Cinema miracle: "Alcarràs" reobre 14 sales catalanes

Per si no n'hi hagués prou amb la proesa de fer una pel·lícula en català, bona, exitosa, premiada internacionalment, dirigida per una dona i jove, amb actors amateurs i que dona veu a la pagesia, "Alcarràs" ha fet un altre miracle: que reobrin 14 sales de cinema que portaven temps tancades. Cinemes de Lleida i Tarragona obriran de nou les portes per projectar la pel·lícula de la Carla Simón i tota la seva troupe gràcies a la iniciativa de Circuit Urgellenc, una gent que s'ha entestat que poblacions com el Pont de Suert, Aitona o Cervera tornin a viure la màgia de la moviola, encara que ara sigui digital. Però no són els únics. En moments en què sembla -dic sembla, eh, només- que l'única viabilitat per als territoris de muntanya són uns Jocs Olímpics, hi ha iniciatives com les del Terra Gollut, uns altres bojos entestats a portar el cinema a pobles petits del Pirineu, llocs on de vegades ni hi ha hagut sala de cinema. Es declaren traginers de films. Al poble miner dels meus avis, Sant Salvador de la Vedella, avui negat pel pantà de la Baells, hi havia cinema. A casa era impossible veure "Cinema Paradiso" sense que els meus pares s'emocionessin amb el record de les bobines de cinema amunt i avall, de poble en poble. Viure a pagès, comprometre's amb un poble, habitar la muntanya, implica renunciar a certa oferta de la ciutat que la natura sol compensar amb escreix, però mai ha de voler dir tenir ciutadans i ciutadanes de segona sense accés al cinema, el de debò, el de pantalla gran.