Deixar de comprar petroli a Rússia: viable, irreal o més car?

Aquesta setmana els líders de les principals potències occidentals, el que es coneix com a G7 (Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà, Itàlia i el Japó) s'han reunit telemàticament i han fet un nou anunci en el marc de la guerra a Ucraïna. Gradualment deixaran de comprar petroli rus. Un element més en la llista de sancions i mesures econòmiques per castigar Rússia. Intercanvi de cromos Deixar d'utilitzar el petroli dels Urals no és gaire complicat. Al final, tot es pot resumir amb un intercanvi de compradors, segons destaca l'economista Xavier Sala-i-Martín a "El matí de Catalunya Ràdio". Això farà que Europa rebi en vaixells el cru provinent dels països àrabs, la qual cosa incrementarà el preu pels costos de transport. A grans trets, però, no hi haurà molts canvis en el mercat internacional: "Ara mateix Rússia el ven a Europa, i els països àrabs venen el petroli a l'Índia. Amb aquest moviment serà l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats els que vendran a Europa, i els russos als indis. Estaríem parlant d'un intercanvi de cromos." Així doncs les alternatives passen per l'Orient Mitjà. Tot i així, per als russos el negoci no serà tan rendible. Hauran de vendre a un preu més barat. Quines potències en sortiran més afectades? Si ens fixem en el cas del G7, els més perjudicats seran els països europeus que en formen part, és a dir, Alemanya, França i Itàlia. La resta o no en depenen o el compren a altres potències. "Els Estats Units són autosuficients. El Regne Unit i el Japó si que compren petroli, però ho fan a altres països, i el Canadà és un dels principals exportadors." En aquest context s'han d'emmarcar les discussions en el si de la Unió Europea per deixar de dependre dels recursos energètics russos. Quant s'encarirà el petroli? El preu final acabarà incrementant-se bàsicament pels costos de transport, que seran superiors als que hi ha actualment. A dia d'avui, el petroli que arriba a Europa provinent de Rússia ve per uns oleoductes. En canvi, el cru que vingui dels països àrabs s'haurà de traslladar en vaixells i també caldrà construir la infraestructura necessària als ports europeus. Aquest no és, però l'únic factor que n'encarirà el preu, segons Sala-i-Martín: "Les refineries que transformen el petroli en derivats seus, com ara la benzina, també hauran de canviar la forma de funcionar. No és el mateix refinar el petroli que ve dels Urals que el que s'ha extret de la península Aràbiga." Així doncs, tot plegat tindrà un impacte en el preu final. Perquè, si mirem el cost de la matèria prima, no variarà gaire. Hem de patir per un desabastiment de petroli? No és un escenari que es plantegi ara per ara. Estem parlant del petroli, i no del gas. En aquest segon cas la situació és més problemàtica. "Deixar de dependre del gas rus és molt més complicat. Es podria fer arribar gas des dels països àrabs, però hauria de ser en vaixells. És a dir, seria gas liquat. Això necessitaria unes plantes de gasificació per passar-lo de líquid a gas, la qual cosa implicaria una gran inversió econòmica." El professor, però, no descarta que si la guerra a Ucraïna es manté durant molt de temps els països europeus es veuran obligats a deixar de comprar gas a Moscou. Si més no, per una qüestió de drets humans.

Deixar de comprar petroli a Rússia: viable, irreal o més car?

L'economista Xavier Sala-i-Martin situa l'alternativa a l'Orient Mitjà i creu que l'anunci del G7 comportarà un encariment del preu final del cru, pels costos de transports