De víctima a supervivent de la violència masclista: "Si me n'he sortit jo, tothom ho pot fer"

La Lídia va patir una agressió sexual l'any 2019 i va ser atesa a l'Hospital Clínic. Aquest és el centre de referència en l'abordatge de les violències sexuals, que aquest dijous ha fet públiques unes dades esfereïdores: han atès 556 agressions fins al 31 d'octubre, un 51% més que el 2021.

Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones que es commemora aquest divendres, 25 de novembre, la Lídia explica el seu cas a "El matí" amb un punt d'esperança:

"Estic aquí perquè si algú està passant per això ha de saber que hi ha sortida i hi ha llum."

✍️ De víctima a supervivent de la violència masclista: "Si me n'he sortit jo, tothom ho pot fer"https://t.co/qHE3jEO5E4 pic.twitter.com/OcNNUbmLCO

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) November 24, 2022

Ara es posen més denúncies

Fer el pas per posar la denúncia és difícil, tot i que les dades dels Mossos d'Esquadra, fetes públiques aquesta setmana, diuen que ara se'n posen més. "El màxim suport que necessites és per posar-la", explica la Lídia, a partir de la seva experiència, i afegeix una queixa:

"El sistema policial entorn de les agressions sexuals no funciona bé. La policia no està formada per atendre a víctimes."

En el seu procés, va haver de fer una teràpia específica per "pair totes les imatges que et venen al cap de manera recurrent i olors, sensacions i acabar processant-les perquè no t'impedeixin fer coses del teu dia a dia", explica. El seu testimoni és un exemple:

"No estaria fent aquesta entrevista si no fos per intentar que altres víctimes creguin en el programa del Clínic. Que vinguin i les ajudin. Si me n'he sortit jo, tothom ho pot fer."

En canvi, on encara queda feina per fer és en l'àmbit digital. S'estan posant molt poques denúncies, segons explica Alex Hache, experta en violències masclistes en l'entorn web i cofundadora de Dones Tech:

"Dels pocs estudis que s'han fet sobre aquesta qüestió, molts han apuntat que 9 de cada 10 persones no denuncien quan s'enfronten a una violència masclista digital. Això dificulta identificar el volum exacte de violències que s'estan donant."

Pel mateix motiu també és molt difícil traçar un perfil de l'agressor en l'entorn digital:

"No hi ha dades públiques ni oficials. Un estudi propi que hem fet indica que, molt sovint, es tracta d'un conegut. Una persona d'un cercle molt proper, molt sovint l'exparella."

Quan la violència és per part de la parella

Un cas diferent és el de la Maria, que va patir durant 20 anys violència física i psicològica per part de la seva parella. Aquesta última, la més difícil d'identificar:

"Ni tu mateixa creus en tu. Et fan sentir malament i ho veus normal. I que una parella que et faci sentir menys no és normal."

 

La Maria va participar fa anys en un documental "Empieza en ti" amb testimonis de dones que havien viscut situacions de violència masclista i canalitzaven la seva recuperació a través de l'art:

"Un dia t'aixeques, i dius: fins aquí. Vull estar bé, estar amb els meus fills. És un procés que vius tu mateixa."

Alerta que "la por és immòbil, i les persones que viuen aquest procés en tenen molta, fins i tot per demanar ajuda perquè es pensen que estan fent alguna cosa malament".

Abusos sexuals en la infància

Un altre cas és de Carme Diaby i Mònica Morlans, que van rebre abusos de familiars seus. Arran de les seves experiències van crear l'Associació Carme Diaby, que promou la prevenció. "Ja no volia que em diguessin més que era una víctima, sinó que havia estat valenta i havia trencat amb el meu agressor", diu la Carme. Ajudar a trencar el silenci és un dels seus objectius:

"Quan vaig poder entendre que l'única manera de salvar-me era parlant, em vaig alliberar. No sabia com reaccionaria la meva família. L'únic que sabia és que volia sortir d'aquesta situació."

La Mònica coincideix en anomenar-se supervivent: "La nostra simple existència és una resistència contra el patriarcat que ens vol fluixes i callades." I també en la importància de fer visible l'abús:

"S'ha d'estar preparada per trencar el silenci, però també per escoltar. I veus que és un tema estructural i que som tantes.. tantes!"

L'assetjament sexual en les més vulnerables

Les dones en situació d'extrema vulnerabilitat també són víctimes de la violència. Segons ASSÍS, entitat que treballa al costat de les persones en situació de sense llar a Barcelona, el 68% de les dones que acompanyen ha patit violència. L'Aylin és una d'elles:

"Vaig aguantar coses que no hauria d'haver aguantat. Gràcies a l'ajuda de les institucions en violència de gènere he pogut sortir endavant. M'estic reconstruint a poc a poc."

Tot i l'ajuda, confessa que "les seqüeles hi són i segueixo lluitant per trobar-me millor. He passat molts anys amb l'autoestima molt baixa pel meu maltractador". El seu missatge és positiu i encoratjador cap a la resta de dones que pateixen assetjament:

"Els hi diria que es posin les vambes, un pantaló i jaqueta i surtin corrents a demanar ajuda. Si una vol sortir del maltractament psicològic, físic i emocional, hi ha sortida."

Què entenem per violències en l'àmbit digital?

Primer de tot inclouríem tot el que són insults, calúmnies i amenaces. Alex Hache, experta en violències masclistes en l'entorn web, explica que també n'hi ha que costen més de visibilitzar com ara:

"Accedir a comptes, publicar informació falsa com si fos l'altra persona, infiltrar dispositius per controlar una altra persona, compartir contingut íntim i compartir informació sensible en l'àmbit públic."

Dones Tech té en marxa un programa pioner a Europa: la primera línia oberta que atén persones víctimes de violència masclista digital. Tenen diverses vies de contacte: Whatsapp, Telegram i Signal, i ofereixen suport legal, tècnic i psicològic a les persones que l'estiguin patint.