De les ombres de ser mare, se'n parla poc. Socialment, no està ben vist que una dona digui obertament que no és la maternitat que s'esperava, aquella que li havien venut i que parla de mares felices i entregades. La maternitat, vista com un regal. El millor del món. La cara oculta de ser mare, però, la destapen unes xifres preocupants. Una de cada quatre dones tenen un problema de salut mental durant l'embaràs o el postpart, que pot ser més o menys greu. Principalment ansietat o depressió. I el més alarmant és que la majoria d'aquestes dones no reben tractament. Avui sentirem el testimoni de tres mares que trenquen el silenci per aconseguir que, a més de mirar el nadó, mirem també la mare.
ESCOLTA-HO ARAEls productes ecològics i de proximitat guanyen espai, de mica en mica, a la nevera. Cada cop donem més importància al que mengem i ens tornem més exigents. La gran indústria, ràpida a detectar-ho, s'adapta als nous hàbits de consum. Només cal que ens passegem pels supermercats per veure que els passadissos estan plens de productes amb omega-3 i etiquetats com a bio, eco i orgànic. En el reportatge d'avui farem un llarg recorregut per l'alimentació. Si fa 50 anys una família mitjana gastava en alimentació un 35% del seu pressupost, què ha passat que ara hi destinem menys del 15%? Menjar quilomètric o agricultura d'autosuficiència? Qui controla què mengem? Sabem què mengem? "Què mengem, quan mengem". Un reportatge de Lídia Orriols per a "Cas obert", amb muntatge musical de Josep Maria Campillo.
Com és viure al costat d'un pis turístic? Com és viure en un barri dedicat únicament a donar satisfacció al turisme? Què es pot fer davant la gentrificació d'alguns barris de Barcelona? La situació comença a ser irreversible? Fa dos anys, l'Ajuntament de Barcelona va engegar un pla de xoc per acabar amb els pisos turístics il·legals. Què ha passat en aquests dos anys? En determinats moments els propietaris multats han fet sentir la seva veu. Alguns han rebut sancions de 60.000 a 600.000 ? per haver ofert puntualment el seu habitatge a plataformes com Airbnb. Molts d'aquests expedients acaben sent arxivats, però no sense abans passar per un camí d'advocats i paperassa.
Haver d'ingressar en una unitat de cures intensives no entra en les previsions de ningú i pot arribar a ser una de les experiències més colpidores que es poden viure. A l'angoixa per la malaltia s'hi afegeixen ambients freds i poc atractius, que ensorren encara més l'estat d'ànim de pacients i familiars. Sorolls i llums a tota hora que dificulten el descans. Pèrdua d'intimitat convertida en ocasions en pèrdua de dignitat. Horaris de visita restringits. I un personal sanitari amb molt desgast a sobre. La tecnologia punta ha aconseguit que nou de cada deu pacients sobrevisquin a l'UCI. Ara la meta és tenir cura de les emocions. El Projecte HU-CI, encapçalat pel Dr. Gabriel Heras, neix per humanitzar les cures intensives d'adults. Cap a on va l'atenció al pacient? UCIs de portes obertes a les famílies? Sense horaris restrictius de visita?
Les últimes setmanes els hem vist arribar a Barcelona. Rescatats del Mediterrani després de dies de travessia. Persones de qui no sabem ni el nom, ni la procedència, ni les raons per les quals han marxat del seu país arriscant la vida. Alguns, malauradament, ni han arribat a port. Desapareguts al Mediterrani. Però què passa exactament quan arriben a Catalunya? Com se'ls atén? Quin és el procés? El Ministeri de Treball és el responsable del programa d'acollida. Però no n'hi ha prou. ONGs i municipis s'hi aboquen i esgoten recursos perquè aquestes persones refugiades aconsegueixin la plena autonomia en un termini de 18 a 24 mesos. Els entrebancs, però, seran diversos i farà que algunes quedin totalment despenjades del pla. Quina és la realitat dels refugiats a Catalunya? Quines són les seves expectatives? Estem preparats per acollir? "L'acollida als refugiats. Un laberint de barreres visibles i invisibles."
On som i on anem? La biomedicina; la intel·ligència artificial; els robots creats per interactuar amb els humans, robots que ens parlaran, que faran tasques molt humanes; els cossos millorats tecnològicament, supracapacitats... Quin és el futur de l'espècie humana i, sobretot, on són els límits? Estem a punt d'evolucionar artificialment i passar a ser una cosa diferent del que hem estat sempre? La ficció comença a quedar curta davant d'una realitat que arriba a passes de gegant i que obre camins de vertigen. Com es relacionaran humans, cíborgs i robots? Quines implicacions tindran tots aquests canvis? Tot el que es pot fer, ens convé? "Més humans que els humans?" Un reportatge de Lídia Orriols per a "Cas obert". Amb el muntatge musical de Josep Maria Campillo.