La milícia islamista de Hamas va llançar la matinada del dissabte 7 d'octubre un atac contra Israel des de la franja de Gaza que ha sorprès tothom. També el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, incapaç de preveure una ofensiva sense precedents que ja ha deixat centenars de morts i milers de ferits als dos costats de la frontera. El conflicte en aquesta regió del Pròxim Orient és l'expressió de molts fracassos i des de fa molt de temps, una situació exasperant que sembla difícil d'analitzar des de la raó i la lògica. Soldats israelians davant d'un edifici destruït per la incursió de Hamas a Sderot (Reuters/Ronen Zvulun) Tot i això, hem traslladat algunes preguntes a l'experta en relacions internacionals Montserrat Arbós, professora a Blanquera-Universitat Ramon Llull i membre del patronat de la Fundació per la Pau, FundiPau. L'excepcionalitat de l'ofensiva Segons l'experta, les condicions i la magnitud de l'operació contra civils i militars són "extraordinàries". Però també ho és l'actor que ho porta a terme: Hamas, una organització armada que està sotmesa a setge des de fa 16 anys. En declaracions al Catalunya Nit, Arbós ha constatat que un atac així era difícil d'imaginar: "El que hem vist ha sorprès tothom per la dificultat d'organitzar un atac així. Els habitants de la franja de Gaza estan molt controlats, amb tecnologia punta d'Israel." En només tres dies de conflicte, la milícia islamista ha fet prop de 900 morts en territori israelià. El govern de Netanyahu ha respost amb una ofensiva que ha provocat 700 morts palestins. La tensió no deixa de créixer. Per què ara Una altra de les preguntes que planteja l'ofensiva de Hamas és per què ara. La professora Arbós assenyala que una possibilitat, que es dedueix dels comunicats dels líders polítics i militars de Hamas, és la reivindicació com a actor dels últims moviments diplomàtics al voltant del conflicte. Palestins voltant un tanc israelià destruït pels milicians de Hamas aquest diumenge a Gaza (Reuters) Una conseqüència directa és el boicot de l'acostament d'Israel a l'Aràbia Saudita, amb mediació dels Estats Units, per sumar el regne saudita al suport de països àrabs sunnites de la regió, com els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Sudan o el Marroc, que mantenen bones relacions amb el govern de Netanyahu. Però Arbós apunta una segona explicació, en clau més interna: "Que no hi hagi hagut una guerra no vol dir que no hagi passat res als territoris palestins. Aquest any i l'any passat han estat els més mortífers des de l'última ofensiva del 2014." Gairebé cada setmana hi ha víctimes mortals als territoris palestins. Segons Arbós, el missatge de Hamas és que ells no es pleguen al que s'ha explicat com la política de comprar tranquil·litat als territoris ocupats a canvi de diners i inversions de l'Autoritat Nacional Palestina, presidida per Mahmud Abbas.