Com la construcció d'habitatge protegit va quedar abandonada amb la crisi del 2008
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Comissions Obreres va constituir la Cooperativa Habitatge Entorn per donar resposta a la necessitat dels afiliats, que a causa de la bombolla immobiliària no podien fer front als preus disparats del mercat lliure. Però, amb la crisi financera, es van endurir les condicions de finançament ni per a les famílies i per a la cooperativa, que va acabar tancant.
A partir del 2007, La Caixa va construir quatre mil habitatges de lloguer assequible a tota Espanya. Però la crisi econòmica i l'atur van disparar la morositat i l'entitat es va centrar la gestió de lloguers socials i va acabar abandonant la construcció. La resta de caixes van desaparèixer i també la feina que feien al sector de l'habitatge.
El 2007, en plena bombolla immobiliària, es firma un pacte entre tots els partits catalans i els actors del sector immobiliari que preveia augmentar la construcció d'habitatge protegit. Però, a partir del 2013, amb la crisi i les retallades, no es va poder portar a terme.
Les persones migrades s'incorporen a una gran varietat d'activitats econòmiques a Catalunya i una de les més recurrents és el reciclatge. Pels recent arribats, recollir ferralla és un recurs de supervivència temporal. Altres més instal·lats comercialitzen roba, sabates, mobles i electrodomèstics usats. També en l'aprofitament d'aliments descartats pel mercat trobem la implicació de persones migrades. Valor Afegit ha visitat tres experiències de migrants recicladors.
La construcció genera el 39% de les emissions de CO2 que es llancen a l'atmosfera. Diverses iniciatives a tot el món aposten per reduir aquest impacte recuperant materials i tècniques tradicionals o introduint-ne de noves.
Una impressora 3D ha construït 100 cases d'una urbanització a Texas, el veïnatge més gran del món fet amb aquesta tecnologia. Es generen menys emissions contaminants, perquè hi ha menys malbaratament de materials i, reduint-ne el transport, també es consumeix menys energia.
La xarxa francesa de construcció en palla és una organització que aplega artesans, constructors, arquitectes i enginyers. Han desenvolupat un reglament constructiu que ha permès que a França ja hi hagi uns 10.000 edificis amb aïllament de palla.
Algunes empreses fa dècades que estan especialitzades en la construcció d'estructures i habitatges sencers amb fusta, però fins fa poc temps els arquitectes no s'han atrevit a utilitzar la fusta per bastir equipaments públics i edificis plurifamiliars com a via per millorar la sostenibilitat dels processos constructius.
Josep Maria i Joan Fabregat son els dos socis d'un despatx d'arquitectura barceloní i també comparteixen l'objectiu de fer més sostenibles els processos constructius. Utilitzen la fusta perquè, a més, els permet industrialitzar la construcció.
La Sandra i el Sinto són dos germans que han viscut des de petits la feina de la serradora familiar a Rivera de Cardós. Des de fa pocs anys s'han traslladat a la Costa Brava per ampliar el mercat, dedicats al disseny i la construcció d'estructures i habitatges de fusta.
El blanqueig verd o "greenwashing" és un fenomen generalitzat en el món empresarial per la gran sensibilitat mediambiental que ha desenvolupat la ciutadania. La Unió Europea ha mogut fitxa amb dues directives que s'hauran d'aplicar a tots els països. Les organitzacions ecologistes i els periodistes més compromesos amb el medi ambient han rebut de bon grat aquesta empenta legal, però adverteixen que cal més voluntat política a Catalunya i el conjunt d'Espanya.