La història del segrest de la línia 47 de Barcelona arriba al cinema

El 7 de maig de 1978, el conductor de la línia 47 d'autobusos de Barcelona el va segrestar per unes hores per denunciar davant l'Ajuntament de la ciutat que aquest servei públic no arribés al seu barri, Torre Baró. El seu nom era Manolo Vital, un extremeny que va arribar a unes barraques de la perifèria de la capital catalana amb 24 anys, i que --després dels fets-- va ser detingut i finalment alliberat. Ara, el protagonista de la pel·lícula que està rodant el director Marcel Barrena, al darrere de films com "Mediterrani" o "100 metres", sota el títol "El 47". El rodatge s'està duent a terme al mateix barri de Torre Baró, amb la participació d'alguns veïns, que viuen amb molta expectació l'homenatge a una persona molt estimada i respectada a la zona. I és que els veïns van donar suport al segrest de l'autobús, que va acabar amb la detenció d'algun d'ells, però que --finalment, temps després-- va servir perquè un autobús pogués arribar a Torre Baró, on actualment no hi ha ni farmàcia ni cap supermercat. El José Antonio, un d'aquests veïns, va viure els fets juntament amb la seva mare i la seva àvia: "En Manolo feia la ruta de plaça Catalunya al Polígon Canyelles amb el 47. I es veu que, a l'última volta, havia d'entregar l'autobús a cotxeres. Però no ho va fer. Va pujar cap amunt, a l'entrada del castell d'aquí del barri. Recordo com m'ho explicava ell. Deia: 'vaig trucar a la Carmen, a la meva dona, i li vaig dir que ja ho havia fet'. I la Carmen va dir-li 'què has fet?'. I ell li va explicar que ja tenia l'autobús a Torre Baró. I la Carme: 'què fas? Que et faran fora de l'empresa.' Això m'ho va explicar en Manolo, perquè jo no vaig viure el que va passar a dalt, però sí a baix." El José Antonio fa d'extra a la pel·lícula de Marcel Barrena El José Antonio, que fa d'extra a la pel·lícula, és un dels pocs veïns que van viure en primera persona els fets. Molts altres ja són morts, però el record perdura entre els seus fills i nets, que recorden la implicació dels veïns amb Vital malgrat que --segons el José Antonio-- molts no sabien les seves intencions: " Els veïns hi anaven en massa. Com que l'autobús portava el motor al davant, tothom el movia des de darrere perquè entrés al revolt. Inclús es va fer a pic i pala... Quan va baixar, jo estava jugant al carrer." Un repartiment de luxe L'actor Eduard Fernández és qui ha rebut l'encàrrec de posar-se a la pell de Manolo Vital, un home que ja és mort i que --segons els veïns-- sembla que ha ressuscitat en la seva figura. Clara Segura fa de Carmen, la seva dona, i Carlos Cuevas un paper del qual no ha volgut donar encara gaire detalls: "Interpreto un jove que és un passatger habitual de l'autobús, que coneix al Manolo i té molt bon rotllo amb ell. En algun moment, per la seva professió, l'ajudarà a tenir alguna reunió per aconseguir la línia d'autobús i --després-- viu en primera persona el segrest." Per a Eduard Fernández, fer aquest paper ha estat un privilegi i parla d'un "heroi no buscat que ha fet molt pels altres". I és que, segons l'actor, "una persona sola pot canviar moltes coses": "Va lluitar per la dignitat d'un barri. Va emigrar d'Extremadura (no perquè volgués), es va instal·lar aquí i va construir el barri amb les seves mans. Va lluitar per tenir aigua, llum, educació, sanitat i transport públics, que és el que més li va costar." Els veïns de Torre Baró creuen que Fernández s'assembla molt a Vital Al seu torn, Clara Segura parla de la importància del paper de la Carmen, la seva dona: "Torre Baró s'estava convertint en un gueto: estaven mal comunicats amb el centre de Barcelona, no rebien els ajuts que havien de rebre de l'Ajuntament... La lluita veïnal era potent en aquell moment, però els passos que s'aconseguien eren lents, massa per a una persona jove. I crec que la Carmen va fer una mica de pont amb tot això." Zoe Bonafonte, una jove actriu coneguda pel seu pas per "Amar es para siempre", interpreta la filla de Manolo Vital, una petita llicència del director, ja que el conductor no va tenir una filla, però si una neta. Un homenatge a la classe obrera El film, que produeix The Mediapro Studio, és en definitiva un homenatge a Vital i --explica Barrena-- a la classe obrera. I és que al director li interessa molt tot el que passa a la seva ciutat, sobretot els temes polítics i socials, i quan va saber d'aquesta història va veure claríssim que l'havia de portar al cinema: "Quan estava escrivint aquest guió, s'estava preparant el mundial de Qatar i jo hi pensava molt. Qui està construint aquests estadis? Gent que està perdent la vida mentre altres es queden amb el pastís. Doncs és un homenatge a tota aquesta gent, a la gent que ha construït les ciutats." Barrena vol fer un homenatge a la classe obrera de Barcelona durant aquella època La pel·lícula --que es roda en català i en castellà i és també una història de mescla i interacció d'idiomes i cultures en un territori, segons Barrena-- es roda aquest juny i juliol i encara no té data d'estrena. La productora està pensant, de fet, a fer-ne una de sonada al barri de Torre Baró.

La història del segrest de la línia 47 de Barcelona arriba al cinema

El director Manel Barrena roda aquesta història real del 1978 amb els actors Eduard Fernández i Clara Segura