Àlex Roca va néixer completament sa, però quan tenia només 6 mesos va patir una encefalitis herpètica i va estar a punt de morir. Els metges i els seus pares mai van tirar la tovallola. L'Àlex va sobreviure, però la malaltia li va deixar greus seqüeles i pateix una paràlisi cerebral, amb un 76% de discapacitat. Però a l'Àlex res l'atura i la seva màxima és: "El límit te'l poses tu". S'ha convertit en un gran esportista, que fins i tot ha corregut la duríssima cursa de bicicleta "Titan Desert". D'aquesta història de superació n'hem parlat amb ell, amb la seva parella i amb els seus pares: l'Àngels Campillo i el Miquel Roca.
Un dia un jove ghanés va aturar la Montserrat pel carrer per demanar-li ajuda. Es dia Ousman Umar, havia arribat sol en pastera després de travessar el desert, completament analfabet, era menor d'edat i volia saber com fer-s'ho per arribar a la Creu Roja. La Montserrat el va ajudar i li va donar el seu número de telèfon per si mai el necessitava. Al cap d'un parell de mesos la Montserrat va rebre un SMS desesperat; era de l'Ousman i li deia que ella era la única amiga que tenia a Barcelona. Ara l'Ousman Umar és el seu fill adoptiu i l'Oriol, l'Eva i el Dani són els germans catalans de l'Ousman.
Què et deu passar per dins quan tu ja sospites que el teu nadó no hi veu i un metge et confirma que és cec? Hem anat a Olot per saber com van rebre aquesta notícia dues mares: la Bintha i l'Antònia. Són les mares del Mamadou i d'en Pere, dos adolescents de 14 anys, cecs de naixement, que no els atura res i que somien ser periodistes. Amb la Binta i l'Antonia hem parlat de com veuen ara els seus fills i els hem acompanyat a l'escola de l'ONCE.
T'imagines que una parella del teu entorn mor en un accident de circulació i deixa dues nenes orfes? Et plantejaries l'opció de fer-los de pares? "Els meus fills" va rebre la carta de la Montserrat, que tenia només tres anys quan va perdre els seus pares en un accident de circulació. Ella i la seva germana Ester van anar a viure a casa dels seus oncles i ells els van fer de pares. Una història molt similar a la que va viure Carla Simón, directora de la multi premiada pel·lícula "Estiu 1993" i que també explica la seva història en aquest capítol.
Nadia Ghulam té 35 anys i va néixer a l'Afganistan. De petita va patir greus ferides a la cara i al cos a causa d'un bombardeig. Es va haver de disfressar d'home per poder treballar a l'Afganistan dels talibans quan va perdre el pare i el germà. Al cap d'uns anys, una ONG la va portar a Catalunya per operar-se i millorar, així, la seva qualitat de vida. Els badalonins Josep Soler i Maria Cané van acollir-la a casa seva durant el postoperatori, però el que havia de ser una acollida temporal es va convertir en una història d'amor entre pares i fills. Una acollida única i emocionant. Ara la Nadia té uns pares a Badalona i uns a l'Afganistan.
S'imaginen que un dia reben una trucada telefònica en què els comuniquen que el seu fill o filla ha estat segrestat per membres d'Al-Qaeda? Hi ha algú preparat per suportar durant mesos la incertesa de no saber si un fill està viu o mort? En aquest capítol Gemma Nierga es desplaça a Madrid per parlar amb la Mar i el Gregorio, pares del fotoperiodista Antonio Pampliega, un reporter de guerra que va estar segrestat durant 299 dies per milicians d'Al-Qaeda a Síria. Amb ells hem parlat de les seves pors durant el segrest i de com viuen que el seu fill no hagi abandonat la professió i segueixi viatjant a zones en conflicte.
S'imaginen, per un moment, que un dels seus fills o filles els diu: em vull sotmetre a un canvi de sexe? Què farien si fos menor d'edat? Li signarien els papers perquè ho pogués fer? O li demanarien que s'esperés que fos més gran. En aquesta situació es van trobar la Sílvia, mare del Domènec, de 17 anys, i la Carme, mare de la Virgínia, de 23 anys. Aquest capítol el protagonitzen dues famílies que van optar per acompanyar els seus fills menors d'edat a fer el "trànsit" i els van donar tot el seu suport. Veurem com ha estat la seva vivència de viure en un cos que no correspon amb el seu sentiment de gènere.