Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, l'IMIM, han descobert el mecanisme que provoca la resistència a la quimioteràpia en tumors de còlon i recte. Un nombre elevat de pacients en tractament per càncer reben tractaments basats en platí i un bon nombre de tumors tenen la capacitat de generar resistència a aquest abordatge. Per esbrinar-ne els motius, aquests científics han analitzat mostres de pacients amb càncer de còlon i recte avançat i han validat els resultats en models de ratolí. La quimioteràpia habitual contra els tumors de còlon i recte pot provocar resistència (Wikimedia) El que han vist és que la quimioteràpia utilitzada habitualment per tractar aquests càncers, basada en platí, s'acumula a les cèl·lules sanes que envolten el tumor, sobretot en els fibroblasts, les cèl·lules que contribueixen a la creació de teixits, i activen uns gens que afavoreixen la resistència al tractament. Alexandre Calon, investigador de l'IMIM, ha participat en l'estudi, publicat a Nature Communications. "Aquest tractament ataca les cèl·lules canceroses però també s'integra a les sanes, situades al costat, i aquestes comencen a produir factors que ajuden les cèl·lules canceroses a sobreviure. Fa que les cèl·lules sanes activin uns gens que són els que permeten a les cèl·lules canceroses fer-se resistents." La quimioteràpia basada en platí s'acumula a les cèl·lules sanes, que generen gens de resistència (Rawpixel) A més, aquesta acumulació de medicament en cèl·lules sanes es manté durant llargs períodes de temps, més de dos anys després de la finalització del tractament. Trobat un marcador de resistència En l'estudi també han identificat una proteïna, la periostina, que serveix per indicar si s'activen aquests gens a les cèl·lules sanes i que, per tant, pot servir de marcador per saber quins pacients faran resistència i quins no. "En aquests moments no tenim un marcador que puguem utilitzar per saber si hi haurà resistència o no a la quimioteràpia. L'hem trobat en les cèl·lules sanes, no en les canceroses, i ja hem comprovat la seva utilitat en una trentena de pacients." "Hem vist que els pacients que començaven a incrementar la presència d'aquesta proteïna eren els que després deixaven de respondre a la quimioteràpia i en canvi els pacients que mantenien baixos els nivells de proteïna eren els que més es beneficiaven del tractament." Els investigadors han trobat també un marcador que indicaria quins pacients faran resistència (Parc Científic de Barcelona) Un pèptid per evitar la resistència Aquests investigadors ja assagen si subministrar el tractament de quimioteràpia juntament amb un pèptid que eviti que s'acumuli en les cèl·lules sanes podria evitar la mala resposta a la teràpia. "El pèptid continuaria permetent que el tractament entri a les cèl·lules canceroses però evitaria l'acumulació a les sanes i això reduiria els efectes adversos de la teràpia. Esperem que en el futur aquesta estratègia millori el tractament contra aquests tumors." Les cèl·lules sanes, importants en els assajos contra el càncer El treball demostra la importància de tenir en compte les cèl·lules sanes en els assajos sobre medicaments contra el càncer. "Aquestes cèl·lules sanes, sobretot els fibroblastos, no es tenen en compte en aquests moments i el que veiem amb aquest estudi és que si realment volem optimitzar aquests tractaments no només hem d'estudiar el seu efecte en les cèl·lules canceroses sinó també els efectes col·laterals en les cèl·lules sanes." L'estudi també és important perquè gairebé la meitat de totes les quimioteràpies estan basades en platí. És a dir, si s'aconseguís revertir aquesta resistència es podria aplicar a més tipus de tumors i el marcador que han descobert també podria ser un indicador de resistència en altres càncers. Assagen si un pèptid subministrat amb la quimioteràpia pot evitar la resistència al tractament (Rawpixel) L'estudi s'ha fet amb la participació d'investigadors de l'Institut Català d'Oncologia, l'ICO, l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron, el VHIO, de l'Institut de Recerca Biomèdica, l'IRB, i de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA. El treball també ha comptat amb el suport de l'Instituto de Salud Carlos III i de l'Associació Contra el Càncer (TuMICC project, Junior Clinician Fellowship).