Beyoncé. "Act II: Cowboy Carter" Per entendre "Act II: Cowboy Carter" s'ha de tenir sempre molt present els orígens de Beyoncé. Va néixer a Houston, a l'estat de Texas, i es va criar escoltant, per tant, música country i zydeco. Anava als rodeos amb l'equipació corresponent i s'ha de recordar que al seu disc "Lemonade", del 2016, ja va incloure la primera cançó country, "Daddy lessons". És normal, doncs, que l'artista nord-americana hagi gravat aquest àlbum, el segon de la trilogia que va planificar durant la pandèmia i que arriba un parell d'anys després de "Renaissance". Sheryl Crow. "Evolution" El 2019 Sheryl Crow va publicar "Threads", el que inicialment va dir que podria ser l'últim disc de la seva exitosa carrera. Tampoc no era un disc qualsevol, ja que hi havia convidats de luxe, com Keith Richards, Don Henley, Joe Walsh, Sting, Stevie Nicks i Willie Nelson. Però l'artista nord-americana va aprofitar el mateix dia que va entrar a formar part del Saló de la Fama del Rock per anunciar un nou àlbum, el dotzè. Es diu "Evolution" i Sheryl Crow assegura que l'ha fet posant-hi tota l'ànima i que això ho notarà la gent que l'escolti. Sum 41. "Heaven :x: hell" Després de pràcticament tres dècades en actiu, els canadencs Sum 41 treuen el que ha de ser l'últim disc de la seva carrera. Així ho van anunciar ja fa un quant temps. Publiquen últim àlbum, fan gira mundial de comiat i se separen. És per això que la banda d'Ontario ha decidit ser molt generosa i "Heaven :x: hell", que és com es diu aquest treball, es nodreix ni més ni menys que d'una vintena de cançons. A més, està dividit en dues parts. A les deu primeres de "Heaven", recuperen el so dels inicis i a les deu de "Hell" s'acosten de la manera més actual al so més heavy. Dinou cançons d'autoria pròpia i una versió del "Satisfaction" dels Rolling Stones. Ride. "Interplay" Després d'un llarg silenci que va durar 18 anys, el 2015 Ride van anunciar el retorn, que també s'ha materialitzat en discos. El primer va arribar el 2017, el segon el 2019 i ara, cinc anys més tard, arriba l'esperadíssim "Interplay". Asseguren que s'inspira en formacions com Tears for Fears, Talk Talk i els inicis dels irlandesos U2 i la producció la firma Richie Kennedy. Segons el cantant Andy Bell, la gestació d'"Interplay" s'ha dilatat molt en el temps i durant tot el procés hi ha hagut diverses pujades i baixades, però tota la banda està molt orgullosa del resultat final i del treball en equip. Chastity Belt. "Live laugh love" Després de quatre discos per emmarcar, Chastity Belt tornen amb material nou, el primer des del 2019. L'han titulat "Live laugh love" i es nota que la banda de Seattle ha recuperat el seu peculiar sentit de l'humor, amb el qual vesteixen les cançons sobre el dolor de l'existència. Aquest cop, hi ha una diferència important entre aquest disc i els anteriors i és que per primera vegada les quatre components de la banda capitanejada per Julia Shapiro s'intercanvien el protagonisme a l'hora de cantar. Per desgràcia, de moment la gira europea que comencen al maig esquiva Catalunya. I TAMBÉ Ed Harcourt. "El magnifico" High Llamas. "Hey panda" J-Hope. "Hope on the street vol. 1" Kelly Moran. "Moves in the field" Omar Souleyman. "Erbil" Shabazz Palaces. "Exotic birds of prey" REEDICIONS . Deep Purple. "Machine head" (Edició superluxe) . Nico. "Desertshore"  . Nico. "The marble index"