Durada: 1 h 11 min

Avui hem sentit: Dues peces per a violí i piano: "Rondeau" i "Capriccio"; Tres "Romances sense paraules": "Souvenance", "Idyle" i "Méditation"; Vuit cançons; "Danse Créole"; "Piece romantique", "Chanson Bretone" i "Divertissement". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Durada: 1 h 12 min

Avui hem sentit: Dues peces per a trio: "Ritournelle" i "Pastorale enfantine" op. 12; "Concertstück" en do # menor, op. 40; Dues cançons: "L'amour captif" i "L'anneau d'argent"; "Serenade" op. 29; "Lolita" op. 54; "Guitarre" op. 52. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Durada: 1 h 7 min

Avui hem sentit: Trio núm. 2, op. 34; Tres "Études de concert" per a piano, op. 35: "Impromptu", Tarantelle" i "Automne"; "Pas des écharpes" per a piano, op. 37. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: Trio núm. 1, op. 11; "Pas de cymbals" per a dos pianos, op. 36; dues cançons: "Sombrero" i "Mignone"; "La lisonjera", op. 50 (versió piano i versió corda). Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Durada: 1 h 4 min

Avui hem sentit: "Stelle ingrate", ària de l'òpera "Astarte"; "Selvaggie amenità", ària de l'òpera "Engelberta"; Sonata op. 4/4; Concert per a oboè op. 9/8; Concert op. 10/11; Concert op. 10/12. Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.

Durada: 1 h 2 min

Avui hem sentit: Concert per a dos oboès op. 9/3; Sonata a cinque op. 6/9; "Il nascimento dell'Aurora", pastoral festiva (selecció). Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.

Durada: 1 h 1 min

Avui hem sentit: "Sonata a cinque" op. 2/5; Concert per a oboè, corda i continu, op. 9/5; Concert per a oboè, corda i continu, op. 7/6; "Pimpinone e Vespetta", intermezzo buffo (selecció). Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: Sonata a trio op. 1/2; "Trattenimenti armonici" op. 6/1; "Sonata a cinque" op. 2/2; "Cantata da camera" op. 4/6; Concert per a oboè, corda i continu, op.7/12. Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: Adagio per a cordes en sol menor; Concert per a oboè op. 9/2; Sonata a trio op. 1/1; "Concerto a cinque" op. 5/1; "Cantata da camera" op. 4/1. Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.

Durada: 57 min

Avui hem sentit: Suite de Jazz núm. 2 (selecció); Trio núm. 2, en mi menor, op. 67. Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.

Durada: 57 min

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9 en mi bemoll major, op. 70; "L'assalt a Kràsnaia Gorka" (de la cantata "L'inoblidable any 1919"); Allegro-Scherzo (de la Simfonia núm. 10, op. 93). Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: "Lady Macbeth de Mtsensk" (fragments); Simfonia núm. 4 en do menor, op. 43 (selecció). Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1 "Primavera", op. 49; Quintet amb piano en sol menor, op. 57 (selecció); Sonata per a violoncel i piano, op. 40 (selecció). Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.

Durada: 1 h

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 47. Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.

Durada: 1 h 13 min

Avui hem sentit: "I masnadieri" (selecció); "Il Corsaro" (ària "Eccomi, priggioniero"); "La battaglia di Legnano" (selecció). "Nabucco" (1842) va ser l'òpera que va ressuscitar musicalment Giuseppe Verdi (1813-1901) després de la tragèdia que havia viscut (en tres anys se li van morir dos fills i l'esposa) i dels fracassos en les seves primeres dues òperes. En plena dominació austríaca, aquella òpera va despertar l'orgull patriòtic dels italians per l'intens caràcter nacionalista de l'argument i per l'esperit enardit de la música. I a partir d'aleshores, en set anys, va compondre deu òperes més, totes de caràcter patriòtic, que provocaven aclamacions delirants i encenien l'afany de llibertat d'un poble que s'identificava amb aquelles històries i amb la seva música èpica, enèrgica i apassionada. Anys més tard, Verdi va definir aquella voràgine creativa com "els anys de galeres".

Durada: 1 h

Avui hem sentit: "I due Foscari" (selecció); "Attila" (selecció); "Macbeth" (selecció). "Nabucco" (1842) va ser l'òpera que va ressuscitar musicalment Giuseppe Verdi (1813-1901) després de la tragèdia que havia viscut (en tres anys se li van morir dos fills i l'esposa) i dels fracassos en les seves primeres dues òperes. En plena dominació austríaca, aquella òpera va despertar l'orgull patriòtic dels italians per l'intens caràcter nacionalista de l'argument i per l'esperit enardit de la música. I a partir d'aleshores, en set anys, va compondre deu òperes més, totes de caràcter patriòtic, que provocaven aclamacions delirants i encenien l'afany de llibertat d'un poble que s'identificava amb aquelles històries i amb la seva música èpica, enèrgica i apassionada. Anys més tard, Verdi va definir aquella voràgine creativa com "els anys de galeres".