T1xC44 - Delille o la vida salvatge
Subtítols en: català
Subtítols en: català
A Vilaensopida, els diumenges no es pot fer soroll perquè tothom vol tranquil·litat, però als pirates els resulta molt difícil complir aquesta norma perquè són sorollosos de mena. Els veïns, encapçalats per la senyora Delille, reclamen que els pirates marxin del poble. Els Jolley-Roger se senten rebutjats i decideixen anar-se'n. La Matilda no ho pensa permetre, però el Brent i els seus amics esguerren el pla que ella ha ideat.
El Jim és un gran admirador del capità Bob el Verro, que tenia poques dents però totes d'or, i, quan descobreix que al Brent li han posat bràquets, queda meravellat i decideix que ell també en vol portar. La solució que se li acudeix és demanar al Brent que li doni els seus ferros, però el Brent se n'aprofita i li exigeix un munt de coses a canvi dels bràquets.
Un parent del Jim li envia un cofre amb un tresor que pertanyia a una avantpassada seva, la capitana Quissa, i avisa que només el podrà obrir qui tingui el cor pur. Tots proven d'obrir el cofre, però, com que no se'n surten, decideixen fer bones accions per purificar el seu cor. Quan veuen que això no dona resultat, fan una crida a tot el veïnat perquè tothom provi d'obrir el cofre, però ningú ho aconsegueix.
El Jim troba un tresor tan gran, tan gran, que el seu avi diu que, segons la llei pirata, no se'l pot quedar perquè està maleït. Però ell se'l queda i va repartint molt generosament les seves riqueses a tothom. A la Matilda això no li agrada, perquè veu que hi ha gent que se n'aprofita i perquè té por que el seu amic canviï per culpa dels diners. Ell creu que això no passarà, però sí que passa.
La Matilda fa un collaret de macarrons i l'hi regala a la seva mare pel Dia de la Mare. El Jim diu que els pirates no celebren aquest dia, però, quan la seva mare veu el collaret de la veïna, s'enfada perquè ella no ha tingut cap regal. Llavors el Jim i la Perla la cobreixen de regals, però l'enveja es va apoderant de les altres mares, i al final es converteixen totes en unes tiranes.
A la Matilda li agraden molt els noms de pirata i també en voldria tenir un. Després de rumiar una mica, tria el nom de "Matilda la Cruel", però el Jim li explica que els pirates s'han de guanyar el nom i, per tant, a ella li tocaria ser una pirata realment cruel. Al principi, a la Matilda li costa ser-ho, però amb l'ajuda de la Perla se n'acaba sortint molt bé.
El pare del Brent creu que els nens pirates ensenyen coses lletges al seu fill, i per això reclama que a l'escola separin els pirates dels peu-secs. De mica en mica van prohibint als pirates accedir a més llocs, fins que al final estableixen una frontera. Com que la Matilda protesta contra el tracte envers els seus amics, les autoritats la discriminen com a ells, però llavors comença una revolta.
Els veïns de Vilaensopida de Mar creuen que, si demanen un desig a la font de la plaça i hi tiren una moneda, el desig es complirà. Quan el Jim i la Perla se n'assabenten, roben totes les monedes que hi ha a la font. Però, si volen que la gent continuï tirant monedes, han de fer complir els seus desitjos, i això porta molta feina. A més, quan decideixen confessar l'engany, ningú se'ls creu.
La senyora Delille, farta que els pirates la molestin, intenta expulsar-los definitivament del poble, però li surt el tret per la culata: a més d'expulsar-la a ella, els veïns donen el poder a l'avi del Jim, que vol convertir Vilaensopida en Vilapirata. Tots s'esforcen per comportar-se com a pirates -i la Matilda més que ningú-, però ser pirata no és sempre fàcil ni agradable, i al final s'ho repensen i es revolten contra el poder de l'avi.
Els veïns de Vilaensopida estan espantats perquè comencen a trobar-se tatuatges misteriosos i no saben com se'ls han fet. El Jim i la Matilda creuen que els tatuatges tenen a veure amb un mapa del tresor mig esborrat que troben a la biblioteca. Es posen a buscar tots els tatuatges, però el Brent, que ha vist el mapa, també els busca. Els veïns creuen que els tatuatges són obra dels pirates, però els espera una sorpresa.
El Jim i la Matilda no entenen res: tota la família pirata s'ha tornat amable i servicial de cop i volta. El Jim no ho suporta, però aviat li passa el mateix a ell. La Matilda i els seus amics investiguen i descobreixen que la pastanaga fa tornar amables els pirates i, després d'espiar-la una estona, veuen que la senyora Delille tira essència de pastanaga al menjar dels Jolley-Roger. Sort que existeix un antídot contra la pastanaga!
La Matilda renya els pirates perquè no tracten bé el Corsari ni el Pota-ranca, i els explica que els animals també tenen drets. Quan els animals ho senten, es revolten contra les persones i, després d'una guerra en tota regla, aconsegueixen dominar-les. El Corsari, que és el que ha dirigit la revolta, es proclama rei i tots l'han d'obeir, però llavors els humans també s'alcen contra els animals que els oprimeixen.