Clàudia Pons, pionera del futbol sala
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
La maternitat ja no significa necessàriament que una dona esportista hagi de deixar de competir al més alt nivell. És el cas de la Marta Garcia, esquiadora de muntanya i que opta a una plaça per als Jocs Olímpics de Milà- Cortina d'Ampezzo. Després d'una temporada fora de la competició i d'una altra per tornar a agafar el ritme, aquesta està recollint el fruit del seu esforç, amb una medalla d'or inclosa a la copa del món juntament amb Oriol Cardona. Uns èxits que són resultat del seu treball però també d'haver comptat amb entrenaments i amb fisioteràpia adaptats a l'embaràs i al postpart.
En 15 anys s'han triplicat el número de dones àrbitres al futbol català. Tot i així, són només un 6%. I cap xiula a les principals categories del futbol masculí espanyol. Alèxia Mayer és una jove promesa de l'arbitratge català, que dirigeix partits de segona catalana.
El cheerleading és una disciplina esportiva minoritària, però en auge. A Catalunya n'hi ha tres clubs: el més gran és Thunders Barcelona. Creat el 2014 amb només 15 esportistes, ara ja en té un centenar. Molt arrelat a la cultura esportiva americana, l'esport treballa per ser olímpic a Los Angeles 2028.
A Catalunya només hi ha 500 llicències de pentatló modern, però tot i ser una disciplina tan minoritària, podem presumir de tenir la campiona d'Europa sub-24. Laura Heredia, de Santa Coloma de Cervelló, ha fet història. Mai abans cap pentatleta espanyol havia estat campió d'Europa en aquesta categoria.
La UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya) la formen, actualment, 71 federacions i només 8 estan presidides per dones. S'està avançant, a poc a poc, en la igualtat entre homes i dones en el món de l'esport, sobretot en l'àmbit de la pràctica esportiva, el de les esportistes; però queda encara molt camí per recórrer en altres camps, com el de l'arbitratge, entrenadors o lideratge directiu
Nascuda a Torelló fa 32 anys, quan en tenia 10 va canviar el tenis pel golf i des d'aleshores no ha parat. Va simultaniejar els estudis d'ADE amb els entrenaments d'alt rendiment al CAR. Un encert, perquè tot i que és professional des del 2012, ha de compaginar el golf amb una feina a mitja jornada. I és que els homes guanyen fins a 7 vegades més que les dones, en premis econòmics, a cada torneig, una diferència que encara es fa més gran quan hi sumes els contractes publicitaris. Com a exemple, entre els esportistes més ben pagats de la història hi ha quatre golfistes: cap dona.
El Mundial femení d'handbol se celebra a Catalunya la temporada que dos equips catalans juguen a la Divisió d'Honor Femenina: KH7 BM Granollers i Handbol Sant Quirze. Granollers acull tots els partits decisius del Mundial. L'handbol català espera que aquesta cita sigui el punt de partida d'un augment de llicències femenines.
L'halterofília és un esport històricament i socialment associat als homes. En molts àmbits encara causa sorpresa quan el practica una dona. Sorpresa i, sovint, comentaris masclistes. Però el fet és que a Catalunya hi ha 300 llicències d'halterofília i gairebé la meitat són dones. I la tendència va pujant.
Filla de jugadors d'elit de tenis taula, la Gàlia Dvorak estava predestinada a seguir els passos dels seus pares. És una de les poques palistes catalanes que poden viure d'aquest esport tan minoritari. I, amb els anys, s'ha convertit en referent i exemple per a les jugadores més joves.
Els últims anys el waterpolo femení ha passat d'esport gairebé desconegut a sumar èxits i rebre reconeixements arreu de casa nostra. Aquesta evolució ha estat fruit de la feina feta des de la federació i els clubs catalans de natació, com el CN Mataró.
Harriet Kjaer, una danesa que fa deu anys es va traslladar a Barcelona amb el seu taller artesà, construeix violins a nivell de mar; però la seva altra gran passió són les curses de muntanya. I triga el mateix a fabricar un instrument que a acabar una ultramarató alpina: al voltant d'unes 100 hores.
Txell Figueras (Flaçà, 1993) és la nova sensació catalana de la bicicleta de muntanya. Procedent de la natació i el triatló, la va descobrir per a la BTT el seu entrenador, Jordi Arteman, que li feia de professor a la universitat. En només dos anys, la seva progressió ha estat espectacular. Ha fitxat per un equip professional, cosa que li permet participar en la Copa del Món i lluitar per una plaça olímpica.
Durant anys, les germanes Abant han compartit la passió pel biketrial, on han conreat un palmarès espectacular, amb diversos títols Mundials. La Mireia va penjar la bici fa 6 anys i ara la Gemma segueix els seus passos, amb un objectiu comú: transmetre la passió per aquest esport a les joves promeses de casa nostra.