Es deia Jacob Davis, feia de sastre a Sacramento i, com havia acordat amb el seu soci Levi Strauss, aquell dia va anar a l'Oficina de Patents de San Francisco per registrar un nou producte. Eren uns pantalons de sarga de Gènova i tintats amb blavet de Nimes. Tenien dobles costures i tres butxaques amb reforços metàl·lics -idea seva- per evitar que s'estripessin. Sembla que li havien demanat que reforcés les butxaques dels pantalons dels treballadors de les mines, per evitar perdre les palletes d'or que hi guardaven. Hi ha qui defensa que la comanda autèntica és més mundana.
Quan ho donaràs per bo? Quan ho acabi... Aquesta pregunta i aquesta resposta es repeteixen sovint entre el Sant Pare Juli II della Rovere i l'artista Miquel Àngel Buonarroti. El primer encarrega la decoració de la volta de la Capella Sixtina i s'impacienta amb el segon, que treballa sol i més d'una vegada, abandona el projecte. Miquel Àngel es considera escultor i no veu amb bons ulls fer de pintor. La topada de dos egos combatius fa possible una obra colossal. Els estira-i-arronsa es repeteixen durant 4 anys, els que van des de l'encàrrec, el 1508, fins al dia que es retira la bastida: el 31 d'octubre de 1512. L'endemà, l'u de novembre de 1512, Juli II diu missa a la Capella Sixtina. Són pocs els escollits que poden veure els frescos que finalment adornen el sostre. Amb els temps s'ha convertit en un lloc de visita obligada, tot i que comença a ser víctima del seu propi èxit.
L'obsessió i la paranoia van marcar la carrera política de Joseph Raymond McCarthy, el senador de Wisconsin que el 1950 va organitzar una "caça de bruixes" contra el comunisme en plena guerra freda. Quedava lluny l'aliança entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques contra el nazisme. Començava el "McCarthysme", un període trist i fosc de la història del país de les llibertats. En parlem amb Roman Gubern, Josep Maria Caparrós i Devora Espinosa.
Edició dedicada a la història de la Generalitat, amb Ma Teresa Mallol, cap del departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals i presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Miquel Pérez Latre, arxiver tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i Jordi Casassas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Per uns, enviats de Déu. Per altres, enviats del dimoni. Més enllà de la música, van canviar tota una generació, van agitar la societat, van fer saltar pels aires les normes establertes sobre el sexe, la religió, les drogues, l'autoritat, la moda.L'1 de maig de 1966, a l'Empire Pool de Wembley, davant 10.000 persones, van fer el que seria el seu últim concert en públic al Regne Unit. Quina nit, la d'aquells anys.Amb la participació del Doctor Antoni Bulbena, director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona; Jordi Sierra i Fabra, escriptor i autor de 'Diario de los Beatles' i 'Diccionario de los Beatles'; Carles Moreno, bateria del grup Abbey Road; Roger Martínez, sociòleg i professor d'Art i Humanitats UOC; Antoni Miquel Cervero, 'Leslie' vocalista de Los Sírex; Josep Lorman, escriptor i autor de 'L'any que van venir els Beatles'; Daniel Montes, cap de productes d'EA Games, i Esther Moreno, 16 anys i filla del bateria dels Abbey Road.
Ara fa 100 anys del naufragi del Royal Mail Steamer Titànic. Un succés que amb el pas dels anys ha adquirit dimensions de mite i ens sembla interessant comprovar si el Titànic és la metàfora del temps que vivim? En parlem amb Sara Masó, Carles Bonet, Ferran Sáez, Josep Ramoneda, Anna Maria Moix, Enric Gomà, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina.
In-ter-net, tres síl·labes que han canviat el món. Una revolució pacífica i tecnològica que afecta tota la societat, permet comunicar-se, participar, intercanviar, comprar, opinar, vendre i/o interactuar ja sigui amb el correu electrònic o a través d'una connexió amb l'ordinador d'altres persones d'arreu del món. Internet és molt més que una xarxa d'ordinadors o que un servei d'informació, internet és una gran finestra oberta a tothom. En parlem amb Salvador Alsius, David Núñez, Vicent Partal, Jordi Sellas, Joan Manuel Tresserras, Armand de Fluvià, Patrícia Gabancho, Josep Maria Martí, Paco Mir i Miguel Poveda.
Deia que escrivia perquè l'estimessin i ... ho va aconseguir. En aquesta edició de Dossier CR hi participen: Josep Maria Castellet, crític literari, assagista i editor; Marta Pessarrodona, poeta i escriptora;Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista; Roger Sempere, fill de Montserrat Roig i professor d'institut; Pilar Aymerich, fotògrafa especialista en retrat i reportatge; Edmon Gimeno, presoner deportat dels camps de Buchenval, Dora i Bergen-Belsen; Isabel Clara Simó, escriptora; Marina Rossell, cantant; Teresa del Hoyo, coordinadora general de l'Amical Ravensburg; Oriol Bohigas, arquitecte; Guillermina Motta, cantant; Dolors Oller, catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra; Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical Mauthausen.
La justícia universal és un objectiu relativament recent de la humanitat. El Tribunal de Nuremberg, que va dictar les primeres sentències fa 65 anys, va ser el punt de partida, va fixar penes de mort pels crims contra la humanitat i va posar les bases de la internacionalitat del dret. Actualment, 10 anys després de l'11-S, són molts els països que no respecten el dret internacional i augmenten el pressupost en armament. La força s'imposa al dret. Un panorama complicat que no assenyala un camí fàcil per aconseguir una justícia sense fronteres.
Òmnium cultural és el nom d'una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya. Els inicis van ser possibles gràcies al mecenatge i la feina de ciutadans que es volien escapar de l'anomalia que suposava no poder fer servir ni aprendre la llengua pròpia. Classes de català, premis literaris, federacions culturals, homenatges són activitats i obres d'aquesta entitat que cobria els serveis que no proporcionava l'administració pública. Moltes persones han col·laborat a fer possible el seu funcionament, les inèrcies han estat diverses, i diferents, les motivacions que ha aglutinat. Òbviament també hi ha hagut dissensions. Cinquanta anys més tard, en un règim democràtic, Òmnium cultural té 23.000 socis i 27 seus repartides per tot el principat, ha organitzat campanyes, ha convocat manifestacions pel dret a decidir i ha afegit la cohesió social al seu eslògan.
El 8 de maig de 1886, vuit dies després que el president dels Estats Units Andrew Johnson promulgués la llei que establia les 8 hores de treball diàries a Washington, i quatre més tard que Chicago fos l'escenari d'aldarulls entre policies i treballadors anarquistes amb un nombre indeterminat de víctimes, a Atlanta el farmacèutic John Stith Pemberton posava a la venda un xarop per fer passar el mal de cap, anomenat Coca-Cola. Un any més tard, Asa Candler li compra la patent i funda la Coca- Cola Company. El beuratge adequadament barrejat amb aigua de soda es ven a granel a 25 centaus de dòlar el mig litre, fins que el 1915 es comença a envasar en la famosa ampolla Countour Bottle. Els anys vint arriba a l'estat espanyol, però no és fins a la dècada dels 50 quan es popularitza. Durant la Segona Guerra Mundial, tots els soldats americans en tenien a l'abast, fossin on fossin. Quan acompleix els seus primers 125 anys, Coca-Cola és un dels productes més consumits i imitats del món...
El 26 d'abril del 1986, quan passaven 23 minuts i 58 segons de la 1 de la matinada, una sèrie d'explosions van destruir el reactor i l'edifici del quart bloc energètic de la Central Elèctrica Atòmica de Txernòbil, a Ucraïna, situada a prop de la frontera amb Bielorússia. Se'l considera l'accident nuclear més greu i un dels grans desastres mediambientals de la història.
Amb motiu del trentè aniversari de l'assassinat de John Lenon es recorda la seva obra. Lennon tenia 40 anys, havia estat un jove rebel, inconformista, creatiu, genial i pacifista. Un home amb contradiccions, sincer i passional. Amb la participació d'Albert Puig, crític musical, Àngel Llàcer, actor i director teatral, Artur Gaya, Quico el Cèlio, Carles Bosch, periodista, David Carabén, cantant-compositor, Gerard Quintana, cantant-compositor, Imma Colomer, actriu, Joel Joan, actor, Judith Mascó, model, Marta Ferrusola, Pau Riba, cantautor, Pere Tàpias, comunicador i gastrònom, Rosa Maria Calaf, periodista, i Xavier Sardà, periodista,
El 8 de novembre de 1960 John Fitzgerald Kennedy va ser elegit president dels Estats Units d'Amèrica. Tenia 43 anys i era el segon president més jove del país després de Theodore Roosevelt. Candidat pel Partit Demòcrata va vèncer per 100.000 vots de marge Richard Nixon. Va ser el 35è president i el primer que era catòlic i nascut el segle XX. Va morir assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963. Aquest Dossier CR compta, entre d'altres, amb la participació de Sam Abrams, escriptor, professor; Sebastià Serrano, Catedratic de la Universitat de Barcelona; Lluís Racionero, escriptor; Juan Maria Hernandez Puertolas, economista, periodista, expert en la Familia Kennedy; Jordi Portabella, cineasta; Carme Ruscalleda, restauradora; Manuel Milian Mestre, periodista; Joan Pere Viladecans, pintor; i Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio a Estats Units. La realització del programa és d'Esther Garriga, Joan Anton Ramoneda i Manel Bernad.
Fins a quin punt els catalans van participar en la gran aventura del descobriment d'Amèrica? Quina és l'aportació catalana a Amèrica? I a l'inrevés? Ho parlem amb Josep Ma. Delgado, Miquel Izard, Lluís Racionero, Oriol Dueñas, Vinyet Panyella i Xavier Solà.
Amb Joan Domènech Ros, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, president del Consell de Protecció de la Natura i vicepresident de l'IEC; Josep Maria Ninot, biòleg, professor de Botànica de la Universitat de Barcelona i president de la Institució Catalana d'Història Natural; Jordi Sargatal, ornitòleg i exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de la Fundació Territori i Paisatge; Jordi Pigem, doctor en Filosofia, professor del Shumacher College i autor del llibre "Bona crisi", i Marc Vilahur, ambientòleg i president de la Fundació EMYS d'estudi i conservació del medi natural.