Prolifera l'interès per altres formes de "fer família" com la coparentalitat, que separa la relació de parella del projecte de tenir fills, i que és una resposta individual a un problema social: la crisi de les cures, assegura l'antropòloga Bruna Álvarez, del grup de recerca AFIN, de la UAB. A la Lídia li ha costat trobar algú que quadrés amb ella, i ho ha provat fins a quatre vegades amb l'agència Copaternidad.com. I finalment ha fet matx amb un copare i estan posant moltes ganes i molts recursos per tenir un fill. Ara mateix, estan provant de quedar-se embarassats, però com que ja tenen una edat els està costant molt i és una de les parts més dures del procés, assegura ella. La Lídia s'ha decidit per la coparentalitat. "Perquè si no trobes una persona amb qui formar una parella emocional és molt difícil ser mare i et pressiona el rellotge biològic. Tens l'opció d'anar a una clínica de fertilitat i pagar tu sola els tractaments, però són caríssims. I també és una càrrega emocional i de feina molt gran. Si trobes algú que es compenetri amb tu i t'ajudi, molt millor". No vull tenir un fill "sol/sola" Malgrat que les dones es van incorporar massivament al mercat laboral als anys 80, sense deixar d'ocupar-se de les cures, els homes han mostrat una tendència a implicar-s'hi però encara molt desigual, assegura Bruna Álvarez. I això, sumat a la precarietat laboral i a les dificultats d'accés a l'habitatge, ha tingut conseqüències:  "Es dona un procés d'individualització de la família, cada vegada més petita, que es guia pel desig de ser pare o mare, fer-se responsable dels fills que s'ha decidit tenir, però al marge de la relació de parella o el vincle sexoafectiu." Qui acaba assumint la principal tasca de cura són les dones i es busquen alternatives, com la coparentalitat (pexels-yan-krukau) Com que les polítiques públiques no hi donen resposta, les solucions es busquen al mercat, lamenta Bruna Álvarez. És el que passa amb la reproducció assistida, explica: "Si tens més de 40 anys has d'anar a la privada o fer matx en una agència, perquè, a més, no tenim temps per buscar parella sentimental." "Quan hem fet recerca en dones que volen tenir fills en solitari, el que diuen en termes de sexoafectivitat és que no troben homes al seu voltant que vulguin assumir aquesta paternitat. A més, veuen com moltes amigues pateixen les desigualtats de gènere, que creixen en el moment de tenir fills." Per molta voluntat que s'hi posi, al principi qui acaba assumint la principal tasca de les cures són les dones, i és per això que es busquen alternatives com la coparentalitat, assegura l'antropòloga:  "I no és nou. Si mires històricament, sempre hi ha hagut alternatives. Als anys 70 hi va haver un moviment a França de gais i lesbianes que es posaven d'acord per tenir fills. D'ells en podem aprendre la voluntat de consensuar abans de criar, i que hi ha molta diversitat a l'hora de construir famílies, més enllà de la que és tradicional." Hi ha cada vegada més diversitat a l'hora de construir famílies, més enllà de la tradicional (pexels-karolina-grabowska-) Com funciona la coparentalitat? Ser mare/pare però no en solitari és la proposta de la coparentalitat. Per fer-ho possible, a Copaternidad.com primer fan una entrevista extensa per saber l'estabilitat de la persona en tots els sentits. I li demanen documents, com els antecedents penals, de delictes sexuals o algun document laboral que mostri una certa estabilitat, assegura Carme Balaguer, antropòloga i creadora de l'agència: "A continuació, li proposem algú que pugui ser compatible, sense telèfons previs, per evitar l'efecte Tinder (els xats i les fotos) i que es descartin abans d'hora. I després d'una primera trobada, si tot va bé, segueixen quedant per conèixer-se". I per facilitar la conversa, els van donant els temes més importants sobre els quals han d'arribar a acords: la logística, l'educació, la custòdia compartida, les despeses, si conviuran al principi o com serà la relació amb l'entorn i la família, que es concreten en un acord privat. En general, hi sol haver força consens, assegura Balaguer, però si no n'hi ha en un tema clau, convé aturar-se i no seguir avançant: "Han de crear un vincle basat en la seguretat. Són un equip. Que no siguin parella no vol dir que no siguin una família. Per exemple, si s'ha decidit que tots els anys tindran una setmana de vacances tots tres junts, no val deixar-ho de banda perquè hi ha una parella sentimental d'un dels dos progenitors." Amb la coparentalitat s'ha de crear un vincle basat en l'amistat i la implicació, que no siguin parella no vol dir que no siguin una família (pexels-rdne-stock-project) Les edats dels usuaris van entre els 33 anys i els 44, una mica més en el cas dels homes. El perfil són persones amb un nivell cultural alt i estudis superiors que han centrat la seva trajectòria vital en l'àmbit laboral i es plantegen formar una família, però van tard i és més complicat trobar parella, assegura Balaguer: "També hi ha persones que just han acabat la relació amb qui es pensaven que formarien una família, volen ser pares o mares i no es veuen buscant una nova relació sexoafectiva de parella. I també hi ha parelles homosexuals que volen conèixer algú que no sigui la seva parella per crear un vincle molt fort d'amistat i complicitat per ser pares." El que la Carme Balaguer ha observat és que els usuaris de copaternidad.com són més francs a l'hora d'explicar-se als possibles candidats, fins i tot els "defectes", perquè es prioritza la voluntat de tenir un fill al flirteig, a diferència de les parelles sentimentals. I atenció, perquè 2 de cada 10 parelles de copaternitat s'acaben convertint en parelles sentimentals. Dues de cada deu parelles de copaternitat s'acaben convertint en parelles sentimentals (pexels-becerra-govea-photo) Pros i contres de la coparentalitat "La coparentalitat és un acte egoista?", ens van preguntar al Telegram del programa. Segons la psicòloga Silvia Guillamón:  "Tenir un fill desitjat és un acte d'amor lícit, que en el cas de la coparentalitat canvia el focus i l'ordre de l'amor, que se centra en el fill i no en la parella. I té una vessant altruista: formar una família, educar una generació, contribuir al benestar social i deixar un llegat familiar."   I això sempre que no sigui per raons egoistes, com cobrir necessitats o dificultats pròpies. Pel que fa als pros, la psicòloga explica: "Una reducció de l'estrès i de la càrrega emocional en compartir la criança i models relacionals saludables milloren el benestar dels fills. No hi ha anonimat i, per tant, l'infant pot saber d'on ve. Hi ha menys conflictes relacionals de parella, més consens previ i menys instrumentalització dels fills." Es fa equip amb un amic o amiga amb qui es comparteixen valors i confiança per al benestar dels fills, assevera la psicòloga. I pel que fa als contres de la coparentalitat, ella mateixa apunta:  "La falta de comunicació afectiva entre els pares pot ser un obstacle, perquè cal una comunicació clara i constant per prendre decisions conjuntes". Per la psicòloga, la parella que cocria ha de tenir sempre coherència, sentit comú, maduresa personal, claredat, molta comunicació, compromís i estabilitat. I Carme Balaguer afegeix que és essencial que els copares facin una revisió continuada dels acords a mesura que avança el procés de criança. La coparentalitat parteix d'uns acords previs consensuats i ha de preservar sempre el benestar de la criatura (pexels-anna-shvets-) Pel que fa a les conseqüències per als fills de la coparentalitat, la psicòloga diu:  "Els nens aprenen pel modelatge dels seus referents, que configurarà la seva motxilla de valors. Se'ls ha d'explicar bé quin és el seu model familiar." En els tres anys que fa que es va posar en marxa copaternidad.com, només s'ha fet enrere algú durant el procés de coneixença, mai durant l'embaràs o després del part. I ja han tingut els primers naixements, moment en què cal signar el conveni regulador, amb la custòdia que s'hagi pactat pel benestar dels fills.