Carles Porta: "L'exposició de 'Crims' al Palau Robert és un colofó del projecte"

A la ràdio, a la tele i ara també en una exposició. "Crims", de Carles Porta, ha arribat al Palau Robert de Barcelona i s'hi estarà fins al 10 d'abril. Els fans del programa i amants del 'true crime' poden fer una immersió en tres àmbits, tres mirades. Són el dels assassins, el de les víctimes i el dels investigadors, a través de fragments de vídeos, frases extrets de les històries reals i material físic que permeten al visitant endinsar-se físicament en alguns dels casos més emblemàtics de "Crims". View this post on Instagram A post shared by El mati&#769; de Catalunya Ra&#768;dio (@maticatradio) Per Carles Ortet, comissari de l'exposició, no es tracta d'un catàleg del programa, sinó d'un homenatge al fenomen: "Volíem fer una celebració del que Carles Porta ha construït a través de 'Crims', un programa que ha transcendit a la societat i que tothom ja s'ha fet seu. L'exposició és un exemple més del ressò extrapantalla del producte." Per Carles Porta, l'ànima i artífex de "Crims" i totes les seves derivades, aquesta exposició, com el programa, busca la transversalitat. "És una mostra en què és tan important el que veus com el que toques. Com el programa: l'escolten i el miren gent de totes les edats i tipologies. Busca l'equilibri entre el profà i l'expert, o les famílies de les víctimes. Per això no ens podem equivocar. Hem de ser molt escrupolosos." Precisament, la mostra comença amb una pregunta que és clau: "Per què existeix la maldat?" Amb aquesta premissa, la primera sala indaga en els secrets ocults de la ment humana i, en especial, de la ment de les persones assassines, que potencialment podem ser tots. Així ho veu Carles Porta: "Els crims ens retraten, per això busquem la part fosca de la societat. Quan algú comet un crim és que ha fallat tot. És un fracàs col·lectiu." Sala dels assassins, on hi ha objectes i fotografies amb fragments de cares dels criminals (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) En una altra sala, ambientada en un exterior que simula un bosc i un pantà, es vol representar la vulnerabilitat de les víctimes. Tant les que han mort com el seu entorn o el de l'assassí: "Quan hi ha un crim es produeix una ona expansiva al voltant del víctima. Les famílies també ho són. 'Crims' és important perquè busca la recuperació social de persones que han estat victimitzades. La socialització d'una situació que han viscut amb dolor." Sala de les víctimes, on fa més fred i humitat. Projecció immensa que simula un bosc (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) L'exposició prossegueix amb una sala dedicada a la investigació amb material aportat també pels cossos policials i els equips d'investigació. A més de documentació pertanyent al fons de Catalunya Ràdio, TV3 i True Crime Factory. Una manera perquè el visitant pugui conèixer de primera mà mons als quals sovint no té accés, com, per exemple, les escoltes telefòniques; les sales d'autòpsies o els reconeixements facials. Sala dedicada a la investigació, amb un panell amb materials reals de casos (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) Sala forense d'autòpsies on tots els materials són reals (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) El rigor periodístic de "Crims" Carles Porta vol deixar clar, malgrat tot, que Catalunya és un lloc segur per viure-hi: "Hi ha més possibilitats que et toqui la grossa que no pas que siguis víctima d'un crim." L'exposició "Crims" segueix l'essència del llenguatge propi del programa, basat en el rigor periodístic, la màxima qualitat i la narrativa radiofònica de la crònica negra. La temporada 2021-22, "Crims" va acumular més de 2,2 milions de reproduccions d'àudio, un 16% més que l'any anterior. Enguany ja se n'està emetent la cinquena temporada a Catalunya Ràdio i aviat TV3 estrenarà 4 nous capítols, que ens tornaran a posar llum a la foscor.

Carles Porta: "L'exposició de 'Crims' al Palau Robert és un colofó del projecte"

El Palau Robert de Barcelona acull l'exposició immersiva gratuïta que homenatja l'exitós programa de 'true crime' de Catalunya Ràdio i TV3, que ha transcendit a la societat com un fenomen