursos, segons l'empresa.

A més, automatitzant gran part del procés de construcció i reduint el transport de materials també es consumeix menys energia.

Contaminar menys surt a compte

Amb tot, per als primers compradors que hi han entrat a viure, el principal estalvi energètic ve de l'aire condicionat, ja que les parets aïllen l'habitatge de la forta calor. Angela Hontas, és una de les propietàries: "Es nota molt fresc. Mantenim la casa a 21 graus, el que és una bestiesa per a molta gent, en un estiu a Texas. I el silenci. Som al costat d'una carretera de circumval·lació i no se sent res, de manera que és molt silenciós".

De cara al futur, s'estan investigant noves barreges amb materials reciclats com plàstics o residus industrials que puguin ser utilitzats en la impressió, millorant les prestacions dels edificis i contribuint a l'economia circular.

Charlie Coleman, és el portaveu de la constructora Lennar, la responsable de les obres de la urbanització: "Atesa l'escassetat d'habitatges a la qual s'enfronta el nostre país, i especialment d'habitatges a preus assequibles, mai ha estat tan important per a nosaltres innovar, trobar nous mètodes de construcció d'habitatges que millorin la manera que construïm".

Un abaratiment, de tota manera, relatiu. Els habitatges d'aquesta promoció tenen entre 140 i 180 metres quadrats, amb tres o quatre habitacions i els preus, al canvi amb dòlars, van dels 400.000 als 550.000 euros.

L'accés a una llar s'ha convertit en un greu problema a molts països. I, de fet, el gran repte a l'hora de fer més sostenible la construcció és no tensionar-ne encara més els preus.