El Josep Maria viu al barri de Gràcia de Barcelona i porta 4 anys a l'atur. No troba feina i sobreviu com pot amb l'ingrés d'una renda garantida: "No em dona per comprar menjar". Gràcies a una assistenta social va anar al Rebost Solidari i explica que al principi era complicat: "Mai m'havia passat això. I a sobre que em veiessin amb un carretó". Reconeix que va estar a punt de fer una barbaritat i que ha plorat força, però ara fa un programa d'esports a Ràdio Gràcia i li dona força per tirar endavant

El Toni té tres fills: un de 2 anys, un de 4 i un de 6. Es dedicava al sector de l'hostaleria amb la seva dona, però amb la Covid van tancar i no té feina des del març. Graciès a l'ONG "Veí a veí", que els dona suport, poden menjar, diu. I gràcies a l'assistenta social han pogut evitar un desnonament i estan vivint, de moment, en un pis turístic. Assegura que al principi la situació de vulnerabilitat li va costar d'assumir

L'Ana és de Veneçuela i va arribar a Catalunya el 3 de juny del 2018, amb ganes d'emprendre. Té 5 fills i la seva situació va canviar de la nit al dia amb la Covid: "Soc professional de la ciència de la salut mental i el pare dels meus fills era enginyer civil. Amb la pandèmia vaig perdre el meu marit de 47 anys, la meva àvia i el meu pare". Tot i això assegura que no es considera víctima de la Covid, sinó supervivent. L'ONG De Veí a Veí s'ha convertit en molt més que una ajuda alimentària: "Puc dir que tinc uns amics que m'han donat suport. Pensava que aquests centres eren per a persones d'altres nivells culturals i mai vaig pensar que arribaria aquí". L'Ana sosté que el que no et mata et fa més fort i agraeix que les càrregues repartides pesen menys

Fa tres anys la Marta (nom fictici perquè no vol revelar el seu nom real) va arribar a Barcelona per una situació molt complicada al seu país. I des d'aleshores han pogut tirar endavant gràcies a l'acompanyament d'una família que els va acollir. Des de fa dos anys i mig estan amb el Banc dels Aliments: "Tenim tres fills i és molt complicat mantenir-nos aquí. Les feines que hem anat trobant són temporals, en negre. Ningú et vol fer un contracte i pagar-te como diu la llei". La Marta assegura que mai a la vida, com a parella, s'havien imaginat que els passaria això i que és una situació "molt dura".

La Maria (nom fictici perquè no vol revelar el seu nom de veritat) rep una paga de 300 euros d'Itàlia i amb això ha de pagar els rebuts i el menjar. Ni ella ni el seu fill treballen. Assegura que no s'ho estan passant gens bé, però agraeix que li donin aliments.