La justícia europea decideix el futur de les euroordres contra Puigdemont i els exconsellers a l'exili. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resol les preguntes del jutge Llarena, que va qüestionar els arguments de Bèlgica per rebutjar l'extradició de Lluís Puig, exconseller de Cultura. En l'opinió prèvia no vinculant, l'advocat general de la Unió Europea va avalar les tesis del magistrat del Suprem i va fer un primer pas perquè el cas es resolgui a favor seu. Què s'espera que aclareixi la justícia europea sobre les euroordres? El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronuncia a petició del jutge Llarena. El magistrat del Suprem va acudir ara fa dos anys a Luxemburg en desacord amb el rebuig de Bèlgica a l'extradició de Lluís Puig. Llarena vol saber si els jutges belgues es van extralimitar denegant l'entrega de l'exconseller per decidir si emet ara noves euroordres contra ell i la resta d'exmembres del govern. El jutge Pablo Llarena en una imatge d'arxiu (ACN/Tània Tàpia) En quin sentit es podria pronunciar el Tribunal de Luxemburg? Llarena va rebre un primer aval no vinculant de la justícia europea a l'estiu per part de l'advocat general de la Unió Europea, en una opinió no vinculant però que sol marcar el sentit de la sentència. I que va ser molt clara a favor de Llarena. L'advocat bàsicament va desmuntar els dos grans arguments de Bèlgica per denegar l'entrega de Puig: va concloure que una euroordre no es pot denegar per vulneració de drets fonamentals, com el dret a un judici just, si no es demostren deficiències sistèmiques o generalitzades del sistema judicial espanyol. I va negar també que es puguin posar en dubte les competències del Suprem en el cas. Indicava també a Llarena que es pot tornar a demanar una euroordre contra la mateixa persona i al mateix país. Carles Puigdemont sortint del Palau de Justícia de Brussel·les (Reuters/Johanna Geron) Com afectarà la decisió de Luxemburg als processats? El primer que podria veure com canvia la seva situació és l'exconseller de Cultura. Si la justícia de la Unió Europea dona la raó a Llarena, el jutge del Suprem podria emetre una nova euroordre contra ell, que seria la quarta, per malversació. L'escenari és diferent per a Puigdemont i la resta d'exconsellers perquè per ells, al marge de la sentència de Luxemburg, hi ha un altre assumpte que s'ha de resoldre: la disputa oberta, també davant la justícia europea, sobre l'aixecament de la seva immunitat com a eurodiputats. Puigdemont i Comín ara estan acusats de malversació i ja no de sedició. Mentre que Ponsatí només de desobediència i quedaria fora de futures euroordres. La defensa dels eurodiputats assegura que, si hi ha noves euroordres, caldria tornar a demanar un suplicatori al Parlament Europeu perquè els aixequés la immunitat. I insisteix en l'argument de la persecució política pel canvi en les acusacions.