El programa d'aquesta nit l'ha protagonitzat la disposició d'Oriol Junqueras a contribuir a la confecció d'una llista unitària de la societat civil sense la presència dels partits polítics. Junqueras ho ha anunciat a través de les ones de Onda Cero Catalunya, la vigília de la publicació d'un article firmat conjuntament amb el diputat de la CUP David Fernàndez i dies després de la intervenció, el dia 20 de juny, d'Artur Mas a Molins de Rei, en un acte de la campanya de CDC "Benvinguts al futur". Els contertulians habituals Bernat Dedéu i Josep Vives i Anna Boza, i Salvador Cot, director d'"El Singular Digital", mitjà que ha difós al vespre per escrit les paraules de Junqueras, n'han parlat llargament al costat de l'anunci de sanció de la FIFA per l'exhibició d'estelades i els crits a favor de la independència dels seguidors blaugranes en la final de Berlín. La tertúlia també ha girat al voltant del moment d'espera, però no per això sense novetats, que es viu a Grècia: tercer dia de "corralito", amb les tensions que la situació genera al carrer, alineament del govern grec per l'antiausteritat i a favor del "no" referendari a les condicions de la troica, i la negativa de l'Eurogrup a rectificar cap terme de l'acord fins que no se sàpiga el resultat de la imminent consulta grega, convocada per diumenge.
L'edició d'avui del 23/24 s'ha centrat fonamentalment l'espiral d'episodis de la crisi grega a cinc dies del referèndum convocat pel govern de Tsipras. Daniel Munevar, assessor del ministre de Finances grec, i Sergi Cutillas, membre de la comissió internacional del Parlament grec que ha auditat el deute del país, han compartit el set d'entrevistes amb Agustí Esteve per relatar aspectes de la negociació i de l'economia des de la seva posició privilegiada com a observadors, molt diferent dels tòpics de l'opinió publicada. Després de la seva intervenció, els tertulians, Marta Lasalas, Joan López Amor, Pere Rusiñol i Maria Vila han reprès la qüestió grega per obrir conversa i han tancat les seves aportacions al voltant del document fet públic avui pel govern de la Generalitat "Crònica d'una ofensiva premeditada".
En el 23/24 d'avui, com a pròleg de la tertúlia habitual, Agustí Esteve ha entrevistat Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers. La conversa ha girat al voltant de la crisi entre les institucions europees i el govern de Tsipras i de la resolució del conflicte a partir del referèndum convocat aquest diumenge perquè el poble grec es pronunciï sobre la proposta que hi ha sobre la taula, ara mateix en suspens. En acabar l'entrevista, els tertulians Mònica Sabata, Màrius Garcia, Gemma Aguilera i Xavi Fina han aportat la seva visió sobre la qüestió grega, han comentat la proposta de candidatura EUiA, sense nom encara, per al procés obert en la confluència d'esquerres de cara a les eleccions del 27-S, i també han abordat la proposta de creació d'una formació política del sector que reivindica l'esperit del 31 d'UDC, alguns membres del qual han estat expulsats avui pel sector oficialista del partit.
El 2324 ha tractat del dia després del cisma entre CDC i UDC. En pocs dies s'han d'esvair les incògnites que genera aquesta partició. Una d'elles és, sens dubte, la confecció de la llista del president Mas que s'ha de presentar a les eleccions del 27-S. Potser dissabte el president de la Generalitat presenti alguns detalls en un acte que s'ha de celebrar a Molins de Rei. De la confecció d'aquesta llista, n'ha parlat Agustí Colomines, professor d'Història de la Universitat de Barcelona. Des de Boston, Colomines no ha avançat cap novetat sobre la configuració de la llista. Com a home proper al president, Colomines ha assegurat que entre els integrants hi ha polítics de tota mena i persones arrelades al territori, que es pot interpretar com a ciutadans que provenen de la societat civil. Els tertulians d'aquesta nit, Patricia Gabancho, Antoni Baños i Toni Piqué han mostrat la seva compressió davant l'hermetisme d'una font propera al president que coneix bona part de la composició de la llista unitària que es presentarà a les eleccions del setembre. Paralel.lament, el programa ha entrevistat Alfred Boch d'ERC i regidor a l'Ajuntament de Barcelona. El seu suport a Ada Colau no li ha impedit criticar la decisió de l'alcaldessa d'anul.lar la candidatura de la capital catalana per als Jocs d'Hivern. Bosch no ha mostrat la seva aprovació d'una actitud unilateral, sense comptar amb l'opinió dels ajuntaments afectats del Pirineu. I, finalment, també s'ha parlat de la campanya de l'ANC i d'Òmnium per sensibilitzar l'opinió pública del que està en joc el 27-S. I també s'ha comentat la petita remodelació de la cúpula del PP per preparar els comicis generals de novembre. Rajoy, el president del govern espanyo, ha aprofitat l'ocasió per advertir "de les vel·leitats de la política catalana".
El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, ha anunciat que han decidit sortir del govern sense trencar la federació amb Convergència. Connectem en directe amb la seu de CDC. Montse Castany anuncia que ha començat una reunió de la cúpula, però que no hi haurà comunicats fins demà al migdia. Per alguns convidats, Mas ha portat la política a "terra ignota" i que els moderats són els qui més pateixen en aquests escenaris. Miquel Puig insinua irregularitats en la consulta interna d'Unió de diumenge. Per Joan López, s'empetiteix la força política que liderava el camí a la independència. Rosa Taboada, redactora de la secció de Política, comenta: "... Unió està dividida i hi ha molt mal ambient." Els convidats debaten el futur d'Unió. Es presentarà a les eleccions del 27 de setembre? Si és que es presenta. Ivan Serrano, politòleg de la UOC, afirma que són dignes d'estudi les convulsions que es produeixen en un Estat amb estàndards democràtics contrastats quan no dóna viabilitat a una demanda d'una part de la població. A la segona part del programa entrevistem Mercè Jou, per qui el comitè de govern d'Unió avui ha estat desconcertant: "Avui no tinc resposta pel futur del partit... Anirem sols a les properes eleccions?" Els membres crítics amb la direcció han cridat a desobeir l'ordre d'abandonar el govern. Les carteres d'Interior i de Governació, que tenen dos dels dimissionaris, són prou rellevants de cara a unes eleccions. Debatem qui i com les assumirà.També comentem que UDC en solitari arrabassaria vots al PP i a Ciutadans.
La crisi interna a la federació nacionalista formada per CDC i UDC acapara bona part de l'atenció política. Des de l'entorn de Josep Antoni Duran i Lleida es dóna per segur el trencament. UDC es reunirà demà per decidir si accepta la condició innegociable de CDC (sí a la constitució d'un estat, sí que sigui independent) per anar junts al 27-S. Tot fa pensar que el desenllaç serà la resposta. D'aquest suposat, gairebé segur, desenllaç n'ha parlat Albert Rivas, periodista, quan ha comentat que "els crítics d'UDC s'incorporaran a la llista del president, mentre que els altres, els defensor de l'oficialitat, encara està per veure quin camí escolliran". Odei Etxearte, per la seva part, assegurava que "el sector crític vol batallar per les sigles de la formació democristiana i, molt probablement, forçarà un congrés". I, finalment, Ferran Casas, també periodista, mantenia que aquesta crisi "no condicionarà la remodelació del govern de la Generalitat a només tres mesos de les eleccions del 27-S". Un altre tema que ha desencadenat comentaris i referències ha estat la trobada d'Artur Mas i David Fernàndez amb motiu dels 20 anys de "Vilaweb". Tots dos polítics han intercanviat parers sobre el procés sobiranista català. I, des d'un punt de vista més personal que polític, han demostrat públicament la seva proximitat. Artur Mas ha volgut deixar clara que la independència de Catalunya "no serà de dretes ni d'esquerres", un missatge a moltes formacions que s'afanyen a condicionar tos dos estadis. També s'ha tractat de l'estudi sobre les inversions estrangeres a Catalunya que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona i que demostra que el procés sobiranista no afecta aquesta tendència en els últims anys. I, finalment, s'ha parlat del SÒNAR que arrenca aquest any d'aquí a quaranta-vuit hores. Ho han presentat els seus directors. Ricard Robles i Enric Palau. Tots dos han destacat el caràcter multidisciplinari de l'esdeviment.
Reacció ràpida i contundent de CDC a la consulta a Unió que el president Mas deia que era intranscendent per al futur de la federació CiU. Josep Maria Martí: Un final de trencadissa que fa temps es veia venir. Esperança García: Nova mostra de nerviosisme de CDC. Maria Vila: Està bé que es deixi la retòrica del 9-N i es parli clarament d'independència, i no veig un altre camí que un trencament legal. Martí Farrero: Artur Mas té pressa a fer la llista transversal amb què es juga el prestigi el 27 de setembre. Unió Democràtica vol obrir un període de negociació sobre el full de ruta cap a la independència amb Convergència tan sols. Si les eleccions del 27 de setembre es volen plebiscitàries, els grups han de definir-se clarament per encarar el camí a la independència o no. Maria Vila insisteix que, a tres mesos de les eleccions, ningú sap encara què passarà l'endemà del 27-S. Josep Rull, secretari general de CDC, també ha advertit que CDC revisarà acords amb ERC, ara que ha acabat la constitució dels ajuntaments. Debatem el tema i J. M. Martí assegura que a les Diputacions el suport mutu hi serà perquè han de controlar l'embrió de la hisenda pròpia. Rajoy, des de Milà, ha descartat avançar les eleccions generals. Els convidats comenten que els resultats desfavorables al PP de les municipals el deixa mal col·locat per unes noves eleccions immediates. Esperar més recuperació econòmica pot afavorir més les expectatives del PP. Finalment repassem altres temes com la compareixença de Luis Bárcenas al Parlament de Catalunya. De Cospedal perd majoria i perdrà la presidència de Castella-la Manxa, cosa que demostra poca capacitat de diàleg del PP.
El 2324 d'aquesta nit s'ha fet clar ressò de la sentència del Tribunal Constitucional que declara fora de la llei els preparatius del 9-N. A les sis de la tarda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut davant els mitjans de comunicació. "La sentència del Tribunal Constitucional és un cul-de-sac per a les aspiracions del poble de Catalunya". El president de la Generalitat ha invocat les eleccions del 27-S per aclarir qualsevol dubte sobre el posicionament dels catalans pel que fa al procés sobiranista. Per Pere Rusiñol, "aquesta sentència no provoca cap sorpresa. Mas ha fet un acte electoral davant del 27-S. Ha tret rèdit d'aquest conflicte contràriament a l'estratègia de Rajoy. El també periodista Quico Sallés ha anat més enllà quan ha comentat que "l'Estat espanyol sí que sap crear una llista única amb totes les seves actuacions". Mentre que, finalment, la periodista Mònica Sabata ha remarcat que "la situació es tensarà a mesura que ens acostem al 27-S. La justícia espanyola torpedirà el procés de mica en mica". El programa també ha tractat sobre les declaracions de l'alcalde en funcions de Barcelona, Xavier Trias, a BTV i en què ha fet una valoració d'algunes pràctiques de l'ANC, del nomenament de Jordi Martí com a gerent del consistori i del seu compromís com a regidor de l'oposició. Per cert, Ada Colau comptarà amb els votos favorables d'ERC i d'un dels tres de la CUP. Per la seva part, Carme Chacón, del PSC, ha confirmat que serà la cap de llista del partit per a les eleccions legislatives de la tardor. Els tertulians, de forma unànime, han criticat la reiteració de l'antiga ministra amb José Luis Rodríguez Zapatero en uns comicis que requereixen renovació i cares noves. I, finalment, la socialista Susana Díaz ha estat investida presidenta de la Junta d'Andalusia amb els vots a favor de Ciutadans.
El 2324 d'aquesta nit ha començat amb els pactes que possibiliten la constitució dels nous ajuntaments i la renovació d'algunes comunitats autònomes. Pel que fa a CDC, tot plegat suposa un trencaclosques que no acaba de configurar-se. La formació nacionalista, a través de la seva portaveu i virtual alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha avisat que després del 13 de juny, data de la constitució dels ajuntaments, vigilarà si ERC ha complert amb l'acord Mas-Junqueras de prioritzar pactes entre les dues formacions. La formació del govern consistorial de Barcelona plana sobre aquest escenari de dubtes, vigilàncies i advertiments. Així almenys ho han presentat els tertulians d'aquesta nit: Margarita Sáenz-Díez, Marta Lasalas, Màrius García i Ferran Espada. Tots quatre han destacat de forma positiva l'elecció de Jordi Martí, exregidor socialista i ara membre del col·lectiu MES, com a gerent municipal. Ada Colau l'ha fitxat pel seu coneixement del consistori i per les seves capacitats organitzatives, segons ha confirmat Marta Lasalas. A la vegada, també s'ha parlat de l'avís de Carme Chacón (PSC) a Ada Colau davant d'una decantació del govern de Barcelona al procés sobiranista. A través d'un tuit, Chacón ha sugerit que els socialistes podrien obviar el suport a la seva candidatura. I també s'ha parlat dels acords de constitució d'alguns governs autonòmics. El més destacat ha estat el d'Andalusia. Després de vuitanta dies amb un govern en funcions, socialistes i Ciutadans han acordat la investidura de Susana Díaz com a presidenta de la Junta. El mateix partit, Ciutadans, ha donat suport, tot i que sense cap comunicat públic a la constitució del govern de Madrid, que ha de presidir Cristina Cifuentes. Queden entre interrogants València i les Balears.
Davant la trobada d'Ada Colau, amb ANC, Òmnium i l'AMI, els tertulians comenten. Enric Sierra: Bosch aconsegueix que Barcelona en Comú no es posi d'esquena al sobiranisme i així guanya el suport d'ERC. Gemma Aguilera: si més no, ha obert el debat en el si de Barcelona en Comú. Gabriel Rufián: el desafiament que suposa l'autodeterminació que se'ns acosta no pot fer dubtar ningú. L'Estat, els unionistes, no fan un pas enrera. La revolució i la regeneració són aquí amb el sobiranisme. Agustí Esteve canvia de tema al minut 20 per donar a conèixer la conferència sobre sanitat organitzada per l'associació Societat Civil Catalana. S'hi ha fet crida als no independentistes a oferir un projecte engrescador. Els convidats entenen que actes semblants serien molt notables si s'hi proposessin projectes seriosos i no servissin només per fer demagògia. A mig programa, encarem El Tema, en majúscules, des de fa dies, el debat a Unió Democràtica: independència sí, independència no, o potser, segons ... Rufián desconfia que guanyin els independentistes; per Aguilera, la pregunta significa un plebiscit a Duran i Lleida. Per Sierra, la direcció d'UDC se l'ha jugat i, si perd, congrés extraordinari a la vista. Parlem de la crida d'Iceta que Carme Chacón encapçali el PSC unes eleccions generals espanyoles. De la Comissió Antifrau del Parlament amb la compareixença de l'exalcalde Bustos. I acabem parlant de les mesures que ha proposat l'FMI per a Europa en els pròxims anys.
El PPC ha omplert la major part del "2324" d'avui. La presidenta de la formació conservadora, Alícia Sánchez-Camacho, ha requerit en una entrevista a Catalunya Ràdio als empresaris catalans que convencin Artur Mas perquè no convoqui eleccions el 27-S. La raó: impedir que forces antisistema entrin al Parlament. Aquest extrem ha estat ressaltat pels tertulians d'aquesta nit. Per Miquel Puig, economista, "el Partit Popular té molta por de perdre i creu que d'aquí a uns mesos la situació econòmica els afavorirà. Vol guanyar temps". A partir d'aquí s'ha obert el debat sobre qui pot o no pot opinar en funció del lloc que ocupi en la societat. La pregunta: només un actor polític pot parlar de política? En aquest sentit, Rafael Jorba, periodista, ha assegurat que "quan escolto el portaveu del Govern, Francesc Homs, penso que explica més l'estratègia independentista que la de l'executiu", deixant palès el biaix de la seva responsabilitat. A compte han aparegut les declaracions de Jordi Sànchez, al capdavant de l'ANC, que ha criticat la petició de Sánchez-Camacho. Esperanza García, advocada, ha destacat que l'ANC actua més com un actor polític que no pas com una formació de caràcter civil. "Sànchez ha volgut respondre a una portaveu parlamentària catalana des d'un posicionament al marge de la política", ha afegit García. I també amb el PP com a referent de la població de Badalona, el "2324" ha tractat la pèrdua de l'alcaldia d'aquesta ciutat de Xavier García-Albiol. El pacte de Guanyem Badalona en Comú, ERC, ICV-EUiA i el PSC, amb 14 regidors electes, desbanca la llista del PP, que només ha obtingut 10. La futura alcaldessa Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú, ha justificat aquest pacte perquè entén que el que compta és la suma de regidors i no pas els representants municipals de la llista més votada. Sabater ha refermat que "som una plataforma ciutadana i ens definim com el punt de trobada entre els independentistes i els federalistes".
Comencem amb declaracions de dirigents d'Unió discrepants amb la direcció del partit: la de Rosa Carrasco, filla del fundador del partit, i la de l'expresident del Parlament Joan Rigol. Nacho Martín està d'acord amb el procés que marca Unió, però veu que la trencadissa entre Unió i Convergència serà inevitable si guanya el sí a aquesta pregunta. Patrícia Gabancho creu que és una pregunta trampa per no deixar res clar, un joc sibilí de Duran perquè no ha tingut temps d'organitzar la seva alternativa. Bernat Dedeu diu que el document d'Unió no és una pregunta, sinó un recull d'afanys amb què tot sobiranista estaria d'acord. No és clara. D'acord amb Gabancho, és una maniobra de Duran per embolicar el procés sobiranista. Saül Gordillo no entén la resposta del president Mas, si no és que sigui cridar a silenci per no posar llenya al foc. Presentem una comparació entre els condicionants d'Unió Democràtica i el camí que marca el full de ruta establert per Convergència, ERC, Òmnium, l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència. A mig programa, entrevistem la filla de Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d'UDC, Rosa Carrasco, que no desconfia de la bona voluntat de Duran i Lleida, a qui titlla d'"home invisible", però que a força d'anar a Madrid ha perdut de vista què passa a Catalunya. Rebutja aquesta pregunta i espera que se'n pugui votar una altra el dia 14 de juny. Per acabar, avaluem la declaració de la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que diu que la coalició Barcelona en Comú no firmarà cap full de ruta amb Convergència i Unió perquè fan rutes diferents.
Dos temes han copat l'atenció del "2324" d'avui: la pregunta d'Unió Democràtica de Catalunya sobre el procés independentista i el ressò de la xiulada al Camp Nou de dissabte. Pel que fa a la pregunta d'UDC, hi ha hagut una certa unanimitat entre els tertulians sobretot pel que fa a la forma. Per Maria Vila, advocada, "tant si es vota 'sí' com si es vota 'no', el resultat és que no". Mentre que, per Marta Lasalas, periodista, "és tan enrevessada la pregunta, és tan plena de paranys i racons, que en definitiva és una presa de pèl, més que una pregunta". I Joan López, professor de Comunicació, ha destacat que "Unió Democràtica és el primer partit que obre la possibilitat als seus militants de fer una consulta interna". La pregunta en qüestió, que s'ha de votar el 14 de juny, és: "Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?" I els criteris que s'esmenten són: sobirania, democràcia, diàleg, seguretat jurídica, Europa i cohesió. I el segon tema, la xiulada, ha comptat amb tot un seguit de manifestacions de polítics. Però la que més s'ha destacat ha estat la del migcampista blaugrana Xavi Hernández, que ha plantejat la necessitat d'una anàlisi sobre el perquè, la causa, de la xiulada. En aquest sentit, des de l'Assemblea Nacional Catalana, Liz Castro ha defensat el dret del migcampista del FC Barcelona a opinar i ha aprofundit a esbrinar les causes del descontentament social contra les polítiques actuals i passades. Altres temes de la nit han estat: la reunió de demà, a Barcelona, en què participaran 38 països per tractar sobre polítiques antiterroristes, però que no compatarà amb la presència dels Mossos d'Esquadra; les compareixences de Bartomeu Muñoz, Luis García, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta davant la Comissió contra el frau fiscal del Parlament, i el clam d'Escòcia a favor d'un altre referèndum si el Regne Unit decideix sortir de la Unió Europea.
Per Odei Etxearte i Josep Vives, la reacció a la xiulada és una maniobra orquestrada pel govern espanyol i el Partit Popular per amagar la crisi institucional després dels pèssims resultats electorals del 24 de maig. La reunió del Comitè Antiviolència en l'esport ha manifestat que ordirà alguna manera perquè no es torni a produir una crítica o infàmia semblant, segons per a qui. Per Xavier Fina, tot plegat és ridícul perquè tot sembla un guió escrit i previsible. Xavier-Albert Canal, advocat especialitzat en dret a l'esport, opina que l'anunci de modificacions legislatives significa la impossibilitat de sancionar la xiulada amb la legislació actual. Com a segon tema, tractem la prohibició del Tribuna Constitucional que la Generalitat recapti un impost sobre dipòsits bancaris. Odei Etxearte opina que hi ha un problema de finançament de les comunitats autònomes i l'Estat central, que s'oposa al fet que governs autònoms puguin crear impostos per finançar-se. Xavier Fina: "No siguem ingenus, aquesta és la partida que el govern de Catalunya ha decidit jugar. El TC és una de les armes de l'Estat a què ha decidit enfrontar-se la Generalitat." A meitat de programa, comentem com van les aliances postelectorals a Terrassa, Badalona i el País Valencià. Situacions similars, però diferents, per la trajectòria i els protagonistes. Es perfilen governs amb majories precàries i suports externs. Pels convidats, és clar, però, que al País Valencià, sense majoria absoluta, el PP no governarà per incapacitat de pactar amb ningú. Els minuts finals connectem amb Carles Costa a Londres, que ens explica com El Celler de Can Roca ha tornat a ser nomenat millor restaurant del mon. Xavier Fina destaca que Tickets, el bar de tapes d'Albert Adrià (germà de Ferran), també hagi entrat a la llista de nominats.
Avui obrim el programa amb les declaracions del president Artur Mas al Cercle d'Economia en què ha dit que la porta del diàleg de la Generalitat segueix oberta. "Sóc molt escèptic, però no sóc intransigent", ha dit, i ha continuat: "si sempre et tanquen la porta, has de prendre descisions". Els convidats d'avui entenen que Mas fa la oferta conscient que Rajoy no mourà fitxa. Condeminas puntualitza que després dels comicis municipals sembla que Mas estigui enfadat. Martí Farrero i Antonio Baños ho atribueixen a la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona, un impacte emocional i econòmic molt rellevant. Seguim amb les vicissituds per a la configuració de l'Ajuntament de Barcelona. Avui, per uns moments, semblava que Xavier Trias pretenia recuperar l'alcaldia, tot i haver obtingut un regidor menys que la llista més votada de Barcelona en Comú. Donem veu a diversos regidors electes cap de llista. Els tertulians creuen que Colau haurà de pactar amb els socialistes, que han estat conduint Barcelona en els últims 30 anys. La segona part del programa analitzem les possibles aliances a les illes Balears per formar un govern alternatiu al del Partit Popular. I finalment, entrevistem el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que avui ha presentat 140 mil signatures d'una Iniciativa Legislativa Popular per aturar els desnonaments de persones que han perdut la feina i no poden pagar un habitatge.
La cap de la llista guanyadora a les eleccions municipals de Barcelona, Ada Colau, s'ha mostrat aquestes últimes hores fortament reivindicativa i s'ha expressat amb certa indignació per com ha estat rebuda la seva victòria per part del president de la Generalitat, per algunes insitucions i entitats de Catalunya. Enric Vila, el primer dels convidats a prendre la paraula, assenyala que Cataluya s'encamina cap una divisió per la qüestió nacional o per la qüestió social. Gemma Aguilera sentencia que Colau s'ha posat ja en campanya de cara al 27 de setembre en l'eix dreta-esquerra. Per Anna Boza, sobten les maneres intemperades, tot i no haver estat encara proclamada alcaldessa, i Albert Rivas l'excusa dient que ha actuat de cara a la galeria i el seu públic. Tots estan d'acord que se l'ha deixar actuar i allunyar-la una mica del punt de mira. La segona part del programa l'encetem amb les reaccions al Partit Popular pels desastrosos resultats electorals de diumenge passat. Estrafolàries propostes d'Esperanza Aguirre i Rajoy obre la porta a canvis al govern i al partit. Pels comentaristes invitats, tots pensen ja en les pròximes eleccions generals que podrien ser el mes de novembre.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, anuncia la falta de diners de la tresoreria i acusa el Ministeri d'Hisenda d'una asfíxia planificada. Olga Ruiz: "M'estranya el moment d'anunciar-ho i m'estranya una maniobra tan perversa del govern central." Per Agustí Colomines, la perversió és del sistema de finançament de les autonomies i, per Margarita Sáenz, el PP no donarà diners a Catalunya perquè una part gran del seu electorat desitja que se la segueixi "matxacant" i augura que fins a les eleccions generals pròximes aquest serà el pa que s'hi donarà. Resumim l'entrevista a Artur Mas a Catalunya Ràdio on reafirma el 27 de setembre com a data per eleccions al Parlament i el peatge de CiU a les urnes pel "cas Pujol". Debaten els convidats sobre el desgast del sobiranisme o no i de nou sobre el valor de la unitat i la diversitat i del lideratge del president en el procés. Els últims 20 minuts del programa passem a analitzar com evolucionen les negociacions a Madrid, el País Valencià i les illes Balears, on les forces d'esquerra negocien per apartar el PP de les institucions.