Com es pot capgirar la segregació escolar a Catalunya?

Malgrat els avenços del pla contra la segregació escolar, a Catalunya hi ha encara 410 centres segregats, un 17%, amb centres altament guetitzats i alumnat molt vulnerable, dels quals es van escapant els autòctons, tal com constaten en alguns d'aquests centres. Radiografia de la segregació escolar a Catalunya A l'Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona hi ha 416 alumnes estrangers de 38 nacionalitats diferents d'un total de 1.119, un 37%, segons explica el seu director, Eduard Maza: "D'aquí pocs anys, tot l'alumnat de la nostra escola serà estranger o d'origen estranger, perquè els pocs nacionals que queden es van escapant, i les vacants s'omplen amb nouvinguts, passa a tot Ciutat Vella." Per l'Eduard Maza, l'equitat està molt lluny, i demana més recursos i acompanyament educatiu per zones, no escoles. És a dir, proposa apropar el recurs on hi ha el problema, no escampar-lo. Marina Barceló demana per a l'aula d'acollida més formació emocional per acollir, respectar i acompanyar el dol migratori L'Escola Valldaura, a Manresa, és de màxima complexitat, i l'objectiu són els aprenentatges, però per aconseguir-ho han d'abordar el treball emocional amb l'alumnat, la majoria de famílies migrades de primera i segona generació, explica la directora, Marta Ferrer: "La figura social de centre ha revertit la implicació de les famílies, que se senten acompanyades i que el que aporten és benvingut. Lluitem perquè totes les famílies, vinguin d'on vinguin, se sentin a gust i aprenguin." Tot i que reconeix que hi ha famílies autòctones per a les quals aquest centre no és una primera opció. A l'Escola Catalunya, de Sant Adrià de Besòs, el 35% de l'alumnat és d'origen estranger: 7 alumnes en una classe de 20, explica Marina Barceló, mestra de l'aula d'acollida, on el català és segona o tercera llengua: "Demanem més formació en interculturalitat; formació emocional, per acollir, respectar i acompanyar el dol migratori; i saber com ensenyar el català perquè sigui llengua d'ús i garantir la igualtat d'oportunitats." I reivindiquen també més material actualitzat, que tot l'alumnat tingui accés a les extraescolars, i més personal especialitzat, sobretot de les pròpies cultures migrants. Quan les famílies s'organitzen contra la segregació L'Escola Vic Centre també és de màxima complexitat, conviuen amb 21 llengües i tenen un 77% d'alumnes nouvinguts amb necessitats educatives específiques o en risc d'exclusió. A l'Escola Vic Centre han capgirat la segregació amb la inscripció singular: famílies autòctones que s'han organitzat per entrar en bloc al centre (Escola Vic Centre) El curs 23-24 una desena de famílies catalanoparlants va entrar en bloc a I3, fent ús del decret d'inscripció singular, i de les 21 places 11 són germans de centre i 10 del grup singular, explica la mestra del centre Anna Garcia: "Ara la llengua vehicular a l'aula és el català i hi ha més implicació de les famílies autòctones i nouvingudes per transformar l'escola." Garcia demana a l'administració que la inscripció singurlar "no sigui un bolet", i seguir apostant per l'aula d'acollida. A Salt, davant de la situació d'emergència als centres educatius, institucions i comunitat educativa han de tirar endavant un pla de xoc per capgirar la situació, explica Mostafa Shaimi, membre de l'AFA de l'Escola La Farga i de la plataforma SaltEduca "No pot ser que una administració pública permeti escoles públiques amb gairebé el 100% de la mainada de famílies migrades. Ens juguem el país en termes de convivència i cohesió social. La segregació escolar és el caldo de cultiu de l'extrema dreta." Per Shaimi és clau introduir en l'anàlisi de la segregació la variable del racisme i de la vulnerabilitat de l'alumnat, i que s'apliquin les mateixes regles a la concertada que a la pública. A l'Escola La Farga, de Salt, entre un 95% i un 97% dels infants són de famílies migrades Una escola adaptada a la realitat de l'alumnat Hi ha dos focus de segregació a Catalunya: la residencial, barris amb molta població vulnerable, i la tria de les famílies i les barreres de la concertada, que fan que un tipus d'alumnat s'escolaritzi només a la pública, segons apunta Sheila Gonzàlez, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB: "És un problema estructural. Tenim una escola pensada per a un alumnat que no existeix, i el sistema s'ha d'adaptar a la realitat, perquè els entorns de segregació escolar empitjoren els indicadors educatius." Per la Sheila Gonzàlez, membre de la comissió de seguiment del Síndic de Greuges pel pacte contra la segregació, s'ha d'assegurar la barreja i la igualtat d'oportunitats educatives i socials a tot l'alumnat, perquè si no ens barregem a l'escola, tampoc ho farem en societat. I trencar pors i prejudicis amb les famílies migrades, com que tenen baixes expectatives acadèmiques. I sobretot cal que la segregació sigui prioritat a l'agenda política i corresponsabilitat de tots els agents educatius.

Com es pot capgirar la segregació escolar a Catalunya?

La segregació escolar a Catalunya persisteix i preocupa, tot i els esforços del pla per revertir-la que va començar fa 5 anys