La Custòdia acostuma a tenir una agenda atrafegada. Ara té 79 anys i camina amb el suport d'unes crosses, una mostra més de l'inexorable pas del temps. Tot i això, el compromís i l'esperit inconformista que la van portar a liderar la lluita per acabar amb el barraquisme al Carmel i a Can Baró continua inalterable: "No paro mai perquè no em deixen. Tinc 79 anys. Tinc l'esperit dels 40 però l'esquelet dels 80. Hi ha moltes coses per fer i tampoc hi ha gaire gent que pugui o vulgui fer-les." El desenvolupament del barri del Carmel no s'explica sense la tasca de la Custòdia, infermera de professió i activista a temps complet: "Mentre pugui, i el cos em respongui, com a ciutadana no em puc quedar indiferent. Casa meva sempre està oberta. Em moriré amb les botes posades." Per això moltes vegades li diuen: "A la teva edat i encara amb aquestes lluites?" La Custòdia, criada a les barraques, va ser presidenta de l'associació de veïns del Carmel. També va passar per la política de la mà de Pasqual Maragall i el 2021 va fer el pregó de les festes de la Mercè. És una persona estimada perquè sap quines són les necessitats en un barri amb molta gent gran: "En aquest barri tenim la sort, per tradició, de cuidar la gent gran. Els fills es fan càrrec dels pares. Els problemes que tenim són amb els serveis, com els bancaris, que ens expulsen." L'activista creu que la gent gran sobra: "Cada vegada que vaig al banc em barallo amb els responsables per tot l'embolic que han organitzat. Tot ho hem de fer amb l'ordinador. Vas allà i ets un número. Has de treure diners al carrer, amb el paraigua si plou i mirant que ningú t'estiri la bossa." El caràcter de la Custòdia, que va créixer a les barraques amb la seva família, és de ferro forjat. Potser, per això, assegura que trenca una mica amb la imatge tan preconcebuda que es té de les persones grans. Edatisme, discriminació per ser gran La definició d'edatisme és clara: la discriminació d'algú per raó d'edat. El terme el va encunyar el gerontòleg nord-americà Robert Butler a finals de la dècada dels 60 per referir-se als prejudicis i estereotips que tenen a veure amb aquesta qüestió. A Catalunya, segons dades de l'IDESCAT, hi ha més d'un milió i mig de persones d'entre 60 i 79 anys. I gairebé 450.000 de més de vuitanta. La majoria, dones. La psicogerontòloga Montse Celdran, membre del Grup d'Investigació en Gerontologia i Grup d'Innovació Docent en Psicologia del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, sap que quan veiem una persona gran s'activen una sèrie d'idees preconcebudes: "Per exemple, que les persones grans no hi senten bé, que sempre necessiten ajuda. De vegades penses que estàs ajudant-les, però... els has preguntat si realment ho necessiten?" Montse Celdran, psicogerontòloga (Montse Celdran) Per Celdran el món està pensat des de l'adult que té el poder. Un adult que decideix sobre els infants i sobre els pares grans. La gerontòloga fa aquesta reflexió: "Hi ha gent que diu que l'envelliment s'ha de combatre. Jo penso que el que s'ha de fer és envellir bé i dignament i mostrar els signes del temps sense cap problema." I afegeix que la societat té un problema i una de les proves és quan veiem que les dones grans no accepten el seu cos i la seva imatge.