L'ofici de viure
03/09/2021 - 12.54 Actualitzat 03/09/2021 - 14.40
Perquè ens passin coses positives a la vida, hem de ser pacients i esperar que passi el nostre tren? La psiquiatra Marian Rojas es nega a esperar. En el seu llibre "Com fer que et passin coses bones", la científica de l'Institut Espanyol d'Investigacions Psiquiàtriques defensa que vivim en un món ple d'oportunitats i que cal sortir a buscar-les, traient sempre la millor versió de nosaltres mateixos.
Podem millorar la nostra vida si entenem el nostre cervell i aprenem a gestionar les nostres emocions. Per aconseguir-ho, segons Rojas, la clau és el contacte amb els altres, mantenir l'estrès a ratlla i educar la nostra veueta interior.
Rebaixar l'estrès i connectar amb el món real
El cortisol, conegut també com a hormona de l'estrès, és una hormona asteroïdea que té un efecte en pràcticament tots els òrgans i teixits del cos. A banda d'ajudar a gestionar l'estrès, serveix per combatre les infeccions o mantenir la pressió arterial.
El problema és que l'estil de vida del segle XXI porta molta gent a tenir un nivell massa elevat d'aquesta hormona. Un fet que té implicacions negatives en el nostre cervell i, conseqüentment, en la nostra manera d'afrontar la vida:
"Vivim en alerta constantment. Llavors el nostre organisme ha deixat de relaxar-se i si no sabem parar en aquest sistema d'alerta constant, l'organisme acaba emmalaltint."
La secreció excessiva de cortisol es dona, segons els experts, en quatre moments. El primer té a veure amb la toxicitat dels missatges negatius de les xarxes socials. El segon, quan tenim por de perdre el control per excessiva tensió emocional.
En tercer lloc hi ha el perfeccionisme, que es pot convertir en una forma ansiògena de viure. Per últim, la cronopatia, és a dir, el fet de tenir un ajustament de temps excessivament rigorós i molt poc flexible. Intentar regular aquests quatre punts ens pot ajudar a rebaixar els nostres nivells de cortisol i, conseqüentment, a poder gaudir més del dia a dia:
"Les coses bones passen quan un connecta i presta atenció a la finestra del món real, a la finestra a l'exterior, i això passa quan desconnectem dels dispositius."
Aprendre a gestionar els traumes
El psiquiatre Boris Cyrulnik va desenvolupar la teoria del doble cop, que explica que perquè es produeixi un trauma cal que hi hagi una ferida doble. En primer lloc, el fet dramàtic que provoca el dolor inicial: una pèrdua, una malaltia, una violació...
Però això per si sol no és suficient. Perquè aparegui un trauma psicològic hi ha d'haver un segon cop sobre la mateixa ferida: és la forma com aquest episodi es narra i l'interpreta la víctima o el context familiar i social de l'afectat. És a dir, el rebuig, el menyspreu o la incomprensió que pot generar el trauma en el nostre entorn.
La doctora Rojas insisteix, en el seu llibre, que és possible superar els traumes i aprendre a ser resilients a la vida, però que, per ser-ho, ens cal el suport del nostre entorn:
"Els pilars de la resiliència són l'estima i l'afecte. En aquesta vida, qualsevol trauma, per difícil que sigui, es pot superar. Quan un se sent estimat: l'amabilitat, l'afecte, lliurar-se als altres és el que sana. En canvi, la solitud involuntària mata, molt més que l'alimentació o el tabac."
La psiquiatra anima a tothom a intentar trencar amb la solitud i buscar xarxes de suport al nostre entorn. Rojas explica que una actitud positiva a l'hora d'afrontar la vida és bàsica i que també condiciona el nostre cervell.
Educar la nostra veu interior
Cada pensament que tenim genera un canvi mental i fisiològic, diu Marian Rojas. La manera com enfoquem i plantegem la vida és bàsica per al funcionament del nostre cos i de la nostra ment.
La psiquiatra parla de la veu interior que tots tenim dins; una veu que va comentant la jugada. Cal, diu Rojas, educar aquesta veu perquè sigui un suport en comptes d'anul·lar-nos:
"El 90% de les coses que ens preocupen mai passen, però la nostra ment i el nostre cos ho viuen com si fossin reals. Per això és bàsic treballar l'educació del pensament i tenir autoritat interior."
Com podem educar la veueta? Rojas diu que el primer que cal fer és tractar-nos bé a nosaltres mateixos. Un exercici fàcil és intentar escriure 5 coses que ens agraden de nosaltres i 5 coses que no ens agraden. L'exercici es basa a fomentar i fer créixer les bones i reduir les dolentes.
També és bàsic tenir cura del nostre cervell. És a dir, donar-nos estímuls quan fem les coses, sobretot aquelles que ens semblen més difícils:
"Quan tu dius 'puc' el cervell automàticament comença a generar noves neurones, millora les connexions sinàptiques i respon millor davant els desafiaments."
Fer servir un llenguatge positiu i optimista és essencial perquè "cada paraula i cada pensament té un impacte directe a les nostres cèl·lules".
L'amor, l'antídot del sofriment
Un dels punts de llibre de Rojas és la manera com teixim els nostres vincles afectius, emocionals i professionals. Tenir una bona relació amb les persones que ens envolten té uns beneficis claríssims. D'entrada, ens ajuda a compartir el nostre patiment i a empatitzar. L'amor dels altres també ens fa sentir més confiats en nosaltres mateixos.
A més, l'estima fa que el nostre cos produeixi oxitocina, una hormona que s'allibera quan la gent s'abraça o es generen vincles de confiança. Una hormona que, segons els experts, és molt bona per al nostre cos i que ens ajuda a afrontar la vida d'una manera més positiva.
L'objectiu de tots aquests consells, segons Marian Rojas, és obrir camí a totes les persones, hagin patit el que hagin patit, perquè puguin viure una vida més plena i feliç, lluny de les utopies, amb els peus a terra i amb la mirada a l'entorn.
"Jo sempre dic que la felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem el que ens passa, és a dir, depèn de la nostra manera d'enfrontar-nos al dia a dia, de les ulleres amb les quals sortim a l'exterior."