Claus de l'energia hidràulica

APROFITAMENT Captació d'aigua del riu que se sol fer amb rescloses que la deriven per canals fins al destí. Els aprofitaments poden ser per a diferents usos: abastiment, regadiu o hidroelèctric. La llei fixa la prioritat que té cadascun d'aquests usos. CABAL AMBIENTAL O ECOLÒGIC Conegut també com cabal de manteniment, és el volum constant indispensable que requereixen els rius per preservar els peixos, els invertebrats i altres formes de vida autòctones Els rius catalans estan plens d'aprofitaments hidroelèctrics, molts en desús, com aquest al Ripollès. CENTRALS, SEGONS POTÈNCIA Microcentrals: Menys d'1MW Minicentrals: 1-10 MW Centrals mitjanes: 10-50 MW Centrals de gran potència: Més de 50 MW CENTRALS "ZOMBIS" Centrals que poca potència instal·lada (uns 250 kW i fins a 500 kW) que funcionen per inèrcia, sense manteniment per deixadesa dels seus titulars, que no fan les reparacions necessàries i que quan hi ha una gran avaria les deixen abandonades. CONCA DE L'EBRE Rius gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Són els rius que passen per diverses comunitats o països, com l'Ebre i la Garona, que desemboca a França. La CHE controla també els afluents d'aquests dos grans rius. Central centenària de Molinos, a la Vall Fosca, amb antigues turbines exposades a l'exterior de l'edifici. CONCESSIÓ Permís de l'administració per aprofitar l'aigua dels rius, un recurs natural escàs que és de titularitat pública. L'autorització permet utilitzar una determinada quantitat d'aigua durant un període de temps limitat i per explotar-la amb una finalitat determinada: abastiment, regadiu, ús hidroelèctric o recreatiu. Aquests usos estan regulats per llei, que en fixa les prioritats. CONQUES INTERNES Rius gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que depèn de la Generalitat. Són totes les conques de rius que neixen i moren a Catalunya, sense passar per cap altra comunitat o país. Per exemple: El Ter, la Muga, el Llobregat, el Freser, el Cardener... REGISTRE D'AIGÜES És el document de referència, un registre públic consultable per internet. És com el registre de la propietat, però per a l'ús dels rius. En aquest document hi haurien de constar totes les centrals. És una informació oficial que ha de ser pública. Però, a la pràctica, l'accés a la documentació en paper és molt difícil. El Registre d'Aigües de la CHE i el Registre d'Aigües de l'ACA es poden consultar en línia. Ara bé, la informació que hi consta no sempre és la més actualitzada, perquè hi pot haver expedients en curs que encara no hi estiguin inscrits. Alguns expedients poden arribar a estar anys, molts anys en curs. I fins i tot es dona el cas de més d'un aprofitament amb una única inscripció al Registre d'Aigües, o d'altres aprofitaments que, simplement, no surten en una recerca bàsica al web. REVERSIÓ Retorn a l'administració de les centrals hidroelèctriques un cop ha expirat el termini de la concessió. La llei obliga a tornar totes les instal·lacions en ple estat de funcionament perquè l'administració competent (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o Agència Catalana de l'Aigua) disposi què en fa: explotació directa o treure-la a concurs per a una nova concessió. Canal de retorn de l'aigua de la central de la Pobla de Segur. TIPUS DE CENTRALS Fluent: aprofita la força de l'aigua que baixa pels rius, sense possibilitat de retenir-ne en grans quantitats. Embassament: permet acumular grans masses d'aigua i dosificar-ne l'ús en funció de les necessitats. Comporta la inundació de grans superfícies de terreny. Bombeig o reversible: consta de dues basses situades a cotes diferents. Funciona com un circuit tancat que només s'ha de reomplir per l'evaporació. Les turbines funcionen també com motors d'impulsió per fer pujar l'aigua de la bassa inferior a la superior, quan hi ha excedent d'energia en el sistema elèctric. Quan hi ha necessitat, es fa baixar l'aigua per generar energia. Històricament, aquestes centrals (Montamara, Sallente, Moralets) es van crear per donar sortida a l'excedent de l'energia nuclear. Maremotriu: aprofita la força de l'aigua de mar, moguda per les ones i les marees. TITULAR Empresa o particular que té el dret d'explotar l'aigua del riu gràcies a una concessió administrativa. Quadre de comandaments antic de la central de Talarn, avui substituït per un de més modern TIPUS DE TURBINES Kaplan: per a petits desnivells Francis: salts mitjans, de 5 a 100 metres Pelton: salts elevats, de 50 a 400 metres

Claus de l'energia hidràulica

Conceptes bàsics que permeten conèixer amb més profunditat l'energia hidràulica, una font energètica renovable que fa més d'un segle que s'explota a Catalunya