Uns 5.000 alumnes visiten cada any la presó barcelonina, ara oberta a la ciutadania com a espai de memòria històrica que simbolitza els anys de repressió franquista. 50 anys després de la mort de Franco i amb la generació que va viure la Guerra Civil pràcticament desapareguda, aquests espais són l'últim testimoni que permet fer-se una idea de la cruesa d'aquells anys de dictadura. En parlem amb els alumnes de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb qui hem visitat les cel·les, el locutori i el panòptic des d'on es vigilaven totes les galeries de la presó.
En un context on els nois joves mostren cada vegada més simpatia per les ideologies de dreta i perceben les polítiques feministes com una amenaça, posem el focus en com les noies de la seva mateixa generació viuen aquest fenomen. Són xifres que fa temps que criden l'atenció i que subscriuen enquestes com les del CEO o l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, que diuen que el 54% dels homes d'entre 16 i 24 anys pensen que el feminisme ha anat massa lluny o que 6 de cada 10 tenen la percepció que les dones posen denúncies falses. Tot el contrari que les noies de la mateixa franja d'edat, la majoria de les quals es declaren obertament feministes.
Visitem l'Escola Rocafonda de Mataró per veure com els alumnes de sisè de primària treballen el projecte "Robots en acció!", que impulsa el Departament d'Educació. Una proposta per desenvolupar la competència digital i el pensament computacional mitjançant l'ús dels equipaments de robòtica.
L'Escola Barcanova és un centre concertat d'educació especial que atén alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu. Fa 30 anys que es van instal·lar al Castell de Can Taió, a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Un entorn privilegiat al voltant del qual han construït la programació del centre. Hi estudien 150 alumnes que fan programes de formació i inserció específics de jardineria, cuina, forestal i mossos de quadra i també ESO adaptada. Com a escola verda, aquest curs han guanyat el premi a la millora continuada de l'entorn del centre.
A Catalunya hi ha més de 1.200 alumnes amb alguna deficiència auditiva, dels quals gairebé la meitat són sords. Alguns centres tenen un suport específic per atendre els alumnes amb discapacitat auditiva (SIAL). Està format per les mestres d'audició i llenguatge que, entre altres funcions, acompanyen aquests alumnes a l'aula per assegurar-se que entenen i participen de les activitats que s'hi fan. Els alumnes sords també són atesos pels logopedes del CREDA, que van de centre en centre per donar aquest suport. Visitem l'escola Francesc Macià i l'Institut Jaume Almera, de Vilassar de Dalt, centres de referència dels alumnes sords al Baix Maresme.
Es calcula que a la Síria d'Al-Assad hi havia 150.000 persones arrestades o detingudes per motius polítics. Amb la caiguda de la dictadura, s'ha obert les portes a les presons i al retorn dels exiliats. En parlem amb el videoperiodista i documentalista Oriol Andrés Gallart, autor del llibre "Síria, els rostres de la revolució".
10 escoles públiques de Catalunya participen en el projecte CatMart i reprodueixen alguns dels experiments que l'expedició Hypatia, integrada només per dones, va fer al centre nord-americà de recerca que simula les condicions de vida del planeta vermell. Visitem l'escola Lavínia de Barcelona, on els alumnes de 3r i 4t de primària ens expliquen la seva experiència. La iniciativa té el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
"Escèniques" és un projecte de l'Institut Ca n'Oriac de Sabadell que proposa als alumnes de 4t d'ESO crear un projecte teatral des de 0, de forma col·lectiva, i en català. Amb aquest treball aconsegueixen fer un ús de la llengua més proper i fora de l'àmbit estrictament acadèmic. El curs passat, el centre va rebre el reconeixement dels Premis Baldiri que atorga la Fundació Carulla en l'àmbit educatiu.
Els pacients ingressats al centre sociosanitari Vallparadís, de la Mútua de Terrassa, poden rebre la visita del seu gos a l'hospital. És una iniciativa pionera a Catalunya que han treballat conjuntament amb el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.
L'objectiu del projecte a nivell mundial és seqüenciar el genoma de totes les espècies per poder-les protegir, però també pot ajudar a millorar la recerca en diverses àrees com la biomedicina o la bioeconomia.
L'Institut de Folgueroles (Osona) fa quatre cursos que va introduir la glosa al projecte de centre. Ho fan de la mà d'Eduglosa, el projecte educatiu de Cor de Carxofa. Els alumnes aprenen a fer rodolins i a compondre versos que canten sobre una mateixa melodia. Un exercici que els ajuda a guanyar agilitat mental i fomentar la creativitat, però que també pot servir de tècnica d'estudi, perquè cantant i rimant s'aprèn millor.
Una iniciativa de Fundesplai permet als alumnes comptabilitzar i prendre consciència de les restes de menjar que llencen cada dia i que encara es podrien aprofitar. Es fa a 50 escoles i en un curs ha permès reduir en uns 12 quilos de mitjana la quanitat de menjar que es desprofita a cada centre. Visitem l'Escola Cervantes de Barcelona, un dels centres on es fan les auditories contra el malbaratament.
Són alumnes de l'Escola Thau de Barcelona i el projecte surt de l'assignatura d'emprenedoria, on els demanaven resoldre un problema complex amb un invent senzill. Han dissenyat una peça que retalla el recorregut de les aixetes amb polsador i han reduït el consum d'aigua del centre en prop de 600 mil litres aquest curs. A "Aula oberta" recollim aquest projecte juntament amb el de l'Escola Salvat-Papasseit de Santa Coloma de Gramenet, on els alumnes de segon de primària revisen què poden fer per reduir el consum d'aigua en el seu dia a dia.
Respondre a les tres qüestions, "el que vull ser, el que m'agrada i el que em surt millor", i evitar fugir d'assignatures que ens fan por per no tancar-nos portes són les claus per escollir la modalitat de batxillerat. A l'Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès parlem amb professors i alumnes que ens expliquen com ho han fet per escollir la seva opció.
Aquesta setmana fa vint anys dels atemptats de l'11M a Madrid. Una cèl·lula jihadista va fer explotar deu bombes en quatre trens de Rodalies a l'hora punta. Hi van morir 192 persones i 1.800 van quedar ferides. La tragèdia, en plena campanya electoral, va quedar marcada per la manipulació informativa del govern del PP, que culpava ETA de la massacre contra tota evidència, i per la mobilització de milers de persones que exigien la veritat. Ho recordem en aquest reportatge de Daniel Sainz de Aja.
La tragèdia de l'11M a Madrid va deixar altres víctimes pel camí. Són policies, periodistes i persones anònimes que van pagar els plats trencats de l'anomenada teoria de la conspiració. Una campanya de manipulació informativa sobre una suposada conxorxa per fer perdre les eleccions al PP davant el Partit Socialista de Zapatero. És un reportatge de Daniel Sainz de Aja.
Les persones cegues o amb discapacitat visual podran orientar-se millor al metro de Barcelona gràcies a un mapa tàctil actualitzat que ofereix una lectura més ràpida i senzilla. L'hem provat amb l'Anaïs i la Cometa, el seu gos pigall, en el trajecte diari cap a la feina. És un reportatge de Joan Garcia i Jordi Galvany.
És una assignatura que passa desapercebuda, no apareix ni a PISA ni a les proves de competències ni a la Selectivitat, però ha sobreviscut a totes les reformes educatives que s'han fet fins ara. De la seva importància més enllà de l'activitat esportiva, també per inculcar hàbits saludables i treballar valors, en parlem amb Josep Maria Piulachs, professor d'educació física de l'Institut Valèria Haliné de Castelldefels, i els alumnes de tercer d'ESO del centre.
Cada dia entren i surten del port de Barcelona una mitjana de 60 vaixells. Totes les maniobres s'han de comunicar a la torre de control, que és des d'on s'autoritzen i s'ordenen les prioritats de pas de ferris, creuers i mercants. Joan Garcia l'ha visitat i ens explica com ho fan. El muntatge de so és de Jordi Galvany.
Garantir el ple accés a la cultura per a les persones sense llar. Aquest és l'objectiu que s'ha marcat Apropa Cultura, el projecte que busca fer accessible la cultura a col·lectius vulnerables. A més d'assegurar necessitats bàsiques, com garantir l'habitatge o revertir la pobresa, la cultura és bàsica perquè les persones sense llar refacin les seves vides.
Els Estats Units i el Regne Unit han tornat a bombardejar aquesta setmana objectius dels rebels houthis al Iemen, la milícia que ataca vaixells al mar Roig com a resposta a la guerra de Gaza. Internament, fa temps que hi ha malestar per la pobresa i la manca de serveis bàsics, resultat d'anys de guerra civil.
La planta de preproducció de xips que es vol construir a Cerdanyola del Vallès se centrarà en el disseny de xips fets a partir de materials innovadors. En una entrevista a Catalunya Informació, el secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, remarca que és una aposta estratègica per a Europa, perquè fabricar els propis xips aporta més seguretat i menys dependència del mercat asiàtic.
L'activista iraniana i jugadora d'escacs professional Sara Khadem, exiliada a Espanya des que fa un any es va negar a jugar amb el vel islàmic, es felicita pel Nobel de la Pau concedit a la seva compatriota empresonada, Narges Mohammadi, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
L'acord per regular l'ús de la intel·ligència artificial a Europa facultarà els ciutadans per exercir els seus drets en l'àmbit digital i regularà l'ús d'informació que les companyies poden tenir dels usuaris. La degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica i directora del centre de recerca IDEAI-UPC, Karina Gibert i Oliveras, explica com afectarà la nova regulació als ciutadans i com podem protegir-nos davant d'aquesta tecnologia.
Una investigació entre Espanya i Líbia ha permès demostrar que Estat Islàmic es finança amb obres d'art robades. Una dotzena d'aquestes peces les han localitzat en un magatzem de Barcelona. Tràfic il·legal amb la complicitat de dos antiquaris catalans. En aquest informe, Dani Gómez ens detalla com funciona la xarxa internacional jihadista a l'hora d'espoliar el patrimoni cultural.
El cofundador de l'ONG israeliana Breaking the Silence és una de les poques veus que continuen apostant per la creació d'un estat palestí en una societat traumatitzada pels atacs de Hamas a l'octubre. Shaul recorda que el conflicte israelianopalestí no va començar el 7 d'octubre i que per resoldre'l s'ha d'anar a les causes. L'han entrevistat els nostres enviats especials a Jerusalem, Raül Flores i José Antonio Rodríguez.