L'anàlisi genètica dels cabells de Ludwig van Beethoven revela que l'alcohol, l'hepatitis B i la cirrosi van contribuir a la seva mort als 56 anys, el 1827. Segons la revista científica Current Biology, un equip internacional de científics ha estudiat per primera vegada el genoma del geni musical a partir de cinc cabells seus i --malgrat que assenyalen que no es pot afirmar del cert què el va matar-- confirmen una forta predisposició genètica a les malalties hepàtiques. Aquest element s'hauria vist agreujat pel consum d'alcohol (en especial, el vi que tant li agradava) i una infecció d'hepatitis B. Així, és probable que la causa del decés de Beethoven fos una combinació dels tres factors, malgrat que el pes que va tenir cadascun s'haurà d'aclarir en futures investigacions. Per què es va quedar sord? L'ADN recuperat dels cabells del músic també dona més informació sobre alguns dels problemes de salut que tenia. I és que Beethoven va deixar escrit en una carta dirigida als seus germans (que es va trobar en un amagatall del seu escriptori) que, un cop mort, demanessin al seu metge que estudiés les seves malalties perquè "el món es pogués reconciliar amb ell".   La missiva --que hauria escrit el 1802, amb 32 anys-- ja mostrava la seva angoixa per l'avenç de la sordesa, i hi arribava a confessar que si no fos per la música, s'hauria suïcidat. L'estudi genètic no ha trobat base genètica per a aquesta afectació, que li va aparèixer de forma sobtada als 26 anys i li va impedir seguir tocant el piano als 46 anys. Ludwig van Beethoven al piano Un altre dels mals que va acompanyar Beethoven durant molts anys van ser els problemes gastrointestinals que li provocaven dolors abdominals i diarrees. En aquest sentit, l'estudi no ha donat indicadors que fos celíac o intolerant a la lactosa. Descartat l'enverinament Beethoven, que ja era venerat en vida, té relíquies seves repartides arreu del món. Hi ha constància de 34 flocs de cabells en mans privades o de societats d'amics de la seva música. Ara, les nou institucions científiques i culturals --com la Universitat de Cambridge, que lidera el projecte-- que han treballat en l'estudi, han pogut descartar una mostra que hauria pertangut a algú que patia enverinament per plom i que es pensava que podria pertànyer al compositor. Així, es descarta la hipòtesi existent que fos enverinat amb plom. Imatge d'un laboratori Fill d'una relació extramatrimonial?   Aquesta és la primera vegada que s'obté el genoma d'un personatge històric a alta qualitat, com si ho haguessin fet d'una persona viva. Un assoliment que, a més, també ha obert la porta a estudiar si Beethoven podria ser fill d'una relació extramatrimonial de la seva mare. I és que, malgrat que no hi ha una conclusió clara sobre això, els experts apunten que els Van Beethoven homes que avui viuen (a la regió belga de la qual va emigrar l'avi del compositor a Alemanya) presenten diferències genètiques amb les analitzades a l'estudi.