Avui sentirem: "Das Berliner Requiem"; "Der Lindberghflug" ("El vol de Lindbergh sobre l'oceà"). Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la República de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat" i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París, i el setembre del 1935 cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.
En aquest capítol podeu sentir: Petita Simfonia núm. 3; Petita Simfonia núm. 4; Petita Simfonia núm. 3; "Saudades do Brasil". Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.