Durada: 54 min

La grandiositat de les zones de transició. Avui, "Magnificat", de Carl Philipp Emmanuel Bach, en la versió de l'Acadèmia de Colònia i sota la direcció de Michael Alexander Willens.

Durada: 57 min

Els futuristes i la bellesa de la màquina. Avui, "La foneria de ferro", d'Alexander Mosolov, en la interpretació de l'orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam i la direcció de Riccardo Chailly (Decca, 1994).

Durada: 56 min

La calma que no aspira a la revolució. Avui, la Simfonia núm. 24 en mi major, de Julius Röntgen, en la gravació de la Simfònica de Helsingborg, dirigida per David Porcelijn (CPO, 2021).

Durada: 57 min

La visió orquestral a través de les sis cordes. Avui, la sonata per a guitarra op. 25 de Ferran Sor, en la versió de Ricardo Gallén (Eudora Records, 2014).

Durada: 57 min

La vida més enllà de "Rhapsody in blue". Avui, el concert per a piano i orquestra en Fa de George Gershwin, interpretat per Jon Nakamatsu i la Filharmònica de Rochester, sota la direcció de Jeff Tyzik (Harmonia Mundi, 2007).

Durada: 50 min

La bellesa amagada sota pany i clau. Avui, els dotze madrigals de Luzzasco Luzzaschi publicats a Roma el 1601, en la versió de La Néréide (Outhere, 2023).

Durada: 59 min

Visió pròpia que aclapara, solitud i profunditat. Avui, el trio per a clarinet, violí i piano, de Galina Ustvólskaya, interpretat per Alexei Lubimov, Alexander Trostiansky i Kyrill Ribakov (ECM, 2006).

Durada: 57 min

Redefinir la relació entre el solista i l'orquestra. Avui, "Harold a Itàlia", amb la viola de Tabea Zimmermann i la Simfònica de Londres, dirigida per Sir Colin Davies (LSO, 2003).

Durada: 1 h

La densitat del contrapunt, una visió transparent. Avui, el salm "Laetatus Sum" de Jan Dismas Zelenka, en les veus de Fatma Said i Jakub Józef Orlinski, amb el conjunt Il Pomo d'Oro (Warner, 2021).

Durada: 54 min

Un piano que recull tot un univers sonor. Avui, "Melodies oblidades", l'opus 38 de Nikolai Medtner, interpretat per Marc-André Hamelin (Hyperion, 1998).

Durada: 1 h

El vol lliure de l'alosa i les cordes del violí. Avui, "The lark ascending", per a violí i orquestra, de Ralph Vaughan Williams, en la versió de Nicola Benedetti i la Filharmònica de Londres, sota la direcció d'Andrew Litton (Universal, 2007).

Durada: 55 min

La connexió italiana a l'Anglaterra del Barroc. Avui, el Concerto Grosso núm. 9 de l'op. 6 de Charles Avison, sobre lliçons de Scarlatti, amb el Café Zimmermann (Alpha, 2002).

Durada: 57 min

El talent inesgotable. Avui, el concert per a piano i orquestra de Clara Schumann, interpretat per Alexandra Dariescu i l'orquestra Filharmonia, dirigides per Tianyi Lu (Signum Classics, 2024).

Durada: 58 min

El lirisme de l'acceptació. Avui, les "Quatre últimes cançons" de Richard Strauss, en la versió de la soprano Jessye Norman i l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, dirigida per Kurt Masur (Universal, 1983).

Durada: 57 min

Brillantor, virtuosisme i vida. Avui, els "Valsos poètics", d'Enric Granados, en la versió d'Alícia de Larrocha.

Durada: 57 min

La perseverança d'anar a contracorrent. Avui, la primera simfonia d'Elfrida Andrée, dirigida per Hermann Bäumer, al capdavant de la Simfònica de Nörrkoping (CPO, 2025).