Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya migdia (cap de setmana)

El balanç de la llei mordassa: 81.200 multes a Catalunya el 2022

El 60% són per tinença o consum de drogues al carrer, i dues de cada deu, per desobediència a la policia

Periodista de Catalunya Ràdio a Madrid

19/03/2023 - 07.00 Actualitzat 19/03/2023 - 09.44

El balanç de la llei mordassa: 81.200 multes a Catalunya el 2022
La reforma de la llei mordassa era una de les grans promeses del govern de coalició (EuropaPress/Claudia Alba)

Només l'any passat els Mossos d'Esquadra va interposar 81.200 multes via Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la coneguda com a llei Mordassa, més de la meitat (50.500) eren multes per tinença o consum de drogues al carrer. Una infracció greu, que després del fracàs de la reforma de la llei, es continuarà castigant amb entre 600 i 30.000 euros de multa. Tot i que, en aquest punt, hi havia acord per retocar l'article i rebaixar les sancions a màxim 500 euros.

Les drogues són la sanció majoritària, però amb la llei mordassa, el 2022 també es van tramitar 7.500 sancions per faltes de respecte a agents policials (art. 37.4), per desobediència (art. 36.6) i per obstrucció a l'autoritat, segons dades de la Conselleria d'Interior, a les quals ha tingut accés Catalunya Ràdio.

El govern de Mariano Rajoy va aprovar la llei Mordassa el 2015 i en set anys ha servit per imposar més de 2 milions de multes a tot l'estat espanyol, i s'ha recaptat més de 968 milions d'euros, segons dades del Ministeri de l'Interior.

Derogar la llei mordassa era una gran promesa del govern de coalició espanyol. Però ERC i EH Bildu, després de tres anys de tramitació parlamentària, hi van votar en contra al·legant la falta de "voluntat política per retirar els aspectes més lesius de la llei". La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, va denunciar que la llei continuarà portant el nom de mordassa perquè no és prou ambiciosa.

En els vuit anys de vigència de la llei són molts els que han rebut sancions. Ara lamenten que hagi fracassat la reforma i segueixi intacta la norma de Rajoy que "persegueix i criminalitza la protesta" i dissuadeix de la protesta.

Multes per desobeir o faltar al respecte a la policia

A Catalunya, el 2022 es van tramitar 81.200 multes via llei mordassa, el 60% relacionades amb drogues

Un exemple és en Santiago Fortuny, multat el 2019 després d'una concentració a Tarragona. El van sancionar per haver publicat a Instagram la foto d'uns policies de paisà.

"En un racó, asseguts, hi havia tres paios i els van fer la broma de si eren policia secreta, infiltrats. Jo vaig fer un post a Instagram on sortien ells. La seva cara no es veia perquè hi vaig posar l'emoji d'un porc i vaig escriure: 'Secreta, idiota, et creus que no es nota'. Al cap d'uns mesos em van multar per una falta de respecte a l'autoritat."

Un altre cas és el del Rubèn. L'han multat tres cops (en total, 1.200 euros) l'últim cop per resistir-se a identificar-se quan cobria una manifestació.

"No és que no li vulgués donar, li vaig preguntar per què em volia identificar, si el que jo estava fent era totalment legal. A partir d'aquí em van identificar i em van sancionar per falta de respecte a l'autoritat, cosa que no havia existit en cap moment. És totalment arbitrari."

En Xavier va haver de pagar 2.400 euros per quatre multes que li van imposar per participar en protestes per impedir desnonaments, per obstrucció a la policia, per desobediència i resistència.

"Eren 601 euros cada multa. Multiplicat per quatre, són uns 24.0o0 euros. Ara ja no me n'ha arribat cap més però perquè no m'he tornat a posar davant de cap més porta. És molt desmobilitzador!"

A Catalunya, des de fa un any, la Conselleria d'Interior ha canviat de criteri i assegura que ha deixat de multar algunes conductes que persegueix la llei mordassa. Per exemple, Interior ha deixat de tramitar les sancions que s'imposen en manifestacions espontànies que es convoquen sense permís o altres conductes que fins ara es perseguien, com asseure's a terra per impedir el pas de la policia en un desnonament.

Entenen que és un dret fonamental que queda emparat per la llibertat de reunió i manifestació. Així ho ha reconegut el Tribunal Constitucional i el TEDH. A la resta de l'estat, la policia espanyola i la Guàrdia Civil continuen sancionant aquestes conductes.