Detroit, epicentre de la política nord-americana

Detroit, la ciutat del motor i el cotxe, i la més poblada de l'estat de Michigan, pot representar un gir copernicà en les relacions entre el poder i la classe treballadora dels Estats Units, i ja es dibuixa com un dels punts clau de la precampanya de les presidencials de l'any que ve, que en pot definir els resultats. Un suport presidencial insòlit Des de mitjans de setembre, els treballadors de les principals fàbriques d'automòbils de Michigan estan en vaga per reclamar millores salarials. Entre els vaguistes, hi ha els assalariats de les anomenades "tres grans de Detroit", Ford, General Motors i Stellantis. Una aturada com aquesta, en què participen milers de treballadors, ja té unes característiques històriques i pot marcar importants canvis laborals i polítics. Però aquesta en concret pot tenir unes repercussions d'una magnitud encara superior. L'aspirant a candidat republicà, Donald Trump, també ha visitat els treballadors en vaga (Reuters / Rebecca Cook) Per primer cop, i amb unes eleccions a la vista, un president dels Estats Units en actiu s'ha traslladat fins al focus del conflicte per donar suport als vaguistes. Joe Biden va visitar dimarts passat una de les fàbriques en vaga i es va posicionar explícitament a favor de les demandes dels treballadors i en contra dels empresaris. Tradicionalment, el líder del Partit Demòcrata sempre ha buscat el suport dels sindicats, però un cop passades les eleccions, encara que les guanyés, les promeses es diluïen. La visita de Joe Biden canvia les regles del joc, segons ha explicat a Catalunya Ràdio el professor d'història de Drets Laborals de la Universitat d'Oakland, David Clark: "Amb els meus alumnes repassem a classe el final del segle XIX en què, quan hi havia una vaga, el govern federal no trigava gaire a enviar tropes a disparar contra els manifestants. Així que sí, això d'ara és molt diferent." Tan diferent que també Donald Trump, que aspira a la nominació del Partit Republicà malgrat els seus problemes legals, també va visitar els vaguistes de Detroit. Recuperar els beneficis anteriors a la crisi de fa 15 anys La poderosa indústria automobilística de Detroit ha tingut molts alts i baixos en tota la seva història. Períodes d'un gran creixement, seguides de crisis provocades per diferents factors. La crisi financera del 2007 va castigar fortament la ciutat del motor i la crisi immobiliària de l'any següent va representar el cop definitiu. El preu dels habitatges va caure en picat i va convertir Detroit en una ciutat fantasma. Algunes empreses automobilístiques van fer fallida, d'altres van haver de reduir les plantilles i l'atur es va disparar. El sindicat UAW reivindica millores salarials i laborals (Reuters / Bianca Flowers) Als treballadors que van conservar la feina els van demanar que renunciessin als beneficis que havien aconseguit durant els anys 80 i 90 del segle passat i que els col·locaven en una situació de privilegi respecte dels empleats d'altres sectors. Els treballadors van respondre, van posar de la seva part per salvar les empreses i van acceptar importants retallades de sou, amb la promesa que recuperarien el poder adquisitiu quan passés la crisi. A Michigan diverses fàbriques dels gegants de l'automòbil estan en vaga des de fa 10 dies. Reclamen recuperar beneficis perduts en la crisi de 2008 i millorar sous. Molts han de treballar 7 dies a la setmana, 12 hores al dia, per guanyar un sou que els permeti viure. pic.twitter.com/PEewdZl5R7 Francesc Garriga (@fgarriga) September 25, 2023 I això és el que reclamen ara, explica a Catalunya Ràdio un dels líders del poderós sindicat United Auto Worker (UAW), un sou digne per no haver de tenir dues feines: "Hi ha molta gent que fa jornades de 12 hores els 7 dies de la setmana perquè, si no, no fan prou per viure. Si treballes 40 hores a la setmana guanyant 16,16 dòlars, com els últims contractats, què guanyes? 500 dòlars a la setmana? No pots viure amb això." El sindicat demana un augment salarial del 40% en quatre anys per recuperar el poder adquisitiu perdut i compensar la inflació, i una jornada laboral de 32 hores setmanals. Els treballadors volen recuperar el que van perdre a la crisi de 2007-2008 (Europa Press / Jim West) El sector de l'automoció representa el 3% del PIB dels Estats Units. Les fàbriques no disposen d'estoc, així és que un augment salarial repercutiria directament en el preu dels cotxes. Els fabricants nord-americans sostenen que, comptant les assegurances mèdiques i els plans de pensions, un treballador cobra més de 60 dòlars l'hora, un sou superior al que cobren els assalariats de les fàbriques estrangeres establertes als Estats Units. I això, en plena transformació de la indústria de l'automoció per la irrupció en el mercat del cotxe elèctric, en plena expansió, que necessita menys treballadors.

Detroit, epicentre de la política nord-americana

El president Joe Biden fa història donant suport personalment als treballadors de l'automoció en vaga, que també han rebut la visita de Donald Trump