Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a Florenci Pla Meseguer, o "La Pastora", va ser una veu particular. Nascuda amb una malformació genital, els seus pares la van registrar com a dona i als 9 anys va anar a viure amb una aïllada família de pastors. Després d'una vida complicada plena d'incomprensió i ja com a home, va unir-se al maquis, fins que l'any 61 va ser detingut. Autoria: Joan Escrivà-Escolà Il·lustració: Carles Citoler
"Quin tràfec al poble, semblava ben bé que fos migdia. Quan arribi al mas descarregaré aquest cistell que porto curull i la coixinera plena de pa. Quina llàstima que ara ja no fem el pa a casa, com anys enrere! Recordo els espetecs de la llenya al forn de pa quan era petita, quan encara no era sorda. Ara, ja vorejo la cinquantena i com que no m'he casat em diuen 'la soltera de can Pla', en lloc de Merceneta, que és el meu nom, com em deia la mare..." Autoria:Joan Escrivà-Escolà. Graduat en art dramàtic en l'especialitat de direcció escènica i dramatúrgia a l'Institut del Teatre, compagina l'escriptura amb la direcció escènica i l'educació. Ha estrenat les peces teatrals "Poldo", "Transitant. Una comèdia de gènere", "A la filatura", i ha coordinat el projecte "Salem, Reina, Eli i Joan". "La soltera de can Pla" és un conte per a persones adultes que forma part del recull "El cau de les de heures" (2008) de Joana Raspall (Sant Feliu de Llobregat, 1913-2013). Il·lustració: Dúnia Navinés. "Des de ben petita sempre m'ha agradat dibuixar. No va ser fins que vaig fer un curs d'estiu de manga que vaig començar a prendre'm el dibuix seriosament. Del curs d'estiu vaig passar a un curs extraescolar i d'allà vaig acabar fent la carrera d'Art Gràfic a l'Escola Joso, a Barcelona. Avui dia estic a uns mesos d'acabar les classes, preparant dossiers per als editors i amb els dits creuats de cara al que m'espera en un futur. El meu professor ens va preguntar si volíem participar en el projecte dels microdrames i em va semblar una idea interessant per col·laborar-hi, també pensant que era un bon treball per posar-me a prova aquest últim curs."
"Un noi i una noia. Fan caixes. Posen coses dins les caixes... Una dona. Una altra dona. Una veu." Escrita a partir de la secció "Els anys elèctrics" del Museu d'Història de Catalunya. Autoria: Mònica Molins Il·lustració: Laia Ganyet Mònica Molins Duran està acabant els seus estudis d'Art Dramàtic (direcció i dramatúrgia) a l'Institut del Teatre. A més a més, té formació en interpretació, tècnica actoral i estudis musicals. Complementàriament, és graduada en disseny per l'Escola Elisava i té el postgrau en Gestió d'Empreses de la Indústria Musical, per Universitat Pompeu Fabra. Laia Ganyet: "L'interès pel dibuix em ve de petita, quan veia els dibuixos animats al K3. Me'n recordo que intentava dibuixar els personatges a la taula de classe (em tocava bronca sovint per això, ups!). En acabar el batxillerat artístic, vaig veure que em defensava bastant amb el dibuix, i encara que m'agrada molt escriure i llegir, vaig optar per seguir estudiant art. Després d'entrar al món del còmic, gràcies al curs que vaig fer a l'Escola Llotja de Barcelona, vaig començar a la Joso, al curs d'art gràfic que acaba aquest any".
Historia ficció on allò real hauria de ser ficció, i viceversa... o de com fer un podcast amb nocturnitat i traïdoria... Autoria: Mia Parcerisa Il·lustració: Ivan-Laio Ruiz Direcció: Rafel Plana Gravació de veus: Jordi Roca Postproducció de so: Adrià M. Cazorla Mia Parcerisa: Josep M. (Mia) Parcerisa és un jove dramaturg i director escènic nascut a Solsona. Està acabant els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre i, a més a més, és graduat en Dret i Economia per la Universitat Pompeu Fabra i té el màster universitari d'accés a l'advocacia. Ivan-Laio Ruiz: "Sent un jove del Baix Montseny, l'estima per la natura és vital per a la meva carrera, que considero idíl·lica per poder reivindicar-la. Sense gaire recorregut artístic, només que estudis, aquesta oportunitat em suposa la primera experiència en el món de l'art. Poder il·lustrar la historia de Catalunya en aquest meravellós projecte és tot un goig. I la col·laboració amb els dramaturgs, és més que excel·lentíssima. Ara per ara, estic bolcat en poder donar el millor de mi en aquestes il·lustracions amb aires solsonencs."
Missa de 12 d'un diumenge a l'església de Sant Vicenç Màrtir. Un grup de dones interromp l'acte. "Cap més dona serà oblidada per la història" criden. "Aquí jau el Baró de Cervelló, i també les restes d'una noia adolescent, de la qual se'n desconeix la identitat!!". Aquí comença tot... Autoria: Tona Siñol Intèprets: David Vert, Anna Castells, Chantal Aimée i Marc Rius Direcció: Rafel Plana Il·lustració: Marc Novoa Gravació de veus: Jordi Roca Postproducció de so: Adrià M. Cazorla Tona Siñol és graduada en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre i ha realitzat diverses incursions en l'àmbit professional, com a assistent de direcció a diversos espectacles del festival Grec o amb la peça d'Àlex Rigola "Urquinaona 181019".
Un triangle. Un triangle amorós. Un triangle amorós, polític i sexoafectiu. De com "Isabel i Fernando tanto monta monta tanto" van inventar el concepte de poliamor. I altres qüestions cabdals per a la història del nostre país. Autoria: Mònica Molins Duran Intèprets: David Vert, Anna Castells, Chantal Aimée i Marc Rius. Direcció: Rafel Plana Il·lustració: Martí Raset Gravació de veus: Jordi Roca Postproducció de so: Adrià M. Cazorla Mònica Molins Duran està acabant els seus estudis d'Art Dramàtic (direcció i dramatúrgia) a l'Institut del Teatre. A més a més, té formació en interpretació, tècnica actoral i estudis musicals. Complementàriament, és graduada en disseny per l'Escola Elisava i té el postgrau en Gestió d'Empreses de la Indústria Musical, per Universitat Pompeu Fabra. Martí Raset estudia el 4rt any d'art gràfic a l'Escola Joso. És un gran fanàtic del còmic des de petit, tant pel que fa a llegir-los com a dibuixar-los. Actualment prepara diversos còmics a més de les pàgines d'aquest projecte històric. Respecte a aquest, Raset ofereix un text de caire humoristic, inspirat en el còmic europeu com podria ser "El petit Spirou" o "Astèrix i Obelix", sense oblidar la font americana del gènere que segueix sent el seu referent.
La Història, en majúscules, a vegades se'ns revela de les maneres més insospitades. El "més enllà" també pot ser un bon canal per connectar-hi... Il·lustració: Sílvia L. Ballart. Intèprets: David Vert, Anna Castells, Chantal Aimée i Marc Rius. Direcció: Rafel Plana Gravació de veus: Jordi Roca Postproducció de so: Adrià M. Cazorla La Tona Siñol és graduada en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre i ha realitzat diverses incursions en l'àmbit professional, com a assistent de direcció a diversos espectacles del festival Grec o amb la peça d'Àlex Rigola "Urquinaona 181019". La Sílvia L. Ballart és una il·lustradora de 22 anys que actualment cursa estudis a l'escola Joso . La Sílvia ens diu que està molt contenta de trobar una via que posi en valor el còmic, com la del projecte de microdrames, perquè creu que d'aquesta manera també es mostra la flexibilitat del còmic com a mètode narratiu.
"Dolmen", microdrama escrit per Mia Parcerisa, ha comptat amb l'assessorament del Museu d'Història de Catalunya i de l'acadèmica Paloma Gonzàlez. Narra un conte que té a veure amb el pas del temps i amb com el passat, a vegades, es converteix en present de la manera més insospitada. Il·lustració: Jon Soto Pereira. En Josep M. (Mia) Parcerisa és un jove dramaturg i director escènic nascut a Solsona. Està acabant els estudis de Direcció escènica i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre i, a més a més, és graduat en Dret i Economia per la Universitat Pompeu Fabra i té el màster universitari d'accés a l'advocacia. En Jon Soto Pereira, nascut a Castelló, és un jove artista amant del còmic, l'animació, la il·lustració i el tatuatge. Està acabant els estudis d'Art Gràfic al Centre de Còmic i Arts Visuals Joso i, a més, és graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.
Què pot arribar a passar si ens trobem amb una monja clarissa a la consulta del metge? Els videojocs i la creació del món tenen alguna cosa en comú? L'autora d'aquesta peça parteix d'una trobada real per arribar a espais multidimensionals... Autoria: Andrea Bel. Interpretació: Candela Antón, Miranda Gas i Pau Escobar.
Vuit guerrers amb nom de vent es troben a les portes d'una ciutat en un espai sense nom, en companyia de les seves hosts de guerrers esperant el senyal per poder entrar-hi. La secció "Microdrames" és una iniciativa impulsada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya i el grup de teatre del centre penitenciari de Lledoners. Autoria: Sadurní Vergés Interpretació: Candela Antón, Miranda Gas, Pau Escobar, Rafel Plana i Maria Puig.
Catalunya 2036. La presidenta en funcions de la Generalitat, Eulàlia Martí, acaba d'anunciar que l'acte de presa de possessió no es farà a Palau sinó al monestir de Pedralbes, i ningú sap ben bé el perquè... Autoria: Gerard Bidegain. Intèrpretació: Miranda Gas, Pau Escobar i Candela Antón.
L'argument se centra en una parella que visita el Monestir de Pedralbes per complir amb la tradició de portar ous a les monges clarisses, però la trobada no acabarà com l'havien planejat. Una iniciativa que rep el suport del Museu del Monestir de Pedralbes i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Autoria: Montserrat Alcantarilla Interpretació: Miranda Gas, Pau Escobar i Candela Antón.
Sostenibilitat i Steam són els temes proposats per la UPC i que la Sílvia Navarro ha utilitzat per escriure aquesta ficció al voltant d'un personatge tan actual com Greta Thunberg i la seva croada pel medi ambient. Autoria: Sílvia Navarro Intèrpretació: Sergi Torrecilla, Lara Salvador i Àurea Márquez, dirigits per Ester Nadal Il·lustració: Andreu Torrent Dramaturgia: Sílvia Navarro
Una conversa íntima entre una mare i una filla amb un convidat inesperat. Autor: Sadurní Vergès. Direcció; Ester Nadal. Intèrprets: Sergi Torrecilla, Lara Salvador i Àurea Márquez. Assessora UPC: Núria Salán. Il·lustració: Núria Sánchez.
És meu aquest text, ara que ja l'has llegit, ara que l'has pensat? De qui és? Qui se'l queda? D'aquesta reflexió i el macabre ús que en fan les institucions i la ciutadania neix una comèdia negra que reflexiona sobre l'apropiació. Una creació impulsada per AISGE. Autor: Dobrin Plamenov. Direcció: Chantal Aimée. Intèrprets: companyia "Sense Pèls" amb Mireia Ferré, Núria Massip i Albert Miró.
Un home creu haver descobert que la seva dona li és infidel amb qui havia sigut la seva exparella. El marit, embogit per la situació, actuarà dràsticament contra tot aquell que li recordi aquest engany. Autora: Montse Alcantarilla. Actors: Àlex Pujol, Martí Castellarnau, Ariadna Serra, Ariadna Chillida i Juli Ríos.